Prou treballadors pobres a Catalunya

08.08.2025 | Article d’opinió de Mariona Puigdellívol al diari ARA

A Catalunya tenim la taxa d’atur més baixa des del 2008. I, tanmateix, alguna cosa grinyola. Com pot ser que un 16,2% de les persones que treballen visquin en situació de pobresa? Com pot ser que una de cada quatre persones estigui en risc d’exclusió social? Si tenir feina ja no garanteix una vida digna, potser ens hem de preguntar quin valor té avui la feina.

Aquesta és la pregunta que mou les entitats socials. Perquè la feina, si no transforma, si no dignifica, si no dona estabilitat, deixa de ser una oportunitat i es converteix en una trampa. Darrere de les xifres positives s’hi amaguen vides en equilibri precari, històries silenciades, trajectòries truncades. Cal posar rostre a la precarietat i tornar a situar la dignitat al centre del debat sobre l’ocupació.

Cada any, més de 100.000 persones passen pels programes d’inserció i formació de les entitats socials d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social). Darrere d’aquest número hi ha joves que no troben el seu lloc, dones que arrosseguen violències, persones amb discapacitat, persones immigrants –amb papers o sense–, que lluiten per refer una vida. Són històries que no caben en una estadística. Des de les entitats les acompanyem, sense fer soroll, allà on l’administració sovint no arriba.

Per això, davant la desaparició de programes públics com el Singulars, que donava suport a més de 3.500 joves cada any, i d’una reducció global del pressupost de la Generalitat destinat a polítiques d’ocupació, alcem la veu. Perquè tothom mereix tenir les mateixes oportunitats. Perquè accedir a un treball digne és tan essencial com tenir accés a la salut o a l’educació. És hora de dir-ho clar: el treball digne és un dret bàsic.

Fem una crida a transformar un sistema que discrimina les persones en situacions especialment complexes i menysté la tasca de les entitats socials. Reclamem governança compartida, finançament estable i reconeixement institucional. No som només proveïdores de serveis: som part de la solució.

La cohesió social no es construeix amb discursos, sinó amb compromisos. I avui, més que mai, cal valentia. Aquests dies hem vist com els discursos d’odi propicien atacs directes contra la població migrant. La mateixa població que sosté, en gran mesura, els pilars de la nostra societat: la que cull la fruita que mengem, que cuida les persones grans i dependents, que neteja els espais que habitem. Ho fan, massa sovint, en condicions indignes, invisibles, explotades.

Garantir el dret a un treball digne per a totes les persones, vinguin d’on vinguin, no és només una qüestió de justícia: és un compromís amb la societat que volem ser. I només amb voluntat política podrem apropar-nos a una Catalunya més justa, equitativa i cohesionada.

Escrit per Mariona Puigdellívol, directora general d’ECAS.