La plataforma d’organitzacions que lluiten contra el Pacte Europeu de Migracions i Asil (PEMA), entre elles ECAS, han elaborat un decàleg per denunciar les implicacions humanes i socials que tindrà la seva ratificació, prevista pel 10 d’abril.
Els 10 punts de denúncia davant del PEMA són els següents:
- Fronteres com a espais on no aplica la legalitat. Crea una ficció de no-entrada segons la qual les persones que entrin per vies irregulars a Europa no es consideraran a territori Europeu. Converteix les fronteres en llimbs legals i normalitza una política de hotspots. Les persones seran retingudes en centres aïllats en zones remotes, en condicions semblants a la detenció i sense accés a l’assistència jurídica, mèdica o psicosocial.
- Més discriminació i menys garanties d’accés a l’asil. Les persones que vulguin demanar asil ho hauran de fer només arribar, en frontera, amb terminis accelerats i sense garanties legals. Serà obligatòri per a nacionals de països amb una taxa de reconeixement baixa i aplicarà, fins i tot, a persones en situació vulnerable. Aquesta mesura vulnera el principi de no discriminació i és contrària a l’obligació legal d’analitzar individualment cada sol·licitud.
- Normalitza les detencions massives, també de menors. Obliga a les persones a romandre en condicions de privació de llibertat durant fins a sis mesos, en espais fronterers o de trànsit i sense mesures de protecció efectives. Promou la detenció fins i tot, de famílies i infants a partir de 6 anys durant llargs períodes de temps, en dispositius de detenció sense especificar.
- Un sistema indiscriminat d’expulsions exprés. Utilitza conceptes com “tercer país segur” o “país d’origen segur” per denegar sol·licituds d’asil segons nacionalitat i limitar l’accés a procediments justos. Sense garanties que les persones siguin protegides i vulnerant el principi de no devolució. En els casos de denegació, s’activaria la “directiva de retorn immediat”, que permet allargar la detenció i accelerar la deportació, fins en casos amb recurs.
- Més pressió als països d’arribada a la UE. Lluny de crear un mecanisme de corresponsabilitat entre els 27 estats membres per a la reubicació de persones sol·licitants d’asil, el Pacte manté l’obligatorietat de demanar asil al primer país d’arribada. Això obstaculitza la reunificació familiar i agreuja la ineficiència i la desigualtat entre els sistemes d’asil dels diferents estats de la UE.
- Un sistema injust de solidaritat a la carta. El Pacte estableix un sistema flexible que permet pagar per a no acollir. Així, alguns països podrien evitar les seves obligacions de protecció internacional i finançar a canvi, amb 20.000 euros per persona rebutjada, deportacions i accions de control fronterer, fins i tot, a tercers països. Això es finançarà amb fons europeus. És a dir, les aportacions dels Estats Membre que recapten a través dels impostos.
- Via lliure per saltar-se les obligacions internacionals. El “Reglament de Crisis” permet als Estats de la UE al·legar una situació de “crisi”, “instrumentalització” o “força major” per incomplir encara més les seves obligacions d’acollida. Aquest mecanisme amplia les derogacions i les excepcions al dret d’asil, erosiona el ja precari sistema d’asil europeu, i converteix la gestió migratòria en la gran excepció per als drets humans.
- Més criminalització de les persones que migren. Consolida un enfocament securitari. Enforteix el paper i els recursos de Frontex com a agència responsable del control fronterer. Persegueix a persones o organitzacions que “incitin” a entrar a Europa sense autorització i augmenta les penes a persones acusades de tràfic d’éssers humans, que sovint són simplement membres del grup de persones en moviment. A més, contempla reintroduir controls a les fronteres interiors de la UE.
- Eines digitals per a la vigilància massiva. La reforma d’EURODAC (la base de dades europea de persones migrades i sol·licitants d’asil), permetrà diversificar i augmentar la recollida de dades especialment sensibles i que han d’estar absolutament protegides, com ara dades biomètriques de la cara, fins i tot d’infants de sis anys. A més, es podrà creuar aquesta informació amb dades policials, la qual cosa promourà el perfilament i discriminació racial.
- Evita les vies legals i segures i consolida l’externalització. El Pacte reforça la tendència europea d’externalització de les fronteres, delegant el control fronterer a altres països a canvi de beneficis comercials i acords de cooperació condicionada. La UE i els seus membres pacten amb països com Líbia, Tunísia, Níger o el Marroc a canvi d’evitar, costi el que costi, les arribades a Europa. Per contra, l’aplicació de vies legals i segures per migrar amb garanties és una peça inexistent al Pacte, que no inclou cap mesura per evitar les vulneracions de drets ni les morts en les rutes d’accés a Europa, ni per a erradicar la violència institucional a les seves fronteres i un cop a dins.
