24.12.2015 | Article d’Oriol Illa, president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social, publciat a El Periódico de Catalunya

Més de 600.000 catalans són pobres en energia, que ha de ser reconeguda com un dret fonamental

Amb l’arribada de l’hivern s’evidencien, persistentment, casos de persones i de famílies senceres que pateixen situacions de pobresa energètica. Les darreres dades publicades per l’Idescat constaten que, a Catalu-nya, 683.700 persones no poden mantenir casa seva a una temperatura adequada, una xifra que suposa un augment d’un 41% més respecte de l’any anterior. I recentment hem conegut un informe de l’Associació Benestar i Desenvolupament que ressalta que el 75% de les llars que atenen pateixen pobresa energètica.

¿Què Hem de prioritzar i com hem d’actuar davant d’aquesta situació? La pobresa energètica és una de les múltiples expressions que els poders públics s’han acostumat a tolerar des d’una preocupant manca de compromís. En primer lloc, hem de poder garantir un mínim de subministraments bàsics d’energia perquè les persones puguin viure dignament. En segon lloc, es fa imprescindible garantir el dret a l’energia, ja que, com a bé que influeix directament en la qualitat de vida, ha de poder ser considerat un dret al qual s’hauria de tenir accés a un preu just. I en tercer lloc, hem d’impulsar i afavorir l’articulació de mesures correctives i preventives que permetin empoderar les persones com a consumidors actius i responsables.

Els tres elements clau que determinen i fan que la pobresa energètica sigui una realitat tan estesa són: (1) l’elevat preu de l’energia, (2) la disminució o l’absència d’ingressos o rendes familiars i (3) la manca de qualitat dels habitatges. Aquests tres elements combinats -inacceptables pujades del rebut de la llum, parc immobiliari de qualitat ineficient i reducció dels ingressos familiars- fan que la dificultat d’assumir la despesa que es deriva dels rebuts de la llum, el gas i l’aigua afectin, silenciosament, cada dia més persones.

La pobresa energètica és un fenomen vinculat a la precarització de les condicions de vida de les famílies. Unes dades que permeten fer-se una idea de la greu situació: (1) des del 2008 el rebut de l’electricitat ha pujat un 60%, i el de l’aigua, un 66%, quan la mitjana d’ingressos familiars durant el mateix període s’ha reduït de mitjana un 8’5%, (2) el percentatge de llars que dediquen més d’un 10% dels seus ingressos al consum de l’energia ha passat d’un 5% el 2007 a un 17% actualment, i (3) el 50% del parc d’habitatges està construït sense criteris d’eficiència energètica.

Enfront d’aquesta situació ens hem trobat un Govern de l’Estat que avorta qualsevol iniciativa catalana per fer front a la situació, inhibint-se alhora de prendre la iniciativa, i un Govern català que, limitat pel bloqueig polític a què està sotmès i malgrat haver-ho intentat tres vegades, no és capaç de concretar propostes efectives per eliminar o disminuir el problema. Les polítiques públiques actuals del nostre país no resolen el problema de fons. Els incipients i tímids avenços que s’han fet fins ara estan més enfocats a la correcció en casos extremadament greus, més que no pas a la prevenció o a la reforma estructural del sistema, que està en mans de l’Estat. Per exemple, les polítiques fiscals que graven les factures de l’energia no s’ajusten al fet que aquest és un bé bàsic, ja que l’IVA que s’hi aplica és el màxim possible, d’un 21%, que recau íntegrament en el consumidor final.

Per afrontar aquest problema, resulta imprescindible el paper que tenen i que tindran les entitats socials del país a l’hora de detectar noves situacions, d’ajudar a fer front a l’impagament de factures en un moment puntual i de coordinació amb les administracions per trobar solucions integrals que permetin garantir el dret a l’energia. En són alguns exemples pioners les noves oficines d’orientació per atendre situacions de pobresa energètica de l’Ajuntament de Barcelona, o els múltiples programes d’entitats del tercer sector dedicats a aquesta matèria.

L’energia té una important dimensió social i cal reconèixer l’energia com un dret fonamental i impulsar mesures estructurals que estiguin dirigides a millorar el benestar i el confort de les persones d’una manera permanent, millorant l’eficiència energètica i l’aïllament tèrmic de les llars, conscienciant sobre l’ús racional de l’energia, i optimitzant els serveis que les famílies tenen contractats a les companyies per adequar-los a les seves necessitats reals. I mentre no arriben propostes polítiques eficaces, condemnarem més de 600.000 persones a Catalunya al dramàtic dilema batejat com elheating or eating.

 

Recommended Posts