30.09.2015 | Article de Lucia Guerrero, coordinadora de la Comissió de Migracions i Interculturalitat del Col·legi de Treball Social (TSCAT), publicat a Social.cat

Davant de la dramàtica situació que s’està vivint a Europa amb l’arribada de refugiats procedents majoritàriament de Síria, però també d’altres països de l’Orient Mitjà i de l’Àfrica, la ciutadania ha començat a pressionar els governs europeus i la pròpia comunitat internacional amb mobilitzacions i accions d’ajuda humanitària que han deixat en evidència la impassibilitat, la indecisió i la lentitud de les institucions per donar resposta amb caràcter d’urgència respectant els drets humans, garantir la seguretat i donar compliment als convenis internacionals.

Plou sobre mullat. Portem anys veient com reacciona la comunitat europea davant l’arribada d’immigrants a les costes italianes de Sicília i Lampedusa, deixant que el Mediterrani es converteixi en una gran fossa comú, tancant portes i aixecant murs. Fugir d’una guerra no hauria de marcar cap diferència respecte d’aquells que fugen de la fam, la pobresa i la manca d’oportunitats. Tant uns com els altres abandonen els seus països d’origen a la cerca d’un futur millor i mereixen l’empara dels drets humans i de la solidaritat dels pobles.

A casa nostra vivim també de molt a prop la vergonya que genera la reacció del Govern espanyol davant les legítimes aspiracions dels milers de persones que intenten saltar la tanca de Melilla i la mera existència dels Centres d’Internament d’Estrangers, dues realitats que han merescut la reprovació del propi Consell d’Europa per la violència policial i les condicions en què es priva de llibertat persones que han comès tan sols una falta administrativa.

En el repartiment dels refugiats establert per Brussel·les entre els països de la Unió Europea, a Espanya se li han assignat un total de 17.680 persones de les quals entre 3.000 i 5.000 seran acollides a Catalunya. L’Ajuntament de Barcelona lidera la iniciativa d’establir una xarxa de ciutats-refugi amb la complicitat de la ciutadania, que ha impulsat campanyes i ha ofert la seva col·laboració voluntària, si bé encara es desconeix com s’organitzarà l’acollida per part de les institucions.

Des del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) ens sentim partícips d’aquest procés coordinat amb les administracions i les entitats socials, i considerem cabdal la intervenció dels professionals per evitar caure en accions paternalistes i contribuir a la plena inserció de les persones que arribin al nostre país. A l’espera que es concreti el paper dels diferents agents, volem assenyalar també que caldrà oferir a la ciutadania la informació i el suport necessaris per facilitar i adequar al màxim l’acollida.

Ens trobem davant d’un repte important i convé dissenyar un pla d’actuació que permeti abordar la situació d’excepcionalitat i urgència de forma transversal, respectant en tot moment la dignitat i els drets de les persones. És per això que el TSCAT s‘ha posat a disposició de la Generalitat i dels municipis catalans, i la Comissió de Migracions – Interculturalitat es troba a l’espera de rebre informació per poder oferir sessions d’assessorament i intercanvi d’experiències per facilitar la tasca dels professionals.