29.09.2020 | Nota de Premsa de la Taula del Tercer Sector

• Avisa que és un fenomen social complex, divers i que no para de créixer a la nostra societat.
• Defensa que s’ha d’incloure en l’agenda política i que ha de ser objecte de les polítiques públiques, tant socials com sanitàries, perquè té un impacte en la salut i la qualitat de vida de les persones grans.
• Les persones majors de 65 anys són el 19% de la població catalana (1.463.000) i la tendència és que segueixi augmentant el percentatge de persones octogenàries que és de gairebé el 6% (més de 440.000).
• Un dels reptes és com abordar la feminització de la vellesa. Les dones viuen més que els homes (86 enfront 81 anys) i les dones són un 57% del total de la població catalana major de 65 anys (834.000 enfront dels 629.000 homes), aquest percentatge s’incrementa fins al 66% en les persones majors de 85 anys.
• A Catalunya, hi ha 786.000 persones que viuen soles, de les quals més del 40% (334.000) tenen 65 anys o més. De les més de 140.000 persones majors de 80 anys que viuen soles, prop d’un 80% són dones (110.600).
• La COVID-19 ha fet que moltes persones grans autònomes i amb una vida activa hagin patit per primera vegada soledat no desitjada i el confinament en les residències s’ha convertit en una font extra d’aïllament i soledat. 

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que representa 33 federacions que aglutinen més de 3.000 entitats socials catalanes, ha presentat aquest matí l’últim dossier del cicle ‘Catalunya Social’ amb el títol ‘La soledat no desitjada durant la vellesa, un fenomen social’, elaborat per Elisa Sala de l’Observatori de la Soledat de la fundació Amics de la Gent Gran.

El document mostra com la soledat té un impacte clar en la salut (física i psicològica) i la qualitat de vida de les persones. L’informe també evidencia que la soledat no desitjada és un fenomen social complex i a l’alça, una realitat present i creixent en les nostres societats, sobretot les occidentals.

Els factors de risc de la soledat no desitjada són diversos: sociodemogràfics (el més alt és el del gènere ‘ser dona’, l’edat, estatus socioeconòmic i educatiu baix, l’estat civil i el lloc de residència, etc.); de salut i autonomia personal (declivi funcional, dificultats de mobilitat, deteriorament de les capacitats sensorials, etc.), psicològics i de personalitat i d’interacció i participació social (xarxa social, composició de la llar, grau de participació social i la quantitat i qualitat de les relacions social, entre altres).

La Taula del Tercer Sector demana un replantejament de les polítiques públiques per donar resposta a aquest fenomen i aconseguir una societat més preparada per fer front a l’envelliment de les persones. A més, la Taula reclama que la soledat no desitjada de la gent gran s’inclogui en l’agenda política i sigui objecte de les polítiques públiques, tant socials com sanitàries.