Per una major inversió en Drets Socials 

11.09.2024 | Article d’opinió de Mijail Acosta al Social.cat

Segons dades del Departament d’Economia i Finances, el tancament provisional de la despesa de 2023 dels 14 departaments de la Generalitat de Catalunya va ser de 38.121,1 milions d’euros. La xifra més alta de l’història de la institució. Un 68% d’aquesta despesa correspon als tres departaments que major responsabilitat tenen en la garantia de l’estat del benestar de la nostra societat: Salut, Educació i Drets Socials. Són, per tant, els que acumulen una major despesa. 

La distribució és, però, molt desigual. El Departament de Salut és el que va tenir més despesa: 15.152,6 milions d’euros (representa el 40% del pressupost total de despesa dels departaments). El segueix el Departament d’Educació, amb una despesa de 7.346,0 milions d’euros (19% del total). Finalment, el Departament de Drets Socials amb 3.411,9 milions d’euros (9% del total). 

Abans de qüestionar (o no) aquesta distribució seria necessari recordar tres aspectes:

• Les principals funcions del Departament de Drets Socials són: mantenir la Xarxa de Serveis Socials; proveir els serveis i prestacions de protecció social; l’atenció a la dependència, la discapacitat i la inclusió social; l’atenció a la gent gran; els programes de suport a les famílies, la infància i adolescència, especialment dels col·lectius més vulnerables; la promoció de l’acció comunitària i el voluntariat. 
• Els indicadors de pobresa i exclusió a Catalunya, tal com alertem en l’últim informe INSOCAT, mostren que el 25% de la població catalana està en situació de risc de pobresa des de fa més de 10 anys. El 2023, un 9% de la població de Catalunya patia privació material severa. És un fet que tenim una pobresa estructural, enquistada i cronificada. 
• Són molts els estudis que evidencien els efectes negatius que els condicionants socioeconòmics tenen en l’esfera de l’educació i la salut. Les majors limitacions en l’aprenentatge dels infants i joves no es produeixen dins les escoles i instituts, sinó en els condicionants socials de precarietat i pobresa. Els efectes sobre la salut (la salut mental inclosa) de viure sota la pobresa i l’exclusió no estan suficientment considerats, ni tampoc la tensió que impliquen sobre el sistema sanitari.  

Des d’aquesta mirada de la realitat social sí que ens atrevim a posicionar-nos. Cal major inversió en Drets Socials. Necessitem un departament que tingui molt més pes específic, major dotació pressupostària. Cal transformació social si es vol revertir aquesta pobresa estructural. I aquest anhel d’un Departament de Drets Socials molt més robust no va en detriment ni comporta cap menysteniment de la salut i l’educació. Defensem que tot allò que s’inverteixi en el benestar social de les persones permetrà optimitzar els recursos educatius i de salut. 

Aquesta reducció del risc de pobresa no és només un repte del Departament de Drets Socials. És un repte transversal. Cal implicar Habitatge, Treball, Justícia, Economia. Un repte pel Govern actual i per tots els grups parlamentaris. I, mentrestant, des de les entitats d’acció social intentarem aportar la nostra part, tot centrant-nos en l’acompanyament i la millora de la qualitat de vida de les persones i col·lectius més vulnerables.

Mijail Acosta és adjunt a Direcció.