Respostes comunitàries per revertir desigualtats: l’aposta de Brúixoles Comunitàries

11.12.25 | Article d’opinió de Marina Basco al Jornal.cat

A Catalunya, si volem avançar cap a una societat més justa i cohesionada, hem d’atrevir-nos a mirar de cara dues qüestions incòmodes. La primera és el creixement persistent i accelerat de les desigualtats. No només augmenten, sinó que es territorialitzen: es concentren en determinats municipis i barris, en zones on la precarietat, la vulneració de drets i la manca d’oportunitats conviuen i s’entrellacen. Són territoris que acumulen emergències que no són conjunturals, sinó estructurals.

Aquest mapa desigual ens interpel·la profundament. Ens recorda que la garantia de drets no pot dependre del codi postal i ens obliga a generar respostes més afinades, arrelades al territori i ajustades a la complexitat de la vida quotidiana. Vol dir reconèixer que les desigualtats són interseccionades i que, per tant, calen polítiques que vagin molt més enllà de mirades sectorials o d’intervencions aïllades.

La segona qüestió és el tensionament i la fragilitat de la cohesió social. Les desigualtats alimenten la desconfiança, i aquesta desconfiança facilita la polarització. Els discursos simplistes, que divideixen i assenyalen, troben espai en aquesta realitat complexa. La fractura social no és inevitable, però tampoc és menor: quan les comunitats se senten desateses o desconnectades de les decisions públiques, es tornen més vulnerables als relats excloents i a la sensació d’abandonament.

Enmig d’aquest escenari exigent, l’economia social i solidària, les entitats socials, som un actiu imprescindible. Som capaces d’oferir respostes ràpides, connectades amb el territori i amb models d’intervenció que posen les persones al centre; de fer possible la generació de vincles, la corresponsabilitat i el sentit de pertinença del veïnatge. Coneixem el que passa a cada municipi i a cada barri, perquè som allà on la vida passa. Però també sabem que, tot i aquesta fortalesa, soles no podem revertir estructures que generen desigualtats: tenim capacitat d’innovar i de transformar a petita escala, però per fer un salt qualitatiu necessitem institucions compromeses.

Des d’aquesta convicció neix el projecte Brúixoles Comunitàries, impulsat per la federació d’Entiats Catalanes d’Accció Social (ECAS). A partir de la Guia que vam publicar l’any 2020 ‘La Brúixola Comunitària’, hem impulsat una crida de bones pràctiques, un laboratori de cocreació i un interactiu digital que recull experiències d’acció comunitària arreu del territori. L’objectiu és clar: identificar allò que ja funciona, fer-ho visible i facilitar que es pugui adaptar i replicar en altres contextos.

La idea de replicabilitat és clau. No es tracta d’exportar receptes tancades, sinó d’oferir referents concrets perquè altres comunitats puguin inspirar-se, reapropiar-se’n i construir respostes pròpies. L’interactiu, que presentarem divendres 11, vol ser una eina al servei d’aquest procés: un espai on veure com s’estan abordant les desigualtats des dels barris, com es treballa la participació, el suport mutu, la defensa de drets o la lluita contra els discursos d’odi.

Però perquè aquestes pràctiques no quedin confinades en la lògica del projecte, cal un pas més: que l’administració pública reconegui la importància estratègica de l’acció comunitària i hi aposti de manera estructural. Això vol dir finançament estable, cogovernança real amb les entitats i les comunitats, i polítiques que incorporin el saber i l’experiència acumulada al territori.

Una societat justa no es construeix amb intervencions puntuals, sinó amb polítiques públiques capaces d’atendre les desigualtats des de la base i de reconèixer les persones com a agents actius de les solucions col·lectives. Aquest és l’horitzó que guia les Brúixoles Comunitàries: contribuir a evitar que la fractura social s’eixampli i reforçar comunitats més fortes, més vinculades i amb més capacitat d’incidir en el seu propi futur.

Escrit per Marina Basco, responsable d’Incidència en polítiques d’atenció a les persones d’ECAS.