Ja fa molts anys que les entitats dedicades a l’acció social, especialment les orientades a atendre les persones més vulnerables davant les desigualtats socials, vam entendre que era del tot necessari treballar en xarxa. Es fa difícil trobar alguna entitat que vagi totalment per lliure i que no estigui associada amb d’altres que treballin en el mateix àmbit. Què fa que les entitats ens impliquem en aquest treball en xarxa?

S’ha desenvolupat un ampli teixit d’associacions o federacions d’entitats agrupades per algun eix que les fa compartir interessos: col·lectius específics d’atenció, àmbits d’intervenció, distribució territorial… Les anomenem estructures de segon nivell.

Fins i tot algunes d’aquestes associacions i federacions d’entitats s’han associat generant estructures de tercer nivell amb l’objectiu més transversal d’arribar a influir o tenir incidència en les polítiques públiques de protecció social.

L’esforç que comporta la generació i manteniment d’aquest tipus de xarxes és gran en termes de temps de dedicació i de recursos invertits. Si es consoliden aquestes xarxes el motiu deu ser poderós. És per interès o per convicció?

Quin interès tenim? O plantejat d’una altra manera: què ens ha aportat als nostres programes i projectes? Contesto sincerament: molt. Ens ha permès conèixer altres formes d’intervenció, compartir bones praxis, consensuar i desenvolupar procediments i protocols d’actuació, tenir una mirada més àmplia de la realitat on volem incidir, estudiar globalment les necessitats i com optimitzar recursos, pactar indicadors de qualitat, mostrar l’impacte en clau de sector…

També ha facilitat la interlocució amb les diferents administracions, fer viable un cert marc de negociació i poder defensar l’acció social més enllà de les particularitats de cada entitat. Sovint el procés d’evolució, maduració i professionalització de les entitats ha estat estretament vinculat a la seva participació en diverses xarxes.

D’altra banda si s’analitzen els idearis de les entitats d’acció social —allò que fa uns anys anomenàvem Nord organitzacional i ara s’identifica amb la Missió, Visió i Valors de les entitats—, trobarem que a més de definir la nostra raó de ser per l’atenció a un col·lectiu, o per actuar sobre una problemàtica social concreta, la majoria incorporem una voluntat de transformació social i un compromís per treballar per una societat més justa.

Més enllà dels projectes específics d’atenció a persones (provisió de serveis), les entitats també vam néixer amb una vocació de transformar la societat, reduir les desigualtats socials, promoure la cohesió social… Essent coherents amb aquesta altra causa fundacional, les entitats també hem desenvolupat altres tipus d’estratègies: invertint esforços en la capacitat d’anàlisi, comunicant, fent denúncia, promovent accions comunitàries, preventives, accions que possibilitin la implicació de la ciutadania (voluntariat), optant per fer incidència pública i política…

I és evident que per ser efectius davant d’aquests reptes no hi ha una altra opció que l’enfortiment del treball en xarxa. Construir i sostenir des de la generositat, transparència i confiança les estructures de participació i representació hauria de ser també una prioritat de les entitats. Convençuts que una pertinença sòlida a les diferents xarxes ens obre a la transformació social i, per tant, ens fa fidels a la nostra raó de ser.

Probablement la resposta al títol podria ser: sí, treball en xarxa; per interès i per convicció.