Les entitats socials, capdavanteres de la inclusió laboral avui més que mai
12.03.2025 | Article d’opinió de Paula Cusí al Social.cat
Sovint des del tercer sector social fem bandera de valors dignes i necessaris, especialment en el context sociopolític actual, com “participació”, “igualtat”, “diversitat”, “justícia social” o “compromís”, però de vegades ens costa més garantir-los en el si de les nostres organitzacions. Un bon exemple és l’àmbit de la igualtat de tracte i d’oportunitats en el treball.
Tant la legislació espanyola com la catalana han desplegat tota una bateria de mesures per assegurar que el sector privat respecta la igualtat en l’àmbit laboral. Així, els protocols d’abordatge de l’assetjament sexual o per raó de sexe i els plans d’Igualtat són obligatoris des de fa uns anys per a les empreses (el segon, només per a les organitzacions de més de 50 persones contractades). Són importants, sigui quina sigui la grandària de l’entitat, a l’hora de presentar sol·licituds de subvencions o concursos públics. Més recentment, han sorgit el protocol per l’erradicació de les discriminacions LGTBIQA+ a les empreses amb la idea de protegir i garantir els drets de les persones que es troben fora la cisheterosexualitat, així com el protocol de desconnexió digital, que pretén millorar la conciliació laboral i personal.
Val a dir que aquestes mesures no sempre s’apliquen, sobretot en les empreses i entitats petites que tenen menys obligacions (i també menys recursos per a desplegar-les). Però és que a més, tot i que tenen el mèrit d’existir i fer progressar les pràctiques, les disposicions i models oficials molts cops es queden curts si els volem aplicar des de la mirada transformadora que el sector social defensa. Fer un pla d’igualtat seguint la normativa actual (Reial Decret 901/2020), consisteix en abordar la igualtat entre dones i homes, deixant de banda altres eixos de discriminació possibles. Les nostres societats d’avui són més diverses que mai, les desigualtats persisteixen, i aquesta realitat es transposa en els entorns laborals. Els estudis interseccionals mostren que hi ha múltiples factors que poden generar discriminació en el treball i que se sumen al sexe, com són la identitat de gènere, l’orientació sexual, l’origen, la raça, l’edat o la situació de discapacitat.
Alhora, sabem que analitzar i tenir en compte aquesta diversitat en el si de les nostres estructures ens permet gestionar-la millor i anar cap a una inclusió real de les persones en els equips. Si això es fa bé, els resultats són més que positius en termes de cohesió, clima laboral, rendiment i beneficis per a l’organització.
Ens ho creiem i ho diem, però és més difícil d’aplicar-nos-ho. Implica traspassar el pla d’igualtat i anar cap a un pla de gestió de la diversitat o de la inclusió a l’entitat. Implica tenir un protocol de prevenció de l’assetjament que contempli casuístiques diverses més enllà de la sexual. Vol dir canviar i mantenir cultures organitzatives que permetin aquestes transformacions de mentalitat. Passa també per plantejar molts interrogants, a vegades incòmodes: com analitzem rigorosament la diversitat de l’entitat tot respectant la intimitat de les persones treballadores? Com assegurem més diversitat a l’hora de reclutar nous equips tenint en compte les necessitats concretes de l’entitat? I com millorem l’accés a juntes directives respectant els mateixos processos democràtics de l’entitat? Totes aquestes preguntes ens les hem fet a ECAS a l’hora de fer el nostre Pla d’Igualtat i no discriminació amb perspectiva de gènere interseccional.
Ser 100% coherent és quelcom molt difícil, potser fins i tot impossible. No és fàcil ser capdavanter quan no comptem amb models provats i hi ha el risc d’equivocar-se o de generar protocols ineficients. Però sí que ens hauria d’empènyer el fet de voler ser millors, repensar i reconfigurar, i no caure en la còmoda inèrcia o en el mer compliment legal. Si no ho fem des del sector social, que som qui defensem la garantia de drets i lluitem contra les desigualtats, qui ho farà? Encara més ara que els valors de la diversitat i la igualtat són especialment atacats pel govern americà de Donald Trump i que s’anuncien temps durs pel progrés i la cohesió social també a Europa.
Escrit per Paula Cusí, directora operativa d’ECAS