El cercle tancat del qual no sortim

13.12.2024 | Article d’opinió de Teresa Crespo al Social.cat

Any rere any, la situació social del nostre país no millora, ans al contrari, les desigualtats van creixent i la pobresa i l’exclusió es cronifica. És una constant inalterable que malauradament hem acceptat com un fet estructural que considerem que no podem canviar, i no es modifica malgrat les veus que evidencien i denuncien aquesta realitat. 

Periòdicament arriben a les nostres mans documents com l’Enquesta de Condicions de vida, o Informes d’Oxfam Intermón, de Càritas, o d’ECAS, i tots ens diuen que no hi ha signes de millora social, malgrat que l’economia del país és capaç de superar les crisis periòdiques amb una tendència de creixement del seu PIB. No existeix la sinergia necessària entre l’economia global i el benestar social, sinó que es donen trajectòries divergents que no es retroalimenten i que no tenen capacitat de redistribuir la riquesa per tal que la majoria pugui viure dignament. 

Si mirem l’evolució de l’índex de pobresa en els darrers 15 anys, constatem un empitjorament constant de la situació: el 2009, la taxa de pobresa i exclusió era del 22,7%, mentre que avui és del 25%. Si posem la mirada a nivell europeu, les dades també mostren de manera clara que ens trobem a la cua d’Europa. Espanya ocupa el quart pitjor lloc, només per darrere de Grècia, Romania i Bulgària. 

Un dels factors que ha tensionat la problemàtica social de moltes famílies amb recursos insuficients és la manca d’habitatge, que és inaccessible per a moltes persones, fins a convertir-se en uns dels factors generadors de pobresa i exclusió.   

Podríem continuar facilitant més dades, com que el 39% de les llars espanyoles que viuen de lloguer destinen més d’un 40% dels seus ingressos a pagar la renda malgrat que el recomanable és no excedir del 30%, o que el 18% de la població que ha rebut algun tipus de prestació a Catalunya no aconsegueix sortir de la pobresa malgrat haver-la rebut. Malauradament, ens hem acostumat a sentir moltes xifres que ja no ens impacten: són números freds i sense rostre que no ens qüestionen directament sobre el dolor, el patiment i la injustícia de les persones que els viuen.   

Hi ha diverses raons que expliquen aquesta realitat a Catalunya i a Espanya: per una banda, l’extensió d’un model econòmic que prima el benefici particular per sobre el benefici col·lectiu i que basa el creixement en la precarització de les condicions laborals. Per l’altra, un estat del benestar feble, que destaca per la poca redistribució i per la manca d’inversió en polítiques socials transformadores i preventives, que donin la cobertura necessària a tota la ciutadania reconeixent els seus drets. 

Davant d’aquest escenari, la societat civil ha reaccionat i existeixen moltes i diferents iniciatives que intenten fer front a les situacions d’injustícia, des de l’organització col·lectiva, el treball en xarxa i la intervenció comunitària. Les entitats socials, amb la participació del voluntariat, actuen al costat de la població en situacions d’exclusió social, i malgrat que no els pertoca assumir aquesta responsabilitat política, se senten compromeses per donar suport, acompanyament, i donar resposta als molts dèficits socials existents.  

D’entre les moltes iniciatives que hi ha, totes elles molt valuoses, destaca el Projecte Lliures, impulsat per ECAS, Òmnium Cultural i Coop57. El Lliures pretén crear una cadena de solidaritat en la ciutadania, i que a partir d’aportacions econòmiques de persones de a peu, com tu i com jo, es generi un fons destinat a finançar projectes i iniciatives petites i innovadores, impulsades des de la comunitat, amb la participació de la ciutadania, i que sorgeixen de la base, orientades a provocar canvis concrets que millorin la vida de les persones als barris i municipis. 

Precisament, durant aquestes darreres setmanes i sota la campanya ‘Som el que fem’, el Lliures anima la població a participar i contribuir en la lluita contra les desigualtats recollint aportacions econòmiques que serveixin per donar suport econòmic i acompanyament tècnic a iniciatives comunitàries d’arreu de Catalunya durant el 2025.  

A més, enguany el Lliures obrirà una línia d’actuació per donar suport a projectes socials de l’Horta Sud i la Ribera valencianes afectats per la DANA. El nostre objectiu és contribuir a la reconstrucció des del suport a la comunitat. 

Escrit per Teresa Crespo, membre de la vocalia de Pobresa d’ECAS i expresidenta d’ECAS.