Una de les conclusions més significatives de la jornada sobre ‘Els serveis socials especialitzats de la xarxa de VIH/sida i exclusió social’ –organitzada per una de les comissions de treball d’ECAS i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies— és la necessitat de donar resposta a l’envelliment prematur de les persones que viuen amb el VIH/sida, que comporta una sèrie de dificultats i reptes nous.

Des dels inicis de la malaltia les persones afectades han hagut de fer front a una situació clínica complexa, amb tractaments que requereixen un seguiment mèdic rigorós i constant. La diagnosi de la infecció i la malaltia pot comportar conseqüències immediates en la vida de la persona: situació emocional, qualitat de vida, relacions socials, canvi d’hàbits… D’altra banda, la disminució de la mortalitat i l’augment de la supervivència fan necessari un abordatge integral que contempli totes les patologies cròniques associades al VIH.

L’evolució de la pandèmia sovint ha significat que les persones pateixin una suma de situacions estigmatitzants que poden provocar discriminació i rebuig social, i fins i tot familiar. Una part del col·lectiu necessita ajuda i acompanyament per superar alguns dels condicionants de l’exclusió social, com ara l’accés a l’habitatge, al món laboral i a la participació comunitària. Especialment vulnerable en l’àmbit social és el col·lectiu de persones que es van infectar per l’ús de drogues per via parenteral.

La realitat ara mateix és que gairebé el 50% de les persones amb VIH a Catalunya superen els 50 anys. I que hi ha una sèrie de factors que acceleren el procés d’envelliment en el cas de les persones seropositives: presència d’un important nombre de comorbiditats (diverses malalties que es donen al mateix temps, com hepatitis, càncer o malalties neurodegeneratives i cardiovasculars, entre altres), efectes dels fàrmacs antiretrovirals i de la polifarmàcia, inflamació crònica del sistema immunitari, etc.

Aquest envelliment prematur s’accentua en les persones que han tingut biografies marcades per processos de drogodependències, que massa sovint han comportat anys d’abús de tòxics, de vida al carrer o en infrahabitatge, períodes de presó…

Moltes de les intervencions de la xarxa de serveis d’atenció a persones que viuen amb el VIH/sida i que pateixen situacions d’exclusió social a Catalunya ja fa anys que es desenvolupen sota el paradigma de l’apoderament i la promoció de la inclusió social, però caldrà també repensar com acompanyem les persones en aquest nou escenari d’envelliment prematur.

Servirà la xarxa actual d’atenció a la gent gran? Els recursos existents per a persones dependents o amb pèrdues de les capacitats funcionals i/o cognitives seran suficients per assumir les noves realitats emergents? O cal que les entitats especialitzades i amb expertesa en l’atenció als col·lectius més vulnerables proposin nous dispositius per aquests perfils que envelleixen a causa del VIH/sida?