07.09.2015 | Nota de premsa de Càritas Diocesana de Barcelona

L’Església de Barcelona, a través de Càritas, acollirà els demandants d’asil a l’alberg de La Conreria de Tiana

Els sagnants i inhumans esdeveniments dels que estem sent testimonis a la Frontera Est d’Europa (Sèrbia, Grècia, Macedònia…) ens posen davant dels ulls una realitat de la qual no podem ni volem defugir. La majoria d’aquestes persones provenen de Síria, Irak i Afganistan, així com de Pakistan, Líbia, Mali, Eritrea i Somàlia. El seu objectiu no és altre que buscar una situació i un context de pau que no tenen en els seus països d’origen i buscar refugi a la Unió Europea. Segons ens informen les Càritas sobre el terreny, aquestes persones es queden en un “llimb legal” en els països d’acollida en aquesta ruta balcànica.

Necessitem un canvi de política migratoria i de refugi

L’estrepitós fracàs de la “política migratòria” només té la mirada fixada en el control de fluxes per motius de seguretat i propicia el discurs de la por a la vinguda del qui és diferent. La situació que s’està vivint a les fronteres (Lampedusa, Ceuta i Melilla, Sèrbia, Grècia, Macedònia…) són conseqüències estructurals d’aquesta política, no les causes.

És el moment d’abordar aquest repte impedint que aquests esdeveniments que ens omplen de dolor i de vergonya es reprodueixin de forma cíclica. L’única solució proposada pels governs, la via de la seguretat, no és viable, ni en termes d’humanitat ni en termes polítics. Per això reclamem una resposta política que reconegui els drets de les persones. És el moment de recòneixer que l’altre, encara que sigui diferent, també és subjecte de drets.

Europa i Espanya no poden perdre aquesta oportunitat per repensar les polítiquesdesenvolupades fins ara. Necessitem respostes estructurals en els països d’origen, i mentre aquestes no s’apliquen, urgeixen respostes d’emergència humanes i humanitàries per atendre la situació actual.

Des de la xarxa Càritas a Europa, reclamem:

  • canals segurs i oberts d’entrada legal a la UE;
  • la introducció d’un visat humanitari, fàcilment accessible i assequible, a través de les ambaixades dels països d’origen i trànsit;
  • facilitar la reunificació familiar dels refugiats i els migrants per unir-se a les seves famílies a la UE;
  • l’aplicació de la intercanviabilitat de les ambaixades de diferents Estats membres de la UE per facilitar l’accés a tercers països;
  • l’ampliació dels programes d’admissió humanitària i la participació en més reassentaments.

El via crucis del procés de sol·licitud d’asil

El dret d’asil és un dret humà internacional reconegut per la Declaració Universal de Drets Humans, a la Convenció de Ginebra i a la Constitució Española. Però el procés per demanar protecció internacional (ja sigui com a refugiat o protecció subsidiària) sol allargar-se una mitjana de 3 anys. Durant el procés, hi ha molts elements que fan que sigui un procés llarg i moltes vegades finalitzen amb la denegació de les peticions. Durant el procés de resolució, la no assignació de recursos immediats o la seva limitació temporal no els permet estar protegides (habitatge, aliments, feina…) i fa que aquestes persones visquin situacions de greu vulnerabilitat. Per últim, també es dóna el cas de persones que tenen família aquí i per tal de mantenir-se unides, renuncien a les places en centres residencials en altres províncies. En aquest sentit, considerem totalment insuficient les 28 places disponibles a Catalunya (al 2014, es van rebre 786 demandes segons l’IDESCAT).

La resposta de Càritas Diocesana de Barcelona

En els darrers mesos, Càritas ha estat donant suport econòmic directe a moltes d’aquestes famílies a través de les entitats que gestionen aquestes demandes. Sense deixar de treballar pels col·lectius i necessitats que estem atenent, Càritas Diocesana de Barcelona posa a disposició els recursos de què disposa per tal de pal·liar les situacions de patiment d’aquests col·lectius, tant dels ja existents (places d’equipaments com Camils, Almeda, itineraris d’inserció laboral, cursos de llengua…) com dels que estem activant, com les 40 places a l’alberg de La Conreria (antic seminari menor) i la posada en marxa de 5 o 6 pisos per a famílies sol·licitants d’asil d’aquí a desembre.

 

Recommended Posts