Per una Catalunya diversa, cohesionada i antiracista

06.08.2026 | Article d’opinió de Mohammed Ait Abou Moujane publicat al Social.cat

Hi ha una idea que l’extrema dreta ha instal·lat amb massa facilitat: que la immigració és la causa dels problemes socials. Que si costa trobar habitatge és perquè “som massa”. Que si els serveis públics van saturats és perquè hi ha persones que n’“abusen” i perquè les nouvingudes “el col·lapsen”. Que si hi ha precarietat o conflictes als barris, el problema és la diversitat. És fals. I és perillós. 

És fals perquè desvia la mirada de les causes reals: un parc públic d’habitatge insuficient, un mercat laboral que necessita mà d’obra barata i precària, serveis públics debilitats, barris segregats i drets que no arriben a tothom. I és perillós perquè converteix les persones que pateixen aquestes desigualtats en culpables.  

Així arrelen els discursos d’odi: no oferint solucions, sinó assenyalant un “altre” a qui responsabilitzar. 

Catalunya ja és una societat diversa. No és una realitat provisional, ni una excepció que calgui gestionar fins que desaparegui. És el país que som. Per tant, el debat no hauria de ser si volem o no una societat diversa, sinó quines condicions garantim perquè totes les persones que en formen part puguin viure amb dignitat i participar en igualtat. 

La cohesió social no està amenaçada per la diversitat. Està amenaçada per les desigualtats. 

No hi ha cohesió quan el nom, l’accent, el color de pell, la religió, l’ètnia o la situació administrativa determinen les possibilitats d’accedir a un pis. Quan una persona ha de pagar més, acceptar un relloguer abusiu o viure en un habitatge indigne perquè el mercat la considera menys fiable. No hi ha cohesió quan milers de persones queden atrapades en sectors precaris malgrat tenir formació i experiència. Quan les dones migrades sostenen una part essencial del sistema de cures en condicions d’invisibilitat i vulnerabilitat. Tampoc n’hi ha quan les persones migrades i racialitzades són escoltades, però continuen fora dels espais on es decideix. 

Per això, des d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social)defensem una Catalunya diversa, cohesionada i antiracista, i fem propostes per combatre les desigualtats i garantir drets.  

Creiem que l’antiracisme no pot continuar sent una política perifèrica, sinó que s’ha d’incorporar de manera estructural. Això vol dir revisar les polítiques d’habitatge, treball, educació, salut, serveis socials i participació. Vol dir detectar les discriminacions, prevenir-les i sancionar-les. I vol dir garantir que les persones afectades participin realment en el disseny i l’avaluació de les polítiques. No només com a destinatàries. Com a protagonistes. 

També hem de canviar la manera d’entendre la convivència. Massa sovint es parla de “conflictes culturals” quan el que hi ha és competència per recursos escassos, precarietat, segregació i manca d’oportunitats. La convivència no es construeix exigint que unes persones s’integrin millor. Es construeix garantint drets, reforçant els vincles comunitaris i fent possible que tothom formi part de la vida del barri. 

Per tant, no proposem gestionar millor la diversitat. Proposem combatre les desigualtats que impedeixen que aquesta diversitat pugui viure en condicions d’igualtat efectiva. 

Això exigeix polítiques concretes: ampliar el parc públic d’habitatge i actuar contra la discriminació immobiliària; agilitzar la regularització i el reconeixement de titulacions; combatre la segregació laboral; dignificar les cures; reforçar l’acció comunitària i obrir els espais de decisió a la diversitat real del país.  

I també exigeix que les entitats socials ens revisem. No n’hi ha prou amb defensar un discurs inclusiu si aquesta diversitat no es reflecteix en els equips, les direccions i els òrgans de govern. L’antiracisme també implica autocrítica, redistribució de poder i coherència. 

En un moment en què els discursos d’odi i excloents guanyen terreny, les entitats socials tenim la responsabilitat de defensar drets, aportar evidències i disputar aquests relats. La millor política contra els discursos d’odi no és només desmentir-los. És construir una societat on ningú no hagi de competir pels drets. Perquè parlar d’antiracisme és parlar de democràcia. I parlar de cohesió social és parlar de justícia social. 

Escrit per Mohammed Ait Abou Moujane, portaveu de migracions de la Junta Directiva d’ECAS