Per una Figueres cohesionada, padró per totes les veïnes
L’empadronament és la porta d’entrada als drets fonamentals. És el mecanisme que permet que totes les persones que viuen a un municipi puguin accedir a l’atenció sanitària, escolaritzar els seus fills i filles o rebre l’acompanyament dels serveis socials. Un padró accessible i sense traves administratives no només beneficia les persones que es troben en situació més vulnerable, sinó que també enforteix el conjunt de la
societat, garanteix una millor planificació de les polítiques públiques i contribueix a una ciutat més cohesionada i inclusiva.
Per aquesta raó, des de la Xarxa d’Entitats pel Padró denunciem la greu vulneració de drets que suposa que l’Ajuntament de Figueres comuniqui que dona de baixa 804 persones del padró deixant entreveure que lluita contra el frau a fi de generar un efecte dissuasiu. Aquesta mesura ve a reforçar en una política sostinguda d’exclusió administrativa que, nega l’empadronament a persones sense domicili fix o en situacions residencials precàries, incomplint així les obligacions legals que se’n deriven com és restringir l’accés a drets bàsics com la sanitat, l’educació i els serveis socials.
Fa temps que alertem sobre les traves administratives que impedeixen que moltes persones puguin empadronar-se a Figueres, forçant-les a registrar-se en altres municipis o en condicions irregulars i precàries. En comptes d’abordar aquesta situació amb polítiques inclusives, l’Ajuntament de Figueres opta per mesures regressives que exclouen del padró centenars de persones, agreujant la seva vulnerabilitat i
deixant-les en una situació d’inseguretat jurídica i social.
Aquesta decisió no només és injusta i arbitrària, sinó que forma part d’una estratègia política que criminalitza la pobresa i instrumentalitza les persones migrades i racialitzades per alimentar una narrativa pròpia de l’extrema dreta. L’ús del padró com a eina de control i exclusió posa en risc la cohesió social i vulnera principis fonamentals de drets humans. Les informacions aparegudes als mitjans de comunicació han contribuït a generar una alarma injustificada, presentant aquestes 804 baixes com si fossin un fet excepcional, problemàtic o fraudulent, quan, en realitat, en la majoria dels casos es tracta de processos habituals d’actualització del padró. Per exemple, situacions com la baixa de persones que s’han traslladat a un altre municipi, que ja no resideixen en l’adreça on constaven empadronades, o que l’Ajuntament no havia donat de baixa fins ara per manca de notificació oficial.
Per totes aquestes raons, des de la Xarxa d’Entitats pel Padró DENUNCIEM:
- La unilateralitat i manca de transparència de la decisió. La mesura de donar de baixa aquestes 804 persones ha estat liderada pel Servei d’Estadística de Figueres sense cap mena de consulta ni coordinació amb el Servei d’Acollida i Immigració ni amb els Serveis Socials de l’Ajuntament. Aquest fet és especialment greu, ja que ignora la necessitat de treballar de manera transversal amb els departaments que acompanyen les persones més vulnerables i que, en última instància, haurien de vetllar perquè ningú quedi exclòs dels drets de ciutadania.
- L’Ajuntament de Figueres incompleix l’obligació d’empadronament universal. El padró és un dret bàsic i inalienable que l’administració local ha de garantir a totes les persones que resideixen al municipi, independentment de la seva situació habitacional. Tanmateix, l’Ajuntament de Figueres fa temps que incompleix la legislació vigent, ja que no sempre ofereix alternatives com l’empadronament en domicili fictici o sense domicili fix, ni atén persones en situació de relloguer d’habitacions. Aquesta manca d’alternatives empeny moltes persones a empadronar-se en altres domicilis, sovint a través d’acords informals que les deixen en una situació d’inseguretat i exposades a abusos.
- Un registre utilitzat com a eina de fiscalització. En comptes de garantir l’accés als drets, l’Ajuntament de Figueres ha incorporat una casella específica en el volant d’empadronament per identificar habitatges okupats. Aquesta pràctica converteix el padró en una eina de fiscalització i persecució en comptes de respectar la seva funció original com a registre de la població resident.
- Una persecució del “frau” marcada pel biaix ideològic i la hipocresia. L’equip de govern justifica aquestes baixes amb l’argument de combatre el frau en l’empadronament, però la seva preocupació pel frau és selectiva i discriminatòria. No es persegueix el frau fiscal de grans tenidors, ni la manipulació de dades per accedir a serveis municipals, ni la pràctica habitual d’alterar el lloc de residència per accedir a escoles concretes—pràctiques que sovint beneficien veïns blancs i amb recursos. En canvi, es criminalitzen les persones vulnerables, especialment les persones migrades, racialitzades i d’altres grups alteritzats, utilitzant-les com a eina política per alimentar el discurs d’odi i generar divisió social. Aquesta estratègia evidencia el caràcter reaccionari d’un govern que instrumentalitza el padró per excloure i estigmatitzar segments concrets de la població.
- Agents verificadors i procediments opacs. L’equip de govern afirma haver destinat més recursos humans a través “d’agents verificadors” per comprovar suposats fraus en l’empadronament, però en cap moment expliquen qui són aquests agents, quin protocol segueixen ni quins mecanismes de garantia existeixen perquè la ciutadania pugui defensar-se de possibles errors o arbitrarietats.
- Greus conseqüències per a les persones afectades. Ser donat de baixa del padró comporta perdre l’accés a drets fonamentals com l’atenció sanitària, l’escolarització infantil, la regularització administrativa i la possibilitat d’accedir a prestacions i serveis bàsics. Lluny de resoldre problemes estructurals com la manca d’habitatge assequible o l’escassetat de recursos socials, aquestes mesures punitives agreugen la precarietat i condemnen els col·lectius més desafavorits a una situació d’irregularitat i invisibilitat.
RECLAMEM:
- Que l’Ajuntament de Figueres compleixi amb la llei. És imprescindible garantir l’empadronament de totes les persones que resideixen efectivament al municipi, incloent-hi l’empadronament en domicili fictici o sense domicili fix quan no hi hagi cap altra opció viable. Aquestes garanties s’han d’estendre també a les persones en situació de relloguer d’habitacions, evitant que l’Ajuntament exigeixi l’autorització de la persona titular del contracte de lloguer quan aquesta es negui a signar la documentació.
- Fi de les baixes massives. Suspendre la tramitació de noves baixes fins que no s’hagi establert un protocol clar, transparent i coordinat amb els Serveis Socials i el Servei d’acollida i Immigració i fins que es garanteixi que cada cas es revisa individualment amb totes les garanties legals.
- Transparència i garanties en l’actuació dels “agents verificadors”. Explicar públicament qui són aquests agents verificadors, quina formació tenen, sota quins criteris actuen i quines mesures de protecció dels drets fonamentals s’han previst per evitar abusos o discriminacions. Així mateix, cal garantir el respecte absolut a la privacitat i la protecció de dades de la ciutadania, eliminant la
casella “d’habitatge ocupat il·legalment” en el volant d’empadronament, ja que suposa una vulneració de drets i un ús discriminatori de la informació personal. - Abandonar el discurs alarmista i xenòfob de “l’efecte crida”. El padró no és cap amenaça: és un dret bàsic que garanteix l’accés a serveis essencials. L’Ajuntament ha de substituir la retòrica de “l’efecte crida”, pròpia de discursos xenòfobs i de control, per una mirada real d’inclusió i respecte a la legalitat. El veritable “efecte” d’aquestes polítiques és “l’efecte expulsió” de veïns i veïnes en situació precària.
- Obrir un espai de diàleg amb les entitats i col·lectius socials. Cal establir canals de participació amb les organitzacions que treballen en l’àmbit dels drets socials, l’acollida i l’habitatge per tal de trobar solucions que permetin un empadronament just i eficient, sense perjudicar les persones que ja pateixen situacions de vulnerabilitat.
L’Ajuntament de Figueres té l’oportunitat de demostrar el seu compromís amb una ciutat més justa i cohesionada. Un padró inclusiu no només és una obligació legal, sinó una aposta per una societat més cohesionada, inclusiva i equitativa per a tothom.
Garantir el padró és garantir drets i convivència!
La Xarxa d’Entitats pel Padró està formada per: aFFaC, Amnistia Internacional Catalunya, CONFAVC, Coordinadora Obrim Fronteres, Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme, ECAS, FEDAIA, FEPA, FòrumSD, laFede.cat, Observatori DESCA i Pasucat.