- La Proposició de llei de modificació de la Llei de RGC està en fase de negociació de les esmenes presentades per cinc grups parlamentaris que avui han debatut a la seu d’ECAS
- El 30 d’abril és la data límit per tancar la ponència que ha de donar llum verda a la tramitació de la proposta perquè la RGC ampliï la seva cobertura
- Les entitats catalanes recorden la necessitat de facilitar l’accés a les prestacions d’ingressos mínims, que avui no arriben a més de tres quartes parts de la població en situació de pobresa
29.02.2024 | Barcelona | Nota de premsa
Els representants d’ERC, PSC, Junts, la CUP i En Comú Podem mostren sintonia en la majoria de millores que incorpora la Proposició de Llei de modificació de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), en fase de negociació d’esmenes actualment al Parlament. Els partits s’han compromès a no allargar el procés més enllà del proper 30 d’abril perquè la cobertura de la prestació, que avui està al volant del 23% de la població en situació de pobresa, s’ampliï significativament en aquesta legislatura. “El sistema de garantia d’ingressos com a xarxa de protecció social que ha de permetre a les llars en situació de major vulnerabilitat tenir una vida digna es troba en un moment clau”, ha afirmat avui Mariona Puigdellívol, directora d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), al debat ‘Garantia d’ingressos a Catalunya: què proposen els partits?’ que ha tingut lloc al Hub Social.
A l’acte organitzat per la federació hi han participat diputats i diputades dels cinc partits que han presentat esmenes a la Proposició de llei en procés de negociació: Bartomeu Compte (ERC), Elena Díaz Torrevejano (PSC), David Saldoni (Junts), Laure Vega (CUP) i Joan Carles Gallego (En Comú Podem). Ha moderat la taula rodona el vocal de Pobresa d’ECAS, Ferran Busquets, després que Teresa Crespo en nom també de la mateixa vocalia de la federació presentés l’informe INSOCAT 16 Les fractures internes del sistema de garantia d’ingressos. Propostes de millora.
Tal com apunta l’estudi, és urgent revisar i reformular el model d’ajuts actual, massa fragmentat, disfuncional i amb dèficits de cobertura molt importants, ja que només protegeix adequadament les persones majors de 65 anys mitjançant el sistema de pensions. “Col·lectius molt amplis de la població, com ara la infància, els joves, les dones i les persones migrades, queden desprotegides, ja sigui perquè no poden accedir a les ajudes o perquè malgrat rebre-les, resulten insuficients per sortir de la pobresa”, ha explicat Teresa Crespo.
Tots els grups parlamentaris donen suport a la modificació de l’article 4 de la RGC per tal que sigui compatible amb totes les rendes del treball. “Des d’En Comú Podem estem a favor de la compatibilitat amb el treball parcial i complet perquè si no acaba sent pervers, ja que es renuncia a ocupacions per tal de no perdre la prestació”, ha argumentat Joan Carles Gallego.
En relació al permís de residència com a requisit d’accés a la RGC de la població estrangera, les entitats socials reclamen que sigui suficient l’empadronament o un certificat d’arrelament. Sobre aquest aspecte, Junts i PSC han posat sobre la taula la sanció dels ajuntaments que vulneren el dret al padró. “Si podem multar els ajuntaments pel tema de la sequera, també hem de poder-ho fer pel tema del padró”, ha declarat David Saldoni, de Junts. “Les sancions a ajuntaments semblava impossible, però amb la sequera s’ha fet de manera immediata”, ha remarcat Elena Díaz, del PSC.
Cal recordar que les persones d’origen migrat són el col·lectiu amb la taxa de risc de pobresa més alta de Catalunya: el 48%, el doble de la mitjana de la població (24,4%). En una edició monogràfica de l’informe INSOCAT d’ECAS publicada el 2020, es constatava com el procés migratori i la Llei d’Estrangeria són factors generadors de pobresa. Les entitats socials han recordat diverses vegades en l’últim any l’obligació d’empadronar els habitants d’un municipi, sigui quin sigui el seu origen.
Els representants polítics també han mostrat suport a la compatibilització de la RGC amb els ajuts a l’habitatge com a mètode per intentar garantir el compliment d’aquest dret bàsic. Bartomeu Compte, d’ERC, ha recordat que “cal implementar els ajuts ja estudiats a la Comissió de Govern, només cal concretar la lògica”. Laure Vega, de la CUP, ha posat l’accent en “no oblidar que actualment hi ha recursos públics destinats a mantenir determinades riqueses que operen en contra del dret a l’habitatge, com el fons voltor Blackstone”, i ha afirmat que “cal caminar cap a una tendència d’universalitat”.
Les entitats socials remarquen que, a més de la reforma de la RGC, l’aprovació dels Pressupostos 2024 i la concreció del traspàs de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) a Catalunya són també pilars clau en la remodelació del sistema per assegurar uns ingressos mínims a la població en situació de pobresa.
