Governs municipals impulsen projectes locals per garantir uns ingressos mínims a la població

Inici / actualitat ECAS / Governs municipals impulsen projectes locals per garantir uns ingressos mínims a la població
Raffaele Barbato.

Raffaele Barbato.

13.11.2017 | Nota de premsa de la jornada ‘Rendes, ciutat i tercer sector‘ | en PDFFotos de la jornada

  • Mil famílies de Barcelona rebran una prestació gràcies al projecte B·Mincome cofinançat per la Unió Europea
  • La recerca i les experiències internacionals apunten a un nou paradigma basat en la confiança i la responsabilitat

Les polítiques de garantia de rendes per combatre la pobresa i l’exclusió guanyen força en l’àmbit municipal a través de diverses experiències orientades a assegurar uns ingressos mínims a la població. A Catalunya comptem des del passat mes de setembre amb la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que pretén donar compliment a l’article 24.3 de l’Estatut, però la complexitat de determinades realitats urbanes requereix respostes flexibles i adaptades a l’àmbit local. Així ho ha explicat avui a la jornada ‘Rendes, ciutat i tercer sector’, organitzada per ECAS i l’Ajuntament de Barcelona, el coordinador de projectes d’Urban Innovative Actions de la Unió Europea, Raffaele Barbato: “El 80% de la població europea viu en ciutats i cal urbanitzar les polítiques de cohesió“.

L’enfortiment del tercer sector i les aliances entre administracions i entitats socials són, a ulls d’aquest expert europeu, un motiu d’esperança davant la ‘tempesta perfecta’ que suposen fenòmens com les migracions, l’envelliment de la població, la contaminació i la globalització. Segons Barbato, els poders públics han d’estar oberts a noves idees de la societat civil i disposats a aplicar solucions més radicals, assumint riscos. “Les administracions han de passar de ser principals proveïdors de serveis socials a ser ‘ecosystem managers’ que faciliten la coproducció i la coimplementació de polítiques públiques per part de diferents actors”.

Laia Ortiz, tercera tinenta d’alcaldia de la Direcció de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, amb Sonia Fuertes, presidenta d'ECAS, durant la inauguració de la jornada.

Laia Ortiz, tercera tinenta d’alcaldia de la Direcció de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, amb Sonia Fuertes, presidenta d’ECAS, durant la inauguració de la jornada.

El projecte B·Mincome de l’Ajuntament de Barcelona forma part del programa Urban Innovative Actions i el seu coordinador n’ha destacat l’avaluabilitat com un dels factors clau a l’hora de seleccionar-lo. Per part del consistori ho ha corroborat el director de Planificació i d’Innovació de l’Àrea de Drets Socials del consistori, Lluís Torrens: “L’avaluació és la part més estratègica del projecte pilot” i per això es compararan els resultats del grup de control amb altres famílies que no rebran la prestació.

La ciutat d’A Coruña és un altre dels municipis en què conviuen una prestació autonòmica, la Renta de Inclusión de Galicia, amb una Renda Social Municipal. Carmen Loriga, cap de Servei de la Conselleria de Justícia Social i Cures, ha subratllat la importància de l’acompanyament i l’autonomia com a objectius fonamentals: “Es tracta d’apoderar des del respecte per la independència de la persona a l’hora de decidir”.

Des del punt de vista administratiu, simplificar el sistema de protecció social i reduir la burocràcia són dos dels avantatges de les polítiques de garantia de rendes en què han coincidit els representants de Finlàndia, Marjukka Turunen, i Utrecht, Timo Verlaat. Aquest últim, investigador de la Utrecht University School of Economics, ha apostat per no condicionar les prestacions econòmiques i avançar cap a un nou paradigma basat en la confiança i la responsabilitat. La recerca en el terreny del comportament vinculat a l’economia demostra que l’escassetat i l’estrès que provoca la pobresa afecten la capacitat de raonar i recomana “alliberar de requisits i restriccions” tant les persones receptores de prestacions com les mesures per garantir uns ingressos mínims.

Teresa Crespo, vocal de Pobresa d'ECAS.

Teresa Crespo, vocal de Pobresa d’ECAS.

A més de ser un instrument per a la redistribució de les riqueses, de lluita contra la pobresa i a favor de la cohesió social, “la garantia de rendes és també un reconeixement dels drets de la ciutadania”, tal com ha recordat Teresa Crespo en la clenda de la jornada en nom de la Vocalia de Pobresa d’ECAS. La presidenta de la federació, Sonia Fuertes, havia inaugurat la sessió reclamant “un canvi de model social i econòmic” per garantir l’accés al mercat laboral i millorar la qualitat de l’ocupació. La tercera tinenta d’alcaldia de la Direcció de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, ha remarcat que assegurar un mínim vital per donar autonomia no significa “deixar la resta al mercat”. Per a Laia Ortiz, la política de garantia de rendes està “a la mateixa alçada que una defensa forta dels serveis públics i dels drets socials“.

 

WhatsApp Image 2017-11-13 at 11.31.1120171114_Festa-infancia_Intress