‘¿Dijous votarà Godot?’, article de Sonia Fuertes a El Periódico de Catalunya

Inici / OPINEM des de l'àmbit social / ‘¿Dijous votarà Godot?’, article de Sonia Fuertes a El Periódico de Catalunya

20171219_Dijous-votara-godot-paper_ElPeriodico19.12.2017 | Article de Sonia Fuertes, presidenta d’ECAS, a El Periódico de Catalunya

Tot esperant  Godot, una de les obres més conegudes de Samuel Beckett, és un clar exponent del teatre de l’absurd, de l’angoixa existencial. Vladimir i Estragon, dos personatges que bé podrien simbolitzar l’exclusió, esperen al llarg dels dos actes un tal Godot, que no arribarà mai.

A les portes de les eleccions, les entitats socials també estem esperant que els temes socials ocupin per fi la centralitat que es mereixen. Però no. En una versió menys metafòrica i més dolorosament pròxima, no sembla que ho haguem d’aconseguir. El Laboratori de la Desigualtat Global acaba de publicar un informe complet sobre l’evolució de la desigualtat al món on les xifres constaten l’accentuada dualització de les nostres societats.

Espanya, al capdavant

A Europa –la regió menys desigual– el 10% que més guanya atresora el 37% dels ingressos totals. Cap país ha aconseguit recuperar-se de la crisi i Espanya se situa al davant dels que, segons la mateixa CE, pateixen una situació crítica. La desigualtat és, per tant, un dels principals problemes a enfrontar. Per a alguns, pels efectes que pot comportar. Per a uns altres, també per justícia social.

Un problema global que requereix d’un abordatge en múltiples fronts i que s’ha de traduir en unes millors polítiques predistributives i redistributives. La necessitat de situar l’educació en el centre (i combatre l’anomenat fracàs escolar), l’accés al mercat laboral (i la precarietat), els mecanismes de protecció social, la desigualtat de gènere i la lluita contra l’evasió fiscal són alguns dels temes a prioritzar.

A Catalunya, l’últim informe d’indicadors socials INSOCAT recollia dades de referència en set àmbits: pobresa i exclusió social, ocupació, salut, educació, vivenda, protecció social i pensions. La conclusió general era clara: si bé s’aprecia un augment en la creació de riquesa i en els ingressos mitjans, la pobresa creix i es cronifica fins arribar al 19,2% de la població catalana. Encara més, la bretxa del risc de pobresa, la severitat que mostra la pobresa dels més pobres, era molt superior al període anterior a la crisi.

Al llarg d’aquest any i especialment en els últims mesos s’han promogut debats sobre la pobresa en les seves múltiples cares i manifestacions, i en destaca la necessitat de transformar el nostre model socioeconòmic i els seus mecanismes de protecció social. Sobre això s’han dissenyat i presentat propostes de diferent signe i des del sector social hem treballat per a un millor coneixement, reclamant sempre una resposta.

I contiuem esperant Godot. Perquè el debat social només ha emergit tímidament, de manera intermitent i sempre secundària. I, francament, no hi ha temps per a l’espera, com prou bé saben les persones que conviuen en el seu dia a dia amb la pobresa. L’equitat, la justícia social i la reivindicació de la ciutadania des de la perspectiva dels drets són prioritàries i haurien de ser-ho també en campanya electoral.

nuria_iturbe20171220_POSTER Servei d'Adopcions DEF