Combatre la precarietat laboral, clau contra la pobresa

Treballar i no arribar a final de mes, símptoma flagrant de la paradoxa del creixement econòmic i el malestar social. 

13.10.25 | Article d’opinió de Paula Cusí i Agnès Felis a Xarxanet

Quan parlem d’un quart de la població de Catalunya en situació de pobresa, la primera imatge que ens ve al cap no és la d’una persona que treballa. No obstant això, aquesta és la realitat de moltes famílies. 

El treball precari ‘legal’ (no vinculat a l’economia submergida) adopta moltes formes: salaris baixos, contractes temporals, jornades parcials no desitjades, horaris extensos que inclouen caps de setmana o nits, feines per sota del nivell de qualificació assolit… En termes estadístics, parlem de precarietat quan coincideixen tres dimensions clau: insuficiència d’ingressos, inseguretat i desprotecció social.

Actualment, els cost de la vida —especialment el preu de l’habitatge— creix molt per sobre dels salaris. Per tant, disposar d’una feina ja no garanteix uns ingressos suficients per a una vida digna. Les dades ho confirmen: el 10% de les persones a Catalunya són pobres tot i treballar. I aquesta xifra subestima la realitat, ja que no inclou les persones que treballen en l’economia informal, de la qual no disposem de dades oficials.

Ens trobem davant la paradoxa que la bonança econòmica del país no es tradueix en un major benestar social, sinó que alimenta un malestar creixent perquè fa evident que la riquesa no es distribueix de manera justa. El ‘miracle econòmic’ va acompanyat d’una creixent polarització social.

La precarietat laboral és cada cop més estructural i empobreix segments més amplis de la població, amb un impacte especialment greu entre els joves per les conseqüències que té sobre les seves expectatives de futur, les possibilitats d’emancipació i, per impacte d’aquestes qüestions, entre altres, en la seva salut mental.

Els canvis legislatius per combatre la pobresa en el treball han de garantir una ocupació digna, estable i amb drets efectius, però també calen polítiques estructurals de prevenció. Sota el context del Dia Internacional per l’Erradicació de la Pobresa, des d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), en volem destacar dues concretes:

• La primera, punta de llança de les reivindicacions del tercer sector social, la garantia d’ingressos incondicional i al marge de l’ocupació. Cal transformar l’actual sistema de prestacions socials perquè tothom que en necessita hi tingui accés i fer-lo compatible amb les rendes del treball perquè ningú no es vegi obligat a escollir entre rebre ajudes socials o acceptar feines precàries.
• La segona és la proposta central de la campanya ‘Treball digne’ d’ECAS. Cal aprofitar el context socioeconòmic amb la taxa d’atur més baixa des de 2008 per impulsar programes d’ocupació públics amb mirada social, personalitzats i adreçats a col·lectius que requereixen una atenció especial. Han de ser programes desvinculats d’objectius d’inserció immediata que només perpetuen la precarietat, i orientats, en canvi, a garantir el dret al treball digne com a pilar fonamental del benestar social.

Escrit per Paula Cusí i Agnès Felis, responsable d’inserció i responsable d’incidència en polítiques d’inclusió d’ECAS.