31.07.2015 | Article de Mijail Acosta, director de la Fundació Acollida i Esperança
Divendres 17 de juliol va morir als 91 anys Sor Genoveva Masip, religiosa de laCompanyia de Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Dona forta i carismàtica que decidí centrar la seva vocació en l’acompanyament i atenció a les persones més marginades de la nostra societat. Era especialment coneguda al barri de la Barceloneta on des de 1979 va posar en marxa junt amb les seves germanes de comunitat l’Obra Social Santa Llüisa de Marillac, espai que de forma ininterrompuda durant tots aquests anys ha acollit persones amb problemes d’addiccions, homes i dones que vivien al carrer, a vegades per pura pobresa, d’altres per patir patologies de salut mental, també persones que a finals dels 80 morien de SIDA, o famílies desestructurades on l’exclusió social sembla enquistada des de generacions…
Sor Genoveva, al seu senzill despatx, va rebre, escoltar, abraçar i oferir ajuda quan podia a tantes i tantes persones que dubto que podem arribar a imaginar. A les nits escrivia cartes a persones que eren a presó i a les quals visitava i seguia, tractant d’infondre esperança i una mica de calidesa als més perduts i oblidats.
No sóc la persona més adequada per escriure un obituari de la seva persona i obra. Ni ho pretenc. Però sí que sento la necessitat de compartir algunes reflexions que em suscita la seva mort i crec que hi ha referents a la vida que no hauríem d’oblidar; simplement perquè ens han ajudat a ser millors persones o han il·luminat el difícil camí de l’existència.
Per altra banda, l’entitat de la qual formo part, la Fundació Acollida i Esperança va néixer com a fruit del testimoni i sota la influència de Sor Genoveva. Des de 1993 hem anat obrint centres d’acollida, serveis d’atenció i projectes d’inserció socio-laboral per a persones que pateixen exclusió social… intentant seguir l’empremta i donant continuïtat a la missió, visió i valors que vam descobrir a l’Obra Social Santa Llüisa de Marillac que liderava Sor Genoveva.
Del gran llegat que ens deixa a tantes persones que la vam conèixer i tractar, m’agradaria destacar tres aspectes que sento com a fonament de tota la seva obra:
El primer és fàcil d’explicar, però d’una contundència difícil de trobar: era una dona compromesa i coherent. Radicalment compromesa amb el seu entorn i amb les persones. I coherent amb la seva opció vital.
El segon aspecte era la seva Fe indestructible. Fe en el Déu de Jesucrist. Fe en un Déu que sentia com a Pare bondadós i misericordiós. I aquesta Fe la portà a saber descobrir sempre la dignitat de tota persona. Per molt borratxa, col·locada o desvalguda que estigués la persona que arribava a l’Obra Social o per molt condemnable que fos el delicte comès pel pres al qual escrivia, Sor Genoveva el tractava amb el màxim interès, respecte i apel·lant al seu fons inviolable de dignitat humana.
I finalment vull destacar un tercer aspecte; potser el més singular: la tendresa. Singular perquè tal vegada marca la diferència. Tinc la sort de conèixer moltes bones persones que es dediquen al camp social. Grans professionals dels quals anem aprenent, religiosos i religioses entregats, voluntaris d’una gran diversitat ideològica,… realment una rica realitat de generositat, vocació, i professionalitat que et reconcilia amb altres cares més fosques de la condició humana. Certament en l’àmbit de l’atenció social trobem actualment valors molt potents: la justícia, la transformació, la participació, el respecte, l’autonomia,… Però la tendresa és una “rara avis”.
Sor Genoveva va saber conjurar la denúncia, la fermesa, l’acolliment, els acompanyaments,… amb una gran dosi de tendresa. I probablement això la feia tan especial, tan radiant. Tant de bo aquesta sigui la part del seu llegat en què posem més interès a recordar i seguir.
I en aquest senzill text de reconeixement goso fer una darrera afirmació. Ningú creix, brilla, serveix, resisteix,… per si sol. Sor Genoveva va estar sempre sostinguda des de la seva comunitat de germanes i vivint un ple sentit de pertinença a la Congregació de les Filles de la Caritat.
¡Gràcies per haver fet possible que a través de Sor Genoveva entenguéssim una mica més aquesta opció preferencial pels “pobres” que tan inspiradament proposava San Vicenç de Paül!
