L’habitatge com a clau de l’exclusió social centra la segona edició de les jornades “Geometries de l’exclusió social” a la Universitat de Lleida

• L’acte reuneix les experiències de les entitats socials, les persones que pateixen exclusió residencial, les administracions i l’expertesa acadèmica

Lleida | 10 d’abril de 2025

La garantia de l’accés a un habitatge digne i la seva equiparació a altres drets com la salut i l’educació i la necessitat de polítiques d’habitatge més actives. Són algunes de les conclusions de la jornada “Geometries de l’exclusió social: de l’habitatge a la llar”, que ha tingut lloc aquest matí a l’Auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera de la Universitat de Lleida.

L’acte, organitzat per la Comissió Territorial de Lleida d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), formada per les entitats Fundació Antisida de Lleida, Intress, Emaus Rural, Salesians Sant Jordi, Suara Cooperativa, Fundació Arrels Sant Ignasi, Projecte Home, Sant Joan de Déu Serveis Socials, Fundació Acción contra el hambre i Associació Reintegra, en col·laboració amb la Universitat de Lleida, ha aprofundit en l’impacte de l’habitatge, que és un dels principals generadors de pobresa a Catalunya, en les persones i els col·lectius en risc d’exclusió social. Per fer-ho, la trobada ha comptat amb la participació de persones expertes, representants de l’administració i professionals de les entitats socials que treballen diàriament en l’atenció a col·lectius vulnerables, així com amb testimonis en primera persona d’aquesta exclusió residencial.

Entre les ponents destacades, Montserrat Pareja-Eastaway, codirectora de la Càtedra Barcelona Estudis Habitatge, ha inaugurat la jornada amb una xerrada sobre  l’evolució de les polítiques d’habitatge i els seus efectes en la població. “L’habitatge no només són quatre parets. Aquells que dormen al carrer no només els hi manquen aquestes quatre parets, i de vegades els que les tenen, aquestes parets no són segures”, ha explicat. Pareja-Eastaway també ha remarcat la necessitat de plantejar per a què i per a qui es fan les polítiques d’habitatge, ja que “històricament han servit a interessos que no responien precisament a defensar el dret a l’habitatge”.

Precisament, el paper del marc d’Acció d’Abordatge del Sensellarisme  a Catalunya com a política clau en l’habitatge ha estat l’eix central de la taula d’experiències “Corresponsabilitat per transformar”.  El marc d’acció és un instrument públic d’abordatge integral i consensuat del sensellarisme on hi participen la Generalitat, els ens locals i també el tercer sector social, que recull l’experiència en l’atenció directa a les persones que pateixen exclusió residencial.

La taulaha comptat com a representants públics ambCarles Enjuanes, segons tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Lleida i regidor d’Acció i Innovació Social i Regidor de Persones Grans, que ha destacat l’obligació dels ens locals d’atendre les persones en situació de sensellar; i Àngel Díaz Anso, coordinador de programes d’Inclusió i Cohesió Social de la Direcció General de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, que ha subratllat la responsabilitat que tenen des dels serveis socials, en concret amb la lluita contra l’aporofòbia i l’estigmatització.

Des del sector social han participat Anna Domingo, representant d’ECAS al Marc d’Acció d’Abordatge del Sensellarisme, que ha posat l’èmfasi en la punta de l’iceberg que suposa el sensellarisme i que inclou  “l’habitatge inadequat i inestable, una amenaça de desnonament o la dependència d’habitacions temporals”; i  Mijail Acosta, director de Fundació Mambré, que ha remarcat la “quantitat de situacions invisibles”, inclòs el relloguer o la impossibilitat d’accedir a l’habitatge protegit, que viuen moltes persones a Catalunya. Les entitats socials han ressaltat l’enfocament des de l’emergència amb què s’ha abordat històricament el sensellarisme i la inversió insuficient en l’habitatge, i han posat de manifest la importància de mecanismes com l’empadronament sense domicili fix per poder accedir a un habitatge digne.

A continuació, a la taula “Experiències en primera persona”, representants de les entitats socials Fundació Antisida de Lleida, Fundació Arrels Sant Ignasi i Associació Reintegra, juntament amb algunes persones que acompanyen, han parlat sobre les múltiples casuístiques que porten a patir situacions de vulnerabilitat. Durant la taula s’ha debatut amb el públic sobre les portes que es tanquen, i més si no es coneixen tots els recursos, que dificulten poder sortir de les situacions d’exclusió residencial.

Per acabar, l’arquitecta i urbanista Maria Sisternas ha posat punt final a la jornada amb una ponència al voltant  dels reptes per encarar l’exclusió residencial i ha destacat el valor de la incidència política per transformar-la: “les ciutats es van crear per habitar-se, i no és veritat que no se’n pot fer res”, ha afirmat.

Aquesta ha estat la segona edició de les jornades “Geometries de l’Exclusió Social”, una iniciativa d’ECAS amb la Universitat de Lleida que busca sensibilitzar i promoure una mirada transformadora sobre les desigualtats socials. L’objectiu és generar debat, compartir coneixement i explorar propostes i alternatives reals que contribueixin a reduir les bretxes socials. La proposta ha comptat amb la col·laboració de la unitat de Cooperació i Solidaritat de la UdL i de la Comissió de Cultura del COPC (Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya), i amb el suport del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) i el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT).