Aquests últims dies, després de conèixer el contingut de la sentència del Tribunal Suprem i les condemnes als líders polítics i socials catalans empresonats, els fantasmes tornen.

A un mes escàs de celebrar el 30è aniversari de la convenció dels Drets dels Infants, veiem amb els nostres propis ulls fets que situàvem en l’imaginari dels nostres avis; fets que dormien el son de l’oblit en relats antics de la nostra infantesa, i que ara, com en un malson, es fan reals, i ens fan veure que la nostra democràcia encara és molt jove i inexperta i que ens queda molt camí per recórrer.

La ràbia i la incredulitat que ens envaeixen xoquen amb la responsabilitat, la temprança, l’energia, i la confiança que volem mantenir i transmetre a la nostra gent.

Treballem per educar els infants i joves a partir d’un enfocament clar de drets i llibertats, mentre veiem amb indignació i estupefacció com sota el paraigües de la defensa de l’ordre públic i la seguretat es comprometen uns drets i unes llibertats fonamentals que tant van costar de guanyar.

Eduquem joves compromesos i amb una mirada crítica a la realitat que els envolta, i alhora veiem com alguns s’equivoquen utilitzant la violència i d’altres, posats al mateix sac, són criticats precisament per actuar d’acord amb els valors en què creuen. Nosaltres continuarem educant en la pau.

Mentrestant, com ens ho farem per confiar que tot funcionarà, que els fets d’aquests dies no tindran conseqüències en els infants i les famílies, en els nostres treballadors i treballadores, i en la continuïtat dels nostres serveis?

Les decisions polítiques i judicials poden tenir un impacte ben real i inesperat en el tercer sector: fan revifar la nostra vessant més reivindicativa i compromesa amb les grans bases dels estats democràtics. Ens fan prendre partit, posicionar-nos. Posen en escac els nostres plantejaments, i ens interpel·len a transmetre’ls amb una convicció i un vigor renovats a les persones del nostre entorn i amb qui convivim cada dia.

No volem que els esdeveniments d’aquests dies tinguin un impacte negatiu ni en la qualitat dels nostres serveis, ni en l’atenció als col·lectius més vulnerables ni en els nostres treballadors i treballadores. Confiem que continuaran endavant les polítiques endegades i els canvis acordats, i que finalment tindrem pressupostos aprovats, aquí i a Madrid, que ens deixaran treballar aprofundint en la nostra tasca. Desitgem que els responsables polítics, independentment dels seus posicionaments i ideologies, siguin generosos i aparquin els combats electorals per trobar solucions i facilitar que tots puguem treballar en les millors condicions possibles i amb tots els recursos que necessitem. No serà fàcil, però no deixarem d’exigir-ho, encara que els nostres mínims siguin els seus màxims.

Nosaltres continuem sempre endavant, amb el compromís intacte, educant amb els nostres valors, convençuts d’apoderar ciutadans i ciutadanes i preparar-los perquè facin efectius i defensin els seus drets i els de la seves comunitats. Continuarem exigint a tots els governs (els actuals i els que vindran) que respectin el seu compromís a favor de l’acollida, la defensa de les dones, i els drets dels infants i LGTBI, i acabar d’una vegada per totes amb els dèficits democràtics que patim de manera severa, i que els servies socials, en definitiva, siguin la quarta columna de l’estat del benestar.