La Llei d’habitatge estatal podria tirar endavant al setembre amb control dels preus de lloguer i mecanisme antidesnonaments
- El sector social insta les administracions a tenir en compte la realitat a l’hora de legislar en una jornada de treball amb participació del Govern espanyol, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona
- L’alternativa a la moratòria dels desnonaments a partir de l’1 de gener de 2023 continua sense concretar-se
- La llei estatal pel dret a l’habitatge podria incloure la regulació dels preus de lloguer i arribaria al Congrés al setembre per entrar en vigor abans que acabi l’any
26.07.2022 | Barcelona
El secretari general d’Agenda urbana i Habitatge del Govern espanyol, David Lucas, està “convençut que la Llei d’Habitatge estatal 2022 s’aprovarà després de l’estiu” i assegura que serà un instrument garantista per recuperar la funció social de l’habitatge. Així ho ha afirmat en una jornada sobre el dret a l’habitatge, organitzada per ECAS i la Diputació de Barcelona, amb participació també del secretari d’Habitatge i Inclusió Social de la Generalitat de Catalunya, Carles Sala, i de la regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín. Davant la pressió d’aquesta última en relació amb els aspectes més controvertits de la norma -control dels preus de lloguer i mesures antidesnonaments-, Lucas va adduir el risc d’inseguretat jurídica: “L’informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ja apuntava algunes qüestions, com ara el dret a la propietat, i si la impugnen immediatament ens quedarem sense llei”.
Els límits competencials representen un dels esculls més importants a l’hora d’articular polítiques d’habitatge, un àmbit en què resulta imprescindible alinear objectius i coordinar esforços per acabar amb l’actual crisi habitacional. El darrer informe INSOCAT d’ECAS, Habitatge i exclusió residencial, posa de manifest la cruesa de l’emergència i la necessitat d’afrontar el repte de garantir el dret a l’habitatge de manera estructural, superant el paradigma reactiu i assistencialista que es limita a posar pedaços en lloc d’aturar d’arrel les dinàmiques derivades de la mercantilització del que és un bé de primera necessitat. “L’habitatge és avui un motor generador d’exclusió de primer ordre i la situació està cada vegada més cronificada”, va recordar la vicepresidenta d’ECAS, Sira Vilardell.
Aturar els desnonaments és un dels reptes de la Llei estatal que més està complicant la negociació i està per concretar el mecanisme que haurà de prendre el relleu de l’escut social un cop acabi la moratòria actual, a partir de l’1 de gener de 2023: “A Catalunya tenim 4.500 casos en aquesta situació i, si acaba d’un dia per l’altre, serà un tsunami, no tindrem instruments per donar-los sortida”, en paraules de Carles Sala. El lloguer social només ha estat una opció en un de cada sis desnonaments a Catalunya, segons dades de l’estudi sobre els impactes de la llei 24/2015 elaborat per l’Observatori DESC, la PAH, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i Enginyeria sense Fronteres. Els registres de grans tenidors i d’habitatges buits que la Generalitat s’ha compromès a elaborar permetran un major control del parc d’habitatges desocupats i ampliar l’opció del lloguer social, si bé caldrà fer complir les sancions per incompliment de les obligacions en relació amb els contractes de lloguer social i la regulació dels preus de lloguer.
Una altra solució passa per l’increment del parc d’habitatge social i assequible, amb l’objectiu d’assolir el 15% que marca la llei 18/2007 del dret a l’habitatge abans del 2030. Sala reconeix que “l’Incasòl hauria de tenir un potencial molt més elevat” i assegura que “per ampliar el parc públic cal col·laboració publicosocial i publicoprivada”. La compra activa de sòl és una de les línies assajades per l’Ajuntament de Barcelona que Lucía Martín reclama al Govern català, que al seu torn lamenta la conflictivitat jurídica dels darrers anys: “Tenim 15 normes amb rang de llei relacionades amb l’habitatge, 11 de les quals han anat al Tribunal Constitucional; estem instal·lant i desinstal·lant lleis tot el dia”, afirma Sala.
El sector social reclama, des de la seva experiència en l’atenció directa als col·lectius vulnerables i des dels moviments socials per l’accés i el manteniment de l’habitatge, un marc legal estable i connectat amb la realitat. “Requisits que no es poden complir, com ara disposar d’un contracte per optar als ajuts al lloguer d’habitacions, és fer lleis i normes allunyades de la realitat” -tal com denuncia Sonia Lacalle, de Càritas Barcelona- que generen més confusió i frustració. Enric Aragonès, del Sindicat de Llogateres, apunta que “cal també una política metropolitana que coordini i posi fi a la deslleialtat” actual davant de certes polítiques de ciutat. El Síndic de Greuges de Barcelona, David Bondia, creu que la creació d’una taula de coordinació en habitatge, en la línia del que ja existeix en altres àmbits, podria ser útil per “cobrir les necessitats bàsiques i les aspiracions legítimes de totes les persones que resideixen a la ciutat”.
La necessitat d’una dimensió metropolitana queda palesa en un recent informe sobre l’impacte de la Llei 11/2020 en el mercat de lloguer de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona que, en paraules de Ricard Gomà, director de l’IERMB, “desmunta dues fal·làcies amb relació al control dels preus de lloguer: les dades demostren que sí que produeix una disminució dels preus i que no redueix l’oferta”. Teresa Llorens, coordinadora de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona, corrobora que “cal la implicació de tots els agents i nivells administratius, amb diàleg, complicitats i articulació entre les àrees de serveis socials i habitatge, així com polítiques equitatives a tot el territori“.
