02.10.2015 | Article de Xavier Orteu, director d’Insercoop, publicat a Social.cat

Tots recordem la imatge de Chaplin a la pel·lículaTemps Moderns (1936) on apressat en l’engranatge de les màquines expressava bé la condició del ciutadà de l’era industrial. On la disciplina, l’obligació de mantenir un ritme en la cadena de muntatge, acabava convertint la persona en una peça més de la màquina. Si aquella societat idealitzava el sentit del deure, l’actual ho fa del propi rendiment. Tenim com a màxima una exigència contínua i permanent de millora de nosaltres mateixos. El verb estrella és “poder”. Tot és possible si un ho vol.

No costa veure , com de manera progressiva, s’imposa el subjecte de l’autoexplotació. Ser lliure cada cop s’apropa més a: ser lliure per autoexplotar-se. Però davant de l’imperatiu: “has de poder” ens trobem que no sempre es dóna l’èxit. També ens trobem nombroses persones literalment es trenquen davant un ideal impossible d’abastar.

… / continuar llegint a Social.cat