ECAS alerta que almenys 60 municipis continuen sense empadronar a tothom que hi viu
- Un nou informe d’ECAS evidencia que ajuntaments d’arreu del territori vulneren l’obligació d’empadronar i converteixen el padró en una barrera administrativa que exclou de manera estructural
- Les entitats socials recorden que les dificultats d’accés al padró afecten especialment persones que ja es troben en situacions de vulnerabilitat
- Les persones que viuen en habitacions rellogades sense autorització de la propietat o de la persona titular del contracte és un dels perfils amb més dificultats per accedir al padró
- No empadronar tothom que viu als municipis perjudica la qualitat dels serveis públics de tothom
Barcelona | 14 de juliol de 2026
El padró hauria de ser una eina per reconèixer qui viu en un municipi i planificar adequadament els serveis públics, però en bona part de Catalunya s’ha convertit en una barrera administrativa que exclou precisament les persones en situació de més vulnerabilitat. Així ho constata el nou informe d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) L’empadronament a Catalunya: traves administratives en el compliment d’una obligació legal, elaborat a partir d’un sondeig de Ksnet realitzat a entitats, plataformes i organitzacions socials que acompanyen persones als tràmits del padró.
L’informe evidencia una vulneració extensa de l’obligació d’empadronar. Dels 60 municipis analitzats, 40 presenten dificultats o incidències a l’hora d’empadronar de manera ordinària les persones que ho sol·liciten. Concretament, a 4 de cada 10 municipis alguna entitat indica que no es garanteix l’empadronament ordinari. La situació és encara més greu en el cas de l’empadronament en domicili fictici o sense domicili fix: cap dels municipis analitzats l’aplica de manera àgil per a totes les persones que el necessiten, i en 29 municipis alguna entitat assenyala que directament no s’empadrona en aquesta modalitat.
“No estem parlant d’una mala praxi puntual, sinó d’un incompliment administratiu i una vulneració estructural que té conseqüències directes sobre l’exercici de drets bàsics”, alerta Kautar Loukaini, portaveu de padró i membre de la Junta Directiva d’ECAS.
El padró municipal és un registre administratiu que permet acreditar la residència efectiva d’una persona en un municipi. No crea ni atorga drets, però facilita l’accés a serveis com la salut, l’educació o els serveis socials, i també serveix per acreditar la residència en l’accés a determinades prestacions o processos de regularització administrativa. “El padró no és una concessió de l’ajuntament ni una eina de control. És una obligació legal de l’ajuntament i de la persona, i una eina imprescindible perquè els municipis coneguin la seva població real”, afirma Sònia Lacalle, jurista a Càritas Barcelona, en la presentació de l’informe.
Per això, quan s’hi posen traves, les conseqüències no són només individuals i per a les persones vulnerables, sinó que perjudica la qualitat dels serveis públics de tothom. “Les administracions són més fortes i tenen més capacitat per fer bones polítiques públiques quan reconeixen totes les realitats que governen”, aclareix Loukaini.
L’informe es basa en 124 respostes de 54 entitats i sindicatures locals que acompanyen persones en el tràmit del padró, referides a 60 municipis de Catalunya. En conjunt, aquestes entitats han atès 6.652 persones en relació amb el padró. Els municipis analitzats sumen 5,1 milions d’habitants, el 62,8% de la població catalana.
Una cursa d’obstacles de principi a fi
L’informe descriu el tràmit d’empadronament com un recorregut ple d’entrebancs que no es concentren en un punt concret del tràmit, sinó que s’acumulen al llarg de tot el recorregut: preparar la documentació, aconseguir presentar la sol·licitud, superar la verificació tècnica i obtenir una resolució. Les entitats identifiquen requisits no previstos per la normativa, criteris canviants, dificultats per accedir a cita prèvia, tràmits excessivament digitalitzats, formularis que no contemplen situacions d’exclusió residencial i inspeccions policials que poden generar por en persones en situació administrativa irregular.
Les traves al padró descrites afecten especialment col·lectius ja de per sí exclosos: persones migrades, en situació administrativa irregular, sense llar o en situació d’habitatge precari o inadequat. També afecten les persones joves, les famílies amb infants o menors d’edat a càrrec i les persones residents en recursos col·lectius, com albergs o pisos amb suport.
De fet, l’informe mostra que com a més severa és la situació d’exclusió residencial, menys homogènia i menys garantista és l’aplicació de la normativa. A més, “les entitats identifiquen tractes diferenciats per part de l’administració segons el perfil de la persona sol·licitant”, segons Elena Costas, sòcia de Ksnet, “demanant determinats documents o requisits de manera arbitrària”, especialment quan la persona és migrada, racialitzada, d’ètnia gitana o es troba en situació de pobresa o exclusió residencial.
Empadronar-se o conservar el sostre
L’informe posa especial atenció en les persones que viuen en habitacions rellogades sense autorització de la propietat o de la persona titular del contracte. Aquest és un dels perfils amb més dificultats per accedir al padró: un 27% de les respostes apunta que no s’acaben empadronant, per davant de les que ho fan en domicili fictici o sense domicili fix.
ECAS alerta que aquestes persones es veuen sovint obligades a triar entre empadronar-se al domicili real —amb el risc de perdre l’habitació— o renunciar al padró per conservar el sostre. “És un contrasentit que el sistema no ha resolt: es posa la persona davant la disjuntiva de complir una obligació administrativa o preservar l’allotjament precari que té”, denuncia Elena Costas.
Protocols clars i mecanismes contra l’arbitrarietat
Davant d’aquesta situació, ECAS reclama garantir que tots els ajuntaments compleixin la normativa del padró amb criteris i protocols clars, públics i homogenis. En un context on creixen els discursos d’odi, “és més necessari que mai que les administracions respectin la legalitat, els drets humans i els principis democràtics. Volem governs forts i solvents i per això han de conèixer la seva realitat”, afirma Carlos Macías, director general d’ECAS.
La federació demana informar adequadament i de manera activa de totes les modalitats d’empadronament, especialment del domicili fictici o sense domicili fix; evitar la intimidació en les comprovacions de residència; resoldre els tràmits dins el termini màxim de tres mesos; aplicar el silenci administratiu positiu quan correspongui; publicar dades sobre sol·licituds i resolucions, i establir mecanismes per evitar males praxis, discrecionalitat i impunitat.