15.01.2018 | Article d’opinió de Joan Segarra, president de La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, a El Punt Avui.

Periòdicament apareixen als mitjans casos de mala gestió de serveis públics en mans d’empreses privades en sectors com la neteja, la salut o els transports que deriven en conflictes laborals i en una atenció deficient als usuaris. Al nostre entendre són símptoma d’un problema que fa temps que denunciem: la tendència d’algunes administracions a prioritzar el preu per sobre de la qualitat en els concursos públics.

Quan la contractació de serveis públics es basa en el preu com a referència principal, o fins i tot única traient-los a subhasta, s’obre un terreny propici perquè acabin en mans de grans empreses multiservei que tenen com a objectiu final obtenir beneficis per als seus accionistes i inversors. Amb voluntat de guanyar el màxim de serveis per ampliar el seu volum de negoci, aquestes empreses fan ofertes a la baixa amb pressupostos impossibles de complir en les condicions que caldria.

El preu el paguem després tota la ciutadania en forma de llocs de treball precaris i baixa qualitat dels serveis, amb conseqüències que poden arribar a ser nefastes quan es tracta de serveis sensibles com els d’atenció a les persones en l’àmbit social. En aquest àmbit, la qualitat està molt lligada al compliment dels drets socials que defensem i pels quals vetllem les entitats sense afany de lucre, i és per això que des del tercer sector alcem la veu per preservar-la i garantir-la. Bona part dels serveis dirigits a la ciutadania més vulnerable s’ofereixen mitjançant un model de col·laboració publicoprivat pel qual les administracions públiques deleguen la gestió al que es denomina operadors privats, que poden ser empreses d’iniciativa social o empreses mercantils. És a dir, organitzacions no lucratives o empreses ordinàries, que busquen el lucre privat. El marc regulador és la llei de contractes del sector públic, que en el cas d’aquest tipus de serveis resulta inadequada perquè fomenta una competitivitat basada en el preu i descuida, per tant, la qualitat. És per això que reclamem superar aquest marc i avançar decididament cap a un model que exclogui les serveis socials i d’atenció a les persones de les lògiques de mercat i dels interessos lucratius. Les directives europees de contractació pública així ho preveuen i la seva transposició ja ha donat lloc a diferents iniciatives legislatives en aquest sentit. Per primera vegada ens trobem davant d’un marc jurídic que, per sobre de qualsevol altra consideració, procura garantir la protecció dels drets socials, l’interès general i la qualitat de l’atenció als usuaris. I això només serà possible si s’exclou els serveis d’atenció a les persones de les dinàmiques mercantilistes i es limita l’interès econòmic de qui els presta, donant preferència –si no exclusivitat— a la iniciativa social sense ànim de lucre com a aliada estratègica de l’administració.

És el moment de fer passos endavant i el tercer sector social hi volem contribuir. Per això hem posat sobre la taula una proposta legislativa de concertació de serveis d’atenció a les persones que aprofundeix en les fórmules no contractuals i planteja un pacte de país per a un model català basat en la qualitat i l’interès general. El dret comunitari està de la nostra banda i només falta voluntat política per fer-ho. La proposta l’hem fet arribar a tots els partits polítics i, un cop es constitueixi el nou Parlament, treballarem perquè es converteixi en llei. Perquè, quin sentit té que uns pocs s’enriqueixin amb els diners públics que ens pertanyen a tota la ciutadania? Volem que Catalunya sigui referent en la construcció d’aquest nou model de col·laboració publicosocial exigent i transparent, centrat en les persones i que reconegui el valor d’aportació del tercer sector social davant de multinacionals i altres formes especulatives. Ens hi juguem els drets de tota la ciutadania i la cohesió del país.