Skip to content

26.04.2022 | Presentació de l’informe INSOCAT 14, ‘Habitatge i exclusió residencial’

  • Les entitats socials reclamen mesures encaminades a l’augment del parc d’habitatge accessible, la millora de la regulació i la protecció dels col·lectius més vulnerables
  • L’informe INSOCAT 14 ‘Habitatge i exclusió residencial’ recull que la pràctica totalitat de les persones que atenen les entitats socials tenen problemes d’habitatge
  • 1,3 milions de persones viuen en un habitatge inadequat a Catalunya i gairebé un milió ho fa en habitatges insegurs

El 97% de les persones ateses per les entitats socials a Catalunya tenen problemes d’habitatge. En total, 1,3 milions de catalans viu en un habitatge inadequat -infrahabitatges, en amuntegament o en estructures temporals- i gairebé un milió més ho fa en un habitatge insegur -ocupacions, temporals, amb amenaça de desnonaments o amenaces violentes. A més, 18.000 persones viuen en situació de sense llar i sense sostre. “L’habitatge és avui un motor d’exclusió social de primer ordre. Garantir el dret a l’habitatge, reconegut però vulnerat, és imprescindible. No existeix cap política efectiva de lluita contra la pobresa si no va acompanyada d’una política d’habitatge que en garanteixi l’accés i el manteniment”, ha denunciat Míriam Feu, responsable de l’informe d’ECAS INSOCAT 14 ‘Habitatge i exclusió residencial’, elaborat per l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Barcelona, i que s’ha presentat aquest matí a la seu de l’Associació Benestar i Desenvolupament. 

Els col·lectius més afectats per aquestes situacions són les persones migrades, les famílies amb infants i adolescents, les llars monoparentals i les persones joves soles. Tot i que les dades empitjoren des de 2018, les entitats denuncien que el pes de l’habitatge en l’exclusió social s’arrossega des de fa molts anys i respon a una problemàtica estructural. “Les respostes a la problemàtica de l’habitatge són insuficients i insatisfactòries perquè s’afronta com una qüestió conjuntural el que és una problemàtica estructural”, ha reivindicat Sílvia Laporta, responsable de l’Àrea de Gènere a Prohabitatge.

Més de la meitat de les persones que no poden atendre les entitats necessiten un allotjament, i el 48,6% necessitarien ajudes per pagar el lloguer, una habitació o els subministraments bàsics. Laporta denuncia que, a més, “la Mesa d’Emergència està trigant fins a dos anys a atendre les persones que els arriben, no són terminis d’emergència”. Un 50% de les entitats especialitzades en habitatge té persones que no pot atendre. Malgrat les restriccions i dificultats que va comportar la covid-19, el 2020 un 54,5% de les entitats van atendre més persones que el 2019.

Entre les principals problemàtiques que les entitats veuen en el seu dia a dia destaquen el lloguer i relloguer d’habitacions, el fet d’haver de compartir habitatge de manera forçosa i la persistència i l’amenaça de desnonaments, així com noves formes de desnonament invisible, l’assetjament immobiliari latent, les ocupacions estigmatitzades, el racisme immobiliari i el fet d’haver de viure al carrer de manera crònica o intermitent. “La pobresa i l’habitatge generen molta angoixa i molt de patiment a les persones”, ha lamentat Ferran Busquets, vocal de pobresa d’ECAS. Les entitats consideren que les problemàtiques que més afecten i més s’han agreujat arran de la covid són els desnonaments del lloguer i el relloguer d’habitacions, tot i que també s’han agreujat els casos de situació de carrer intermitent.

L’informe revela també que el 80% de l’acció social a Catalunya està vinculada a problemes d’habitatge, i constata que els problemes vinculats a l’habitatge afecten la forma i possibilitats de l’acció social de les entitats. Una afectació que el 94% de les entitats creu que es produeix en les seves entitats. Les entitats, a més, denuncien que no tenen eines per fer-hi front i que les que tenen són inadequades.

Les entitats socials reclamen augmentar el parc d’habitatge accessible incrementant l’habitatge protegit, destinant l’1% del PIB a polítiques d’habitatge, comprant i captant habitatge privat, dotant de més recursos la Mesa d’Emergència i atorgant ajuts al lloguer. Paral·lelament, reclamen millores en la regulació: sancions als grans tenidors que no compleixin amb les seves obligacions en relació a contractes de lloguer social, un reforç del paraigua jurídic per preservar la funció social de l’habitatge, l’abordatge del sensellarisme a través de l’estratègia aprovada per al 2021-2024, l’aplicació sense restriccions de l’empadronament, i instruments i incentius fiscals.

També demanen actuacions concretes encaminades a la protecció de col·lectius en situació de vulnerabilitat, com les persones migrades -a qui cal garantir l’acompanyament mentre no es derogui la llei d’estrangeria-, la gent gran i la joventut -a qui cal oferir habitatges d’ús social lligats a moments evolutius clau-, les famílies monoparentals i infants -a qui cal garantir habitatges d’emergència en condicions adequades-, i les persones amb problemes de salut mental i discapacitat -per qui cal reservar parc públic, suport i assessorament per prevenir abusos i discriminacions. “Cal política pública centrada en recuperar la funció social de l’habitatge”, ha reivindicat Sílvia Laporta.