Carles Capdevila, convidat per la Taula d’entitats del Tercer Sector Social al I Esmorzar de Comunicació per abordar el tractament dels temes socials als mitjans de comunicació, reivindica l’optimisme –fent bandera del “tot està per fer i tot és possible” de Martí i Pol—, la flexibilitat –per negociar, deixar-se influir i acceptar les coses com són–, la cooperació –“és moment de fusions, de col·laborar i no de competir”— i “la lògica de les coses de veritat”. Posant com a exemple el projecte d’un diari que neix en plena crisi de la premsa i de la publicitat, el director de l’ARA enalteix el positivisme i l’esperit amateur, “que vol dir estimar el que fem amb il·lusió”.
Revalidant el seu poder de convocatòria –llaurat amb molts anys de divulgació mediàtica a través de la ràdio i la televisió—, Capdevila va conversar el passat dia 3 amb una cinquantena de responsables de comunicació d’entitats socials interessats en aconseguir una major presència als mitjans de la tasca que realitzen les seves organitzacions.
Partint de la consideració prèvia que “els diaris són aproximacions a la realitat”, amb un ampli marge d’errors, imprecisions i parcialitats, l’artífex del programa ‘Eduqueu les criatures’ (presentat per ell mateix a Catalunya Ràdio fins la temporada passada) va explicar de manera molt gràfica, amb exemples i anècdotes quotidianes, les dinàmiques internes dels mitjans i la visió per part dels periodistes de la seva relació amb els gabinets de premsa. Perquè sigui fructífera i saludable, l’empatia és fonamental; per contribuir-hi, durant la sessió va advocar per desterrar explicacions en clau de conspiracions i interessos ocults, superar prejudicis, ser sensibles al diàleg i estar disposats a fer concessions.
El director de l’ARA recomana a les entitats que acceptin l’alt grau d’aleatorietat en la selecció de continguts per part dels mitjans, i que facin tot el possible per facilitar la feina als periodistes, tot i reconèixer que la immediatesa sovint comporta automatismes i tractaments superflus que les organitzacions, des de la seva expertesa, fan bé de combatre. En aquest sentit, Capdevila reivindica l’enfocament divulgatiu de la premsa generalista i l’acostament en clau de reflexió que propugna el nou diari: “les notícies pures no ens interessen gaire, el que volem és explicar i entendre la realitat”.
Apel·lant a la funció social i de transformació del periodisme, l’autor de ‘Nova York a la catalana’ i ‘Criatura i companyia’, entre d’altres llibres, va subratllar la necessitat d’arribar als “no convençuts”, la qual cosa s’aconsegueix presentant els temes d’una manera amena i digerible. Davant l’allau d’informació i la saturació d’impactes a què estem sotmesos, cal ser sintètics i creatius per retenir l’atenció dels lectors. I, malgrat els plantejaments corporatius dels quals parteix la tasca dels departaments de comunicació, Capdevila va recordar que l’important no són les marques –o els noms de les organitzacions— sinó les causes que hi ha al darrera i que els donen sentit.
