L’estigma de la vulnerabilitat social: reptes i accions
Quin és el problema?
L’estigma que afecta les persones en situació de vulnerabilitat social, sovint invisible i silenciós, condiciona les oportunitats, la participació i la dignitat de molts col·lectius exclosos. Travessa i determina, per tant, les realitats de moltes persones al nostre país. En el context actual d’ascens de l’extrema dreta i els discursos d’odi, és més necessari que mai un debat que aprofundeixi sobre els orígens, els reptes i les conseqüències d’aquest fenomen. Les entitats socials, que acompanyen persones en situació de vulnerabilitat sovint exposades a aquest estigma, poden impulsar canvis i reflexions que reverteixin l’estigmatització de col·lectius.
Què és l’estigma?
Segons l’expert Erving Goffman (1963), l’estigma és un procés social que fa que algunes persones siguin vistes ‘diferents’ o ‘menys valuoses’, i això les deshumanitza. Enlloc de reconèixer la seva diversitat i complexitat, la societat les classifica en categories molt tancades i rígides. Aquest procés crea obstacles que impedeixen que aquestes persones tinguin accés a les mateixes oportunitats i drets que la resta.
Elements clau per entendre el procés d’estigmatització:
1) Etiquetatge
Posar una etiqueta negativa a una persona o grup, com per exemple ‘poc fiable’ o ‘perillós’.
2) Creences culturals
Es reforcen perquè la societat accepta i comparteix prejudicis i estereotips sobre aquests grups.
3) Diferenciació ‘ells-nosaltres’
Es crea una divisió clara entre ‘nosaltres’ (els que estan dins del grup social acceptat) i ‘ells’ (els estigmatitzats).
4) Discriminació
Aquestes diferències es tradueixen en accions que exclouen o marginen les persones estigmatitzades.
5) Pèrdua de drets i participació
Les persones afectades veuen restringits els seus drets i la seva capacitat per participar plenament en la societat.
6) Absència de poder
S’hi afegeix el fet que aquestes persones tenen molt poca influència o capacitat per canviar la seva situació o defensar els seus drets.
7) Interiorització
Destrueix l’autoestima i la capacitat d’agència de les persones afectades.
L’estigma social i l’estigma institucionalitzat
L’estigma social no només afecta individus, sinó que està profundament arrelat en l’estructura social. L’estigma s’expressa i es manté per tres sistemes estructurals principals:
1) Heteropatriarcat
Imposa rols de gènere rígids i desigualts que generen opressions.
2) Colonialitat
Invisibilitza i exclou determinats col·lectius segons l’origen.
3) Capitalisme
Sistema econòmic que genera desigualtats.
L’estigma institucionalitzat es refereix a com les institucions —tant públiques com privades— contribueixen a mantenir i reforçar les desigualtats a través de les seves normes, polítiques, procediments i pràctiques. Aquest tipus d’estigma no només es manifesta en actituds individuals, sinó que està integrat i normalitzat en el funcionament diari de les estructures socials que regulen la vida ciutadana, com ara els sistemes educatius, sanitaris, laborals, legals i administratius. Per exemple, poden existir requisits burocràtics que dificulten l’accés a l’habitatge, a l’educació o a l’atenció sanitària per a certs grups, o pràctiques laborals que exclouen persones amb determinades condicions de salut o situacions socials.
Aquesta doble pressió —social i institucional— reforça la invisibilitat i la discriminació que pateixen molts col·lectius vulnerables, i posa en evidència la necessitat d’una transformació profunda que inclogui reformes polítiques i institucionals per garantir la igualtat real de drets i oportunitats.
L’estigma i els discursos d’odi
L’estigma pot ser amplificat i transformat en odi quan entra en joc la narrativa de l’extrema dreta. Mitjançant estratègies comunicatives molt sofisticades, l’odi es converteix en eina política i cultural que:
1) Simplifica la realitat social.
2) Canalitza el malestar cap als col·lectius vulnerables.
3) Crea enemics imaginaris.
4) Erosiona els fonaments de la convivència democràtica.
Per això, fer front a l’estigma també és una lluita per la defensa dels drets humans i la democràcia. Implica generar nous relats que connectin amb l’empatia, la complexitat i la diversitat com a valors de cohesió.
Reptes i compromisos per lluitar contra l’estigma
Des de les entitats socials, proposem diferents accions que contribueixen a revertir l’estigma dels col·lectius en situació de vulnerabilitat:
1) Visibilitzar l’estigma
Visibilitzar l’estigma com a fenomen estructural, i no com a responsabilitat individual.
2) Combatre l’estigma institucionalitzat
Denunciar i combatre l’estigma institucionalitzat, que sovint es camufla darrere de protocols i normatives aparentment neutrals.
3) Humanitzar les narratives
Humanitzar les narratives que envolten les persones en situació de vulnerabilitat, fent visibile les seves històries, capacitats i aportacions.
4) Formar els professionals
Formar i transformar els professionals socials per adaptar una mirada crítica, empàtica i compromesa.
5) Crear aliances
Crear aliances amb els col·lectius afectats, implicant-los en el disseny de serveis, polítiques i discursos que els afecten.
6) Construir resistència col·lectiva
Construir resistència col·lectiva per fer front als discursos d’odi i transformar la cultura política i comunicativa dominant.
Combatre l’estigma vol dir lluitar per la defensa dels drets humans i la democràcia. Implica generar nous relats que connectin amb l’empatia, la complexitat i la diversitat com a valors de cohesió.
*Tots els continguts s’han extret de la relatoria de la VIII Jornada d’Acció Social ‘L’estigma de la vulnerabilitat social: reptes i accions’, organitzada per ECAS en col·laboració amb la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona el maig de 2025, i que va comptar amb l’expertesa de Pilar Albertín, doctora en Psicologia Social i diplomada en Infermeria, i Jordina Arnau, periodista i comunicadora especialitzada en l’anàlisi política i social, i les experiències de persones i entitats socials.