Brúixoles comunitàries per orientar la transformació social 

13.11.25 | Article d’opinió de Xavier Puig i Natàlia Valenzuela al Social.cat

La democràcia no es garanteix només a les urnes ni delegant-ho tot a les institucions. Es juga a la plaça, al replà de l’escala i al casal del barri. Quan una comunitat comparteix poder, es reconeix diversa i s’organitza, es reforcen drets i milloren condicions de vida. Des d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) ho sabem perquè acompanyem cada dia entitats socials que sostenen la cohesió en temps de precarietat i desigualtats creixents. I ho fem amb una convicció: el múscul comunitari és infraestructura democràtica.

Per això hem impulsat Brúixoles Comunitàries, un projecte per donar a conèixer les bones pràctiques comunitàries que impulsen les entitats socials i, alhora, generar un espai de formació i aprenentatge des de l’acció col·lectiva adreçat a professionals del sector. No es tracta d’un catàleg decoratiu ni d’una llista de bones intencions. És un marc per orientar la transformació: identificar els actors del territori, compartir diagnosi entre entitats i orientar canvis en vincles i en condicions materials de vida. Volem que allò que funciona en un barri pugui inspirar-ne un altre, i que el coneixement pràctic de les persones professionals i del veïnat es converteixi en referència pública. 

Venim d’anys d’emergències que han obligat a una resposta assistencial imprescindible. Però si ens quedem aquí, perpetuem dependències i participacions simbòliques. L’acció comunitària proposa passar de “fer per” a “fer amb”, i de veure mancances a activar potencials. Quan veïnat, professionals i institucions dissenyen conjuntament, la participació deixa de ser decorat i esdevé motor. En molts barris, casals de joves, xarxes veïnals, associacions de famílies i entitats de tota mena, cooperen per donar resposta a necessitats materials, sostenir cures i obrir oportunitats. 

Per convertir aquesta intel·ligència col·lectiva en aprenentatge compartit, hem celebrat una Hackató amb les entitats d’ECAS. En una jornada intensa, els equips tècnics i professionals de les entitats han posat en comú experiències, han identificat obstacles i han prototipat solucions davant de reptes socials actuals. La Hackató no ha estat un esdeveniment puntual, sinó una metodologia per accelerar la transferència de coneixement: com compartir poder real, com garantir retorns, com assegurar recursos i temps, i com cuidar la participació perquè ningú en quedi fora. Les propostes resultants —des de metodologies per repartir decisions a dispositius de cures i estratègies de comunicació comunitària— ja alimenten el banc de pràctiques de les Brúixoles. 

Hi ha qui redueix l’empoderament a una consigna individual: “si t’esforces, te’n sortiràs”. Sabem que no n’hi ha prou. Sense respostes col·lectives als problemes d’ingressos, d’habitatge, de salut, d’educació i d’energia assequible, la gent individualment no se’n surt i la crida a “participar” és ingènua. Brúixoles Comunitàries posa els drets al centre i fa de l’acció col·lectiva una eina per incidir en les condicions materials. L’administració hi té un paper insubstituïble; el tercer sector social, també. Sumar-hi moviments socials, escoles, centres de salut i agents econòmics locals és clau per passar del pilot a l’escala. 

Algú dirà que això és ingenu en temps de pressa i pantalles. Nosaltres en diem realisme esperançat. El fatalisme —el “no hi ha alternativa”— és la millor aliada del retrocés. Cada bona pràctica que expliquem, cada formació que fem i cada aliança que teixim construeixen un sentit comú de justícia social i un antídot a la intolerància. 

Aquesta és la funció de Brúixoles Comunitàries: fer visibles els aprenentatges que ja existeixen, cuidar-los i escalar-los perquè arribin més lluny i a més gent. La democràcia es defensa i s’aprofundeix des dels barris: garantint vida digna i obrint espais on tota veu compta. ECAS hi posa eines, ponts i altaveus; les entitats hi posen pràctica i arrelament; la ciutadania, visió i energia.  

Convidem administracions, mitjans de comunicació i agents econòmics a sumar-s’hi. No parlem de projectes aïllats, sinó d’un moviment comunitari que es forma, s’ensenya i es reconeix. Posem la xarxa a treballar i els vincles a créixer: l’acció comunitària és aquí i ara. 

Escrit per Xavier Puig i Natàlia Valenzuela, copresidència d’ECAS.