La sexualitat és una dimensió humana que ens acompanya durant tota la vida i la seva percepció i vivència actua com un indicador de salut i qualitat de vida. Els drets sexuals garanteixen la llibertat d’exercir i decidir sobre la pròpia sexualitat, lliure de discriminacions i violències. És sabut que el seu abordatge en contextos residencials (cases d’acollida, pisos de suport, centres residencials), independentment de la població destinatària, està tenyit de dificultats que van des de prejudicis morals i limitacions d’infraestructura fins a condicionants socials.

Els recursos residencials són espais relacionals que han de garantir, protegir i promoure els drets sobre el propi cos, els desitjos i els plaers. Són contextos que inclouen i sobrepassen els cossos que hi estan implicats i que evidencien una relació intrínseca entre l’àmbit públic i el privat.

Què succeeix quan l’ampli espectre normatiu que garanteix les dinàmiques d’organització i de funcionament en entorns residencials limita els drets sexuals i reproductius de les persones residents? Què succeeix quan la política sexual inhibeix l’autonomia i genera pàries sexuals? Com un mirall, se’ns reflecteix una realitat que ens obliga a reflexionar sobre els paradigmes des d’on intervenim i considerem el desenvolupament de les sexualitats diverses i legítimes en processos d’institucionalització. Garantint els recursos que possibiliten la construcció de sexualitats lliures de judicis i d’una cultura dels afectes, reconeixem a l’altre com un ésser legítim en la seva existència. Només així, visualitzem la dimensió ètica de l’experiència sexual humana i reconeixem els drets sexuals com a drets humans, a fi de posar les bases per repensar la cultura de la sexualitat com una recerca legítima de plaer, una comunicació amorosa, una pràctica de llibertat que pugui no respondre al model hegemònic.

Si ens aturem a reflexionar sobre aquest tema, sorgeix la imperant necessitat de treballar les resistències professionals per abordar el tabú de la sexualitat en entorns residencials i de desplegar estratègies que promoguin la creació i l’adaptació d’espais íntims a partir d’un enfocament de gènere. Es tracta de reconèixer les necessitats, els interessos i els anhels de les persones implicades i pensar possibles intervencions que les acompanyin en les seves dificultats per viure una sexualitat plena.

Resulta imprescindible detectar les necessitats a partir de les narratives de les persones residents i repensar conjuntament fórmules i mecanismes que possibilitin un abordatge integral de la sexualitat. Moltes vegades la sexualitat és una font d’opressió i resistències. Les organitzacions hem de poder qüestionar i desconstruir els nostres paradigmes d’intervenció i generar espais de cura i acompanyament que abordin les trobades sexuals en les pròpies instal·lacions. Hem d’evitar la infantilització i la invisibilització i contemplar diferents opcions i models, com l’assistència sexual, la segregació horària en l’ús d’espais comuns i privats, i la gestió de les pràctiques eròtiques i de les relacions interpersonals. La pràctica sexual, les demostracions d’afecte i les relacions afectives han de poder expressar-se en espais respectuosos que promoguin una vida plena i apoderada, més enllà de qualsevol qüestió identitària i ideològica.

Identificar les dificultats i les barreres existents convida a posar especial èmfasi en la necessitat de fomentar una actitud d’obertura i un ús del llenguatge inclusiu per part dels equips professionals, com a mesures fonamentals per garantir els drets sexuals. La falta de recursos materials, les limitacions estructurals i els determinants socials no poden ser l’excusa per evitar desenvolupar una anàlisi profunda, necessària i imprescindible. Només així podrem garantir vides autònomes i dignes. No podem caure en el parany de categoritzar i definir allò prohibit i allò permès des d’una relació de poder, perquè així es justifica la violència i es condicionen els plaers.

Totes aquestes qüestions resulten claus per canalitzar de manera ètica, política i socialment responsable, la garantia dels drets sexuals en entorns residencials.