Les entitats socials ens sumem a la mobilització per exigir una resposta urgent i contundent a l’emergència habitacional

• El nou ‘decret Maricarmen’ ha de suposar un punt d’inflexió per acabar amb la vulneració sistemàtica i generalitzada del dret a l’habitatge provocada per la mercantilització del que és un bé de primera necessitat 

• L’increment de la inversió en polítiques d’habitatge ha d’incloure els programes d’habitatge social destinats a persones en situació d’especial vulnerabilitat i la lluita contra el sensellarisme  

Barcelona, 29 de setembre de 2026 

La federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) ens sumem al clam de la ciutadania per posar fi a la sagnia dels desnonaments i la vulneració sistemàtica del dret a l’habitatge. Els darrers impactes a diferents punts de l’Estat espanyol –el desnonament de la Maricarmen a Madrid, el suïcidi de l’Olga a L’Hospitalet de Llobregat— han fet sortir al carrer milers de persones per exigir que d’una vegada per totes es posi fre a l’especulació amb el que és un bé de primera necessitat i es compleixi amb el principi constitucional que estableix la funció social de l’habitatge i el dret de tota persona a gaudir-ne.  

Les entitats que treballem amb persones en situació de vulnerabilitat fa anys que alertem que l’exclusió residencial afecta segments cada vegada més amplis i diversos de la població. La mercantilització de l’habitatge i la insuficiència de les polítiques públiques per garantir aquest dret l’han convertit en un dels principals factors de precarització de la classe treballadora, amb conseqüències a llarg termini sobre la salut, l’educació i el benestar, especialment dels col·lectius més vulnerables. 

El sensellarisme en totes les seves formes creix arreu del país, mentre els recursos residencials disponibles es col·lapsen davant dels preus de mercat i la proliferació d’usos alternatius (turístic, temporal, lloguer d’habitacions, etc) dificulten cada vegada més l’accés a l’habitatge. Amb un parc públic inferior al 2%, la resposta és clarament insuficient, i les entitats socials sostenen programes d’habitatge amb un finançament escàs i inestable. Cal actuar sobre el mercat privat, ampliar el parc públic de lloguer assequible i incrementar la inversió en habitatge, amb una preassignació pressupostària d’almenys l’1% del PIB. L’abordatge ha de ser interdepartamental, amb una coordinació efectiva entre Habitatge i Drets Socials i amb la participació d’altres àmbits, com Salut, en l’atenció al sensellarisme. 

Aquesta realitat té conseqüències concretes i dramàtiques. El cas de l’Olga, veïna de Santa Eulàlia que va ser desnonada uns mesos abans de suïcidar-se, serà recordat aquest dissabte 3 d’octubre en una protesta convocada a les 19h a L’Hospitalet. A Barcelona, en tenim un nou exemple al bloc de Llenguadoc 74, on diverses famílies amb menors estan en risc de desnonament. Casos com aquest evidencien la necessitat d’actuar amb urgència per garantir el dret a l’habitatge i evitar que la precarietat residencial aboqui les famílies a situacions d’exclusió.