11.04.2019 | Nota de premsa del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya
- El TSCAT expressa el seu desacord amb l’informe del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya presentat ahir i fa arribar la seva valoració del document al Govern per avançar conjuntament en la construcció del model
- La integració de l’atenció social i sanitària ha de preservar l’especificitat de les intervencions per garantir la qualitat i evitar l’efecte ‘calaix de sastre’
Barcelona | 11 d’abril de 2019
El Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) expressa el seu desacord amb l’informe ‘Integració de l’atenció social i sanitària‘ presentat ahir pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya i aposta per un model que respecti l’expertesa de tots els professionals. Així ho ha fet saber al Departament de Salut de la Generalitat, amb el qual hi ha una línia oberta de col·laboració –amb la participació també del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies– per al disseny del nou model d’integració, que ha de preservar l’especificitat de les intervencions per garantir la qualitat de l’atenció i evitar l’efecte ‘calaix de sastre’ que actualment pateixen els serveis socials bàsics.
El TSCAT valora l’aportació del CTESC al debat mitjançant un treball exhaustiu que, sens dubte, pot constituir un document de referència, però considera que la part qualitativa de l’estudi no representa suficientment el col·lectiu del treball social, que desenvolupa la seva tasca tant als serveis socials com en l’àmbit de la salut, i ignora la tasca específica del treball social sanitari. Les conclusions i propostes responen així a una visió parcial que podria tenir un impacte negatiu en el procés col·laboratiu iniciat per treballar sobre el consens, si bé l’objectiu final és compartit.
Com a representant del conjunt de treballadores i treballadors socials, el TSCAT subratlla la defensa de l’especificitat del treball social sanitari i posa en valor la seva mirada, alhora que reclama definir el perímetre d’actuació dels serveis socials bàsics per assegurar que l’atenció respon en cada cas a les necessitats de la persona i s’ajusta a l’expertesa dels professionals que l’acompanyen.
El compromís assolit fins al moment passa per treballar conjuntament amb els dos sistemes perquè l’atenció integrada social i sanitària sigui bidireccional i reforci la presència del treball social en tots dos sistemes, reconeixent la seva condició de disciplina experta en l’abordatge i el diagnòstic social. Per millorar l’atenció a la ciutadania, la integració ha de partir d’una visió de procés que asseguri la continuïtat assistencial i ha de comptar amb un pressupost i una cartera de serveis compartida.
