ECAS, Coordinadora Obrim Fronteres i Regularización Ya reclamem garanties i capacitat pública per fer efectiva la regularització extraordinària
Barcelona, 23 de març de 2026 – Les entitats i plataformes que treballem en la defensa dels drets de les persones migrants i el seu acompanyament valorem la regularització extraordinària anunciada pel Govern espanyol com una mesura necessària per reduir els efectes de la irregularitat administrativa, que avui actua com a factor d’exclusió social.
Ara bé, la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), la Coordinadora Obrim Fronteres (COF) i el moviment autoorganitzat migrant i antiracista Regularización Ya creiem que perquè aquesta mesura pugui complir efectivament la seva finalitat, cal que el procediment es desplegui amb garanties d’accés, amb criteris clars, amb informació operativa suficient i amb una capacitat pública de resposta ajustada al volum de demanda que previsiblement es concentrarà entre els mesos d’abril i juny, període en què es preveu poder realitzar els tràmits del procediment.
Les estimacions disponibles apunten a un nombre potencialment elevat de persones que es podrien acollir al procés: aproximadament 600.000 al conjunt de l’Estat, entre 150.000 i 180.000 a Catalunya i entre 50.000 i 60.000 a Barcelona. Aquestes xifres són estimacions orientatives de volum potencial i, en cap cas, no indiquen un límit de persones que es podran regularitzar. Però obliguen a dimensionar el dispositiu amb una lògica d’anticipació, suficiència i cobertura territorial, especialment si es té en compte que, a pocs dies de l’inici previst del procediment, encara no s’ha publicat el Reial decret i persisteixen elements essencials pendents de concreció.
En aquest context, és important que el dispositiu públic es planifiqui amb criteris d’anticipació, suficiència i cobertura territorial, per garantir que totes les persones que compleixin els requisits puguin accedir al procediment en condicions adequades, amb informació clara i amb acompanyament suficient al llarg del procés.
Per això, ECAS, COF i Regularización Ya considerem que no n’hi ha prou amb l’existència formal del procediment, cal que es compleixin les condicions mínimes per a poder-lo fer efectiu; i ha de regir-se pels principis de garantia de drets, accessibilitat universal, gratuïtat i proximitat territorial.
És per això que reclamem:
1) El procediment només serà viable si hi ha dispositiu públic suficient
La viabilitat real del procés dependrà de la capacitat pública per desplegar-lo amb prou abast, coordinació i proximitat territorial. No n’hi ha prou amb l’existència formal del procediment: cal un dispositiu suficient perquè l’accés sigui efectiu i no quedi limitat per la manca de recursos administratius, d’informació o de capacitat d’atenció. No estem davant d’un tràmit ordinari, sinó d’un procés de gran magnitud que pot no cobrir les necessitats si no es reforça el dispositiu. Per evitar-ho, cal assegurar:
-
Una xarxa àmplia de punts públics, gratuïts i presencials d’assessorament i tramitació.
Cal habilitar el màxim de punts d’assessorament i tramitació públics i gratuïts, amb especial implicació de la Generalitat i traslladant aquesta exigència a la resta d’administracions competents. Aquests punts han de ser presencials, preferentment sense cita prèvia, amb horaris amplis i amb una cobertura territorial real que garanteixi també la proximitat en àrees rurals.
-
Com a mínim, l’activació de tots els registres oficials possibles de la Generalitat per a la tramitació presencial.
En la mesura jurídicament possible, cal habilitar tots els registres oficials de la Generalitat per a la presentació gratuïta i presencial d’expedients. El procediment no pot descansar principalment en la via telemàtica ni en un nombre limitat d’oficines.
-
Un mapa públic i actualitzat de serveis d’orientació, acompanyament i tramitació.
Cal elaborar i difondre de manera immediata un mapa o llistat públic dels serveis d’orientació, assessorament, acompanyament i tramitació, tant públics com concertats o col·laboradors, amb informació clara sobre ubicació, horaris, canals de contacte i tipus de suport ofert.
-
La publicació d’informació oficial clara, simple, contrastada i multilingüe.
Cal disposar com més aviat millor d’informació operativa sobre el procediment, els documents necessaris, els tràmits previs i els punts d’atenció, en formats accessibles i diversos: en línia i en paper, en diferents idiomes i mitjançant textos senzills, infografies, vídeos i àudios.
-
La coordinació estable entre administracions i entitats socials.
Cal establir un marc de coordinació estable que permeti resoldre dubtes operatius, compartir criteris i ajustar la resposta pública a l’evolució real del procediment. Una gestió eficaç d’un procés d’aquesta magnitud exigeix continuïtat, no només respostes puntuals.
-
La cobertura territorial efectiva a tot Catalunya.
L’accés al procediment no pot dependre del municipi o la comarca de residència. Cal reforçar especialment la resposta a Lleida, Tarragona, Girona i a les zones de ruralitat o vinculades a la campanya agrària, on la capacitat institucional i social acostuma a ser més limitada.
2) Cal garantir les condicions materials i operatives perquè les persones puguin completar el procediment
A més del desplegament institucional, cal assegurar les condicions concretes que permetin a les persones reunir requisits, preparar documentació i sostenir els costos i tràmits associats al procediment: aconseguir passaport, antecedents, traduccions, legalitzacions, pagar-les, entendre què cal portar, acreditar trajectòries, etc. Moltes de les barreres previsibles no seran només administratives, sinó també materials i operatives, i és aquí on es jugarà bona part de l’accés real a la regularització. És per això que és essencial:
-
Un model unificat d’informe de seguiment i acreditació.
Cal elaborar i distribuir un model d’informe de seguiment a tots els serveis d’atenció de la Generalitat, consells comarcals, ajuntaments, diputacions i altres dispositius públics o concertats, per tal que es puguin acreditar de manera homogènia les dates d’atenció, la vinculació amb els serveis i, si escau, les situacions de vulnerabilitat.
-
Una interlocució urgent amb consolats i ambaixades.
Cal demanar als consolats i ambaixades dels països d’origen de les principals comunitats residents a Catalunya que programin missions consulars específiques per a la tramitació de passaports i que accelerin l’emissió dels certificats d’antecedents penals i altra documentació imprescindible, així com explorar fórmules extraordinàries que ajudin a descongestionar aquests tràmits.
-
Una guia pública sobre documentació per països d’origen
Cal recollir, sistematitzar i publicar la informació necessària per a l’obtenció de documents d’identitat, antecedents penals i altra documentació útil o necessària segons el país d’origen. Aquesta informació ha d’evitar la dependència de tercers i facilitar la preparació anticipada del procediment.
-
Establir mecanismes de suport econòmic per afrontar els tràmits previs.
Cal establir acords o convenis amb notaries i serveis de traducció jurada per oferir preus socials a persones sense ingressos suficients derivades de serveis socials o entitats socials. Alternativament, cal crear un fons d’ajudes per cobrir despeses vinculades al passaport, els antecedents penals, les traduccions jurades, les legalitzacions i altres costos indispensables del procediment.
-
Publicar preus públics o de referència per als serveis jurídics i tràmits vinculats al procés
Per prevenir abusos i orientar adequadament la ciutadania, cal publicar criteris orientatius de cost o preus de referència per a determinats serveis vinculats al procediment —com ara orientació jurídica, traduccions jurades o altres gestions necessàries— i promoure acords que garanteixin tarifes assequibles o socials quan correspongui.
-
Donar suport econòmic per afrontar tràmits previs i costos associats
Cal establir ajuts, convenis o mecanismes específics per cobrir despeses vinculades a documentació imprescindible, com ara passaports, antecedents penals, traduccions jurades, legalitzacions o altres tràmits necessaris, especialment per a persones sense ingressos suficients.
3) Cal evitar que la regularització reprodueixi exclusió, abusos i desigualtats
Una mesura pensada per ampliar drets pot acabar generant noves exclusions si no s’acompanya de garanties. Per això, el procediment ha d’incorporar mesures específiques de protecció i acompanyament que evitin que la desinformació, els intermediaris abusius, la mercantilització de la vulnerabilitat, la desigualtat territorial o les barreres socials i administratives deixin fora precisament les persones en situacions més fràgils. És per això que cal:
-
Suport específic a entitats i col·lectius comunitaris.
Cal obrir línies de suport per a les entitats i col·lectius de base comunitària que acompanyen població en situació de major vulnerabilitat, assegurant cobertura territorial i suport a les àrees rurals. Aquest suport ha d’incloure també informació i acompanyament per al registre com a entitats col·laboradores d’Estrangeria, si escau.
-
Prevenció i resposta davant abusos i mala praxi.
Cal reforçar els circuits públics d’orientació i tramitació per evitar que les persones es vegin abocades a gestories oportunistes o a intermediaris abusius que es lucren amb la seva vulnerabilitat. També cal habilitar mecanismes d’alerta i denúncia ràpida davant cobraments abusius, mala praxi i desinformació.
-
Garanties específiques per als col·lectius amb més barreres.
El desplegament del procés ha d’incorporar mesures específiques de suport per a les persones amb més risc de quedar-ne excloses, amb especial atenció als joves, les dones que fa anys que resideixen al territori sense regularització, les persones sense llar, les persones en assentaments, les treballadores agrícoles, les cuidadores de la llar i altres situacions de vulnerabilitat administrativa i social.
Som davant d’una oportunitat històrica per reduir una font estructural d’exclusió social. Precisament per això, la resposta institucional ha d’estar a l’altura del repte. Des d’ECAS, COF i Regularización Ya reclamem que el desplegament del procés s’assumeixi com una prioritat pública immediata i compartida, amb corresponsabilitat entre administracions i recursos suficients.
Alhora, cal reconèixer i reforçar la tasca que ja estem fent les entitats socials, els col·lectius migrants, les xarxes comunitàries i els espais d’acompanyament arreu del territori, que estem sostenint aquest procés davant la insuficiència de la resposta pública. Aquesta responsabilitat cal reconèixer-la, coordinar-la i dotar-la del suport institucional i econòmic necessari.