26.02.2015 |La segona sessió del cicle ‘Càpsules de coneixement en acció social’, organitzat per la Comissió Territorial d’ECAS a Tarragona i la Càtedra d’Inclusió de la Universitat Rovira i Virigili, va dur ahir el debat sobre la Renda Garantida de Ciutadania a aquesta universitat amb una taula rodona amb la participació de la presidenta d’ECAS, Teresa Crespo, i de Guillermo Fernández Maíllo, membre de l’equip d’estudis de Cáritas España. Hi han participat una seixantena de persones, la majoria alumnes de treball social d’aquesta universitat.

Guillermo Fernández va destacar l’heterogeneïtat de les polítiques contra la pobresa que desenvolupen els governs autonòmics a l’Estat espanyol, que responen a posicionaments polítics i motivacions diferenciades. Les línies de treball, explica, que es marquen en l’horitzó més proper respecte a la protecció social estatal a través de les rendes mínimes  són: revisar l’articulació del conjunt del sistema de protecció social,  revisió i articulació del conjunt del sistema, un sistema de base estatal complementat per les comunitats autònomes, canviar el condicionament de l’usuari envers el cobrament de la renda, que hi hagi polítiques complementàries a les necessitats de supervivència, i treballar la via fiscal.
Teresa Crespo va focalitzar la seva intervenció en el cas català, oferint un recorregut per les diferents prestacions que s’han donat i clarificant les diferències existents entre les propostes de la Renda Mínima d’Inserció, la Renda Garantida de Ciutadania i la Renda Bàsica. Va insistir que es produeix una vulneració de drets bàsics que haurien de ser coberts i garantits en un Estat del benestar, i va fer especial incís en  la desprotecció  que va suposar per a una part considerable  de la ciutadania la modificació de la Llei de la Renda Mínima d’Inserció feta  el 2011.