‘I si deixem de ficar-nos on no ens demanen? Una reflexió sobre el populisme punitiu’, article de Mariona Canongia a Catalunya Plural

Inici / OPINEM des de l'àmbit social / ‘I si deixem de ficar-nos on no ens demanen? Una reflexió sobre el populisme punitiu’, article de Mariona Canongia a Catalunya Plural

12.03.2018 | Article d’opinió de Mariona Canongia, membre de la Comissió d’Àmbit Penitenciari i Execució Penal d’ECAS i coordinadora del servei Mesures Penals Alternatives gestionat per la Fundació IReS, a Catalunya Plural – eldiario.es

Combatre les causes que porten a delinquir en comptes de proposar l’enduriment de les penes faria més efectiva la seva erradicació

El passat 31 de gener el diputat José Manuel Villegas (Ciutadans) anunciava la presentació d’una esmena a la totalitat del text que regeix la presó permanent revisable (cadena perpètua subjecta a revisió un cop acomplerta bona part de la condemna) aprovat el 2015 pel Partit Popular. Aquesta esmena contempla passar dels 15 als 20 anys de condemna acomplerta abans de poder accedir al tercer grau penitenciari i la impossibilitat de gaudir d’un permís penitenciari fins haver acomplert 15 anys de presó íntegra. Precisament a l’octubre de 2017, quan es va debatre al Congrés de Diputats la seva derogació, el partit de Villegas parlava de “demagògia punitiva”, posava en dubte la constitucionalitat de la proposta i es va abstenir en la votació.

Aquest canvi de criteri es deu al rebombori generat a partir del cas Diana Quer. Són moltes les opinions que defensen recórrer al dret penal per solucionar conflictes socials i polítics. Aquest corrent de populisme punitiu oblida que el dret penal és la capacitat que té l’Estat per castigar, però que en tot Estat democràtic i de dret, aquesta no és il·limitada i està regida per un seguit de garanties que eviten l’excessiva intervenció del dret penal en la vida social. Una d’aquestes garanties és el principi d’intervenció mínima, que limita el poder sancionador de l’Estat, establint que les sancions penals s’han d’aplicar només en aquells casos en què és estrictament necessari, ja que la pena és un mal irreversible que s’aplica com a darrer recurs quan es danya un bé jurídic.

Així doncs, amb quins recursos hem de combatre aquests conflictes socials? Els estudis de criminòlegs i sociòlegs relacionen delinqüència i analfabetisme funcional. A principis de la dècada dels 2000, s’estimava que el 60% dels presos adults nord-americans eren analfabets funcionals. Segons dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), l’any 2016 a Espanya un 1,8% de la població espanyola de més de 16 anys era incapaç d’utilitzar la seva capacitat de lectura, escriptura i càlcul de forma eficient en la seva vida quotidiana. No seria més efectiu presentar esmenes per combatre els problemes socials, com l’analfabetisme funcional, enlloc de proposar l’enduriment de les penes? Considerant que la pobresa és un dels factors de major risc en la comissió de delictes, la delinqüència seria, per tant, un efecte i no la causa del problema.

Recomano als defensors del populisme punitiu que facin l’esforç de conèixer com treballem els professionals del camp de les Mesures Penals Alternatives (MPA) a la presó, on les persones que han comès un delicte compleixen la seva pena a la comunitat. En l’exercici de la nostra tasca ens regim, entre d’altres preceptes, pel principi d’intervenció mínima. Així mateix, des del Servei MPA l’any 2017 vam elaborar una Guia de bones pràctiques per a una intervenció ètica en les mesures penals alternatives on s’inclou el principi d’intervenció mínima entès com aquella actuació que aconsegueix els objectius plantejats en l’acompliment de la mesura penal alternativa de la manera menys invasiva possible.

Els professionals de l’execució penal treballem equilibrant la responsabilització dels actes de la persona atesa i el respecte a la seva intimitat. La consideració per la intimitat de l’altre suposa respectar-ne l’autonomia i la dignitat. Com a professionals que treballem per prevenir i erradicar conductes de mal tracte no tenim millor manera de fer-ho que promocionant les relacions horitzontals, el respecte i el tracte digne.

Els defensors del populisme punitiu s’excusen dient que s’han de preservar les víctimes. Evidentment no s’ha de menystenir el seu malestar i és del tot legítim que demanin sancions davant la vulneració dels seus drets. Però, no és un menyspreu cap a la ciutadania no respectar els principis democràtics que inspiren el dret penal? I és que un Estat que governa a cop de notícia és un Estat irresponsable amb el fenomen delinqüencial, perquè atribueix les causes del delicte a factors exclusivament individuals i això no deixa de ser una excusa per no assumir-ne les causes socials.

Contacteu-nos

No es llegible? Recarrega-ho captcha txt
Sonia-Fuertes-1_retallada20180312_Festa-AFEV