03.08.2023 | Article d’opinió d’Elena Sala al Social.cat
A les dones els afecten majoritàriament altres formes de sensellarisme que no es visibilitzen de forma tan evident a la via pública, sinó que passen de portes cap endins. És el que es coneix com a sensellarisme ocult. De fet, quan una dona acaba en situació de carrer considerada “cronificada”, l’experiència i l’evidència ens diu que ho fa en pitjors condicions que un home en tots els sentits. Presenten pitjors indicadors de salut física, de salut mental i un major deteriorament econòmic i relacional.
Les trajectòries de sensellarisme que viuen les dones estan significativament marcades per l’exposició a múltiples violències, no només en les trajectòries prèvies —cosa que moltes d’elles tenen en comú—, sinó que, a més, un cop arriben a una situació de carrer, tenen més risc de tornar a ser violentades. Moltes d’elles han estat exposades a diferents esdeveniments traumàtics profundament marcats pel gènere, que sovint s’inicien en la infància, es reprodueixen en l’edat adulta i es consoliden quan es troben en situació de sensellar. A més, arrosseguen llargues trajectòries de vinculació institucional on s’han sentit molt jutjades i han estat sotmeses, de forma continuada, a diferents prejudicis i estigmes que deixen una empremta ineludible.
Fins ara, les dones en situació de sensellar han tingut menys estructures d’oportunitat a les quals aferrar-se, atès que no existia una mirada específica a la seva realitat. Totes les polítiques i recursos destinats a persones en situació de sensellar s’havien plantejat amb una clara mirada androcèntrica, és a dir, s’havien preparat per atendre a un 95% d’homes en recursos i serveis on, efectivament, després hi ha un 95% d’homes. Per tant, aquests recursos, no només no estaven preparats per atendre les particularitats del sensellarisme amb perspectiva de gèneres, sinó que sovint s’acabaven convertint en espais percebuts com a no segurs i, per tant, elles presentaven majors resistències per a accedir-hi, així com pitjor adherència i vinculació.
La proposició de llei per a fer front i erradicar el sensellarisme, actualment en fase de tramitació al Parlament, suposa una oportunitat per avançar en el reconeixement de determinats drets fonamentals i inclou la necessitat d’incorporar la perspectiva de gèneres en el sensellarisme en quatre potes essencials.
En primer lloc, en l’acompanyament social. Les trajectòries i la pròpia experiència del sensellarisme s’expressen de forma diferent a raó de gèneres i, per tant, cal adequar la mirada i la forma d’acompanyar a les seves realitats i necessitats. En segon lloc, també situa la necessitat de fer-ho en els equips de carrer, fonamentals per treballar la vinculació i l’atenció primerenca. En tercer lloc, en els serveis de baixa exigència, que són, sense dubte, elements clau, portes d’entrada i garants de drets fonamentals. I, finalment, en els serveis residencials.
La llei, en aquestes quatre potes, insta a incorporar la perspectiva de gèneres, a conèixer i reconèixer les necessitats i les realitats del sensellarisme amb perspectiva de gèneres i a oferir, en alguns casos, espais d’atenció diferenciats, és a dir, a consolidar espais segurs i percebuts com a segurs.
Aquesta llei és un pas endavant en el reconeixement de l’especificitat del sensellarisme amb perspectiva de gèneres al qual esperem que li segueixin molts més. Si finalment la proposta de llei tira endavant s’haurà fet una primera conquesta molt important, però continuarem tenint molta feina a fer. Haurem de treballar per concretar què vol dir incorporar aquesta mirada específica, entenent que no serà fàcil, que estem en fase d’aprenentatge i que encara hi ha molta opacitat i resistències. Ens caldrà continuar tenint mirada crítica i de gèneres. Ens caldrà no només parlar de sensellarisme femení, sinó obrir la mirada a la realitat del sensellarisme que viuen les persones pertanyents al col·lectiu LGTBIQ+, avui dia especialment invisibilitzat. Caldrà formació, espais per co-construir plegades i on incorporar les veus de les protagonistes sense oblidar que, malgrat les realitats complexes que les han travessat, són supervivents amb moltes capacitats i amb molt a dir.
