Skip to content

30.11.2022 | Nota de premsa d’ECAS

  • L’informe INSOCAT 15 ‘Vides precàries, drets vulnerats’ recull que el model actual aboca a la precarietat en l’habitatge, el treball i les necessitats bàsiques 
  • El 25,9% de la població catalana està en situació de pobresa o exclusió de manera cronificada

 

El 12,1% de la població catalana amb feina viu en situació de pobresa, una xifra que va en augment des del 2009, quan se situava en el 10%. La inalterabilitat de les taxes de pobresa i exclusió social en la darrera dècada reflecteix el caràcter estructural de la precarietat i l’enquistament del fenomen: un 25,9% de la població catalana pateix pobresa o exclusió, la qual cosa es tradueix en una vulneració sistemàtica dels seus drets socials. Necessitats tan bàsiques com l’habitatge, els subministraments, l’alimentació o el treball no són accessibles per a bona part de la població. “Ni tan sols tenir feina és garantia d’uns ingressos mínims per a una vida digna. El treball ja no és l’integrador social que havia estat tradicionalment”, ha afirmat Xavier Orteu, membre del Consell assessor de l’INSOCAT 15, ‘Vides precàries, drets vulnerats’, a la presentació de l’informe aquest matí al Hub Social de Barcelona.  

En l’estancament de les xifres de pobresa i exclusió s’observa una especial incidència de les llars amb baixa intensitat de treball i amb privació material severa. Entre 2009 i 2021, les llars amb baixa intensitat de treball passen del 5,6% al 9,5% i la privació material severa es triplica, del 3,1% al 9%. En canvi, algunes de les xifres relacionades amb les condicions econòmiques i laborals de la societat, com són l’atur, el PIB o el salari brut anual mitjà, han experimentat una evolució equilibrada, i fins i tot positiva, en l’últim any. Les realitats domèstiques, afectades per les tendències inflacionàries actuals, ens mostren que això no s’ha traduït en una millora de les condicions de vida, abocant a la precarietat a les persones que fins i tot tenen feina, i dificultant enormement que es puguin satisfer les necessitats presents i de projecció vital. “Hi ha un desequilibri sistèmic entre els indicadors socials i les dades econòmiques. Ni les transferències socials ni el mercat laboral aconsegueixen revertir les situacions de cronificació de la pobresa”, en paraules de Quim Brugué, coautor de l’informe INSOCAT 15 i investigador de la Universitat de Girona. 

Els col·lectius més afectats per aquest model de desequilibri econòmic i social són les dones, els menors de 24 anys i les persones migrants. De fet, les entitats socials apuntem a una creixent incidència de la pobresa entre la població infantil i adolescent, essent la franja d’edat amb la taxa AROPE més elevada: 31,3%. No poder oferir als fills i filles de llars en situació de risc les oportunitats que mereixen significa perpetuar la pobresa intergeneracional. Les dones continuen suportant una doble càrrega a causa del sistema patriarcal que els assigna les tasques de cures, i el gènere és una variable que intersecciona amb d’altres, donant lloc sovint a perfils altament vulnerables. En el cas de la població d’origen migrat, el diferencial és enorme: la taxa de risc de pobresa o exclusió de les persones amb nacionalitat d’altres països triplica la de les persones amb nacionalitat espanyola, situant-se en el 52,7%

La pobresa en el treball, derivada en part per l’elevada temporalitat i les condicions precàries, no només té efectes en les condicions materials i econòmiques de les persones, sinó també en la seva salut mental. Les feines absorbents, i sovint mal pagades o amb condicions inestables que no garanteixen els drets dels treballadors i treballadores són un element que, en part, expliquen que el 9% de la població catalana major de 15 anys pateixi depressió. De nou, les variables de gènere i classe social presenten diferències significatives: gairebé una de cada tres dones (27,9%) de 15 anys i més pateixen malestar emocional. Sembla que caminem de l’estat del benestar, a l’estat del malestar. 

Les entitats d’acció social tenim una posició respecte a aquestes dades: creiem que tot això no és un problema individual sinó col·lectiu. Capgirar situacions enquistades i afavorir projectes vitals emancipadors i autònoms hauria de ser la referència plausible de les polítiques socials, i no pas una mera aspiració retòrica. L’exploració d’instruments transformadors com la Renda Bàsica Universal representa una via esperançadora que ha de marcar l’horitzó i impregnar les polítiques i instruments actuals, introduint elements clau com la compatibilitat entre les prestacions socials i les rendes del treball.

L’informe també apunta que cal que les polítiques de caire universal conflueixin amb d’altres específiques destinades als col·lectius més castigats. “Hem de portar les polítiques socials al servei de les persones”, segons Marta Garcia, del Consell assessor de l’INSOCAT 15. En concret, calen polítiques amb visió de gènere que trenquin amb les dinàmiques del patriarcat i donin valor a les tasques de cures, reproducció i sosteniment de la vida i que, de retruc afecten nens, adolescents i joves. També cal derogar l’actual Llei d’Estrangeria, que nega els drets més bàsics a milers de persones, a banda de la regularització administrativa i de l’accés al padró i de la gestió dels fluxos migratoris i les polítiques d’acollida i integració. I per últim, cal millorar les rendes familiars, que s’han desplomat un 6% en el primer semestre de l’any, a través de mesures com la regulació fiscal i dels mercats i la reducció dels costs dels béns de primera necessitat com l’habitatge, aplicant el topall de lloguers i altres demandes recollides en l’anterior INSOCAT 14 sobre ‘Habitatge i exclusió residencial’.

Totes aquestes propostes estan encaminades a garantir els drets socials i a caminar cap a un canvi de paradigma per a una societat més justa en termes socials, econòmics i mediambientals. De la mateixa manera que abans era impensable pensar en una societat sense treball, ara caldrà pensar que amb treball o sense, és impensable pensar en una societat de futur on en el centre no estiguin els drets. 

Informe complet INSOCAT 15, ‘Vides precàries, drets vulnerats’ (PDF)