ECAS reivindica una Catalunya antiracista com a resposta democràtica davant dels discursos d’odi
- La federació proposa que l’antiracisme deixi de ser una política perifèrica i esdevingui transversal en les polítiques públiques
- Alerten que la cohesió social no es protegeix assenyalant col·lectius, com fa l’extrema dreta, sinó garantint drets i reduint les desigualtats
- La normalització dels discursos d’odi i el qüestionament dels drets adquirits interpel·la el sector social com a actor democràtic capaç de disputar els relats de la por
Barcelona | 2 de juliol de 2026
En un moment en què els discursos d’odi i els plantejaments de l’extrema dreta guanyen espai en el debat públic i desplacen el focus de les desigualtats cap a les persones que les pateixen, ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) ha presentat avui el posicionament «Per una Catalunya diversa, cohesionada i antiracista. Propostes per combatre les desigualtats i garantir drets», amb el qual fa un pas endavant en el debat públic sobre cohesió social, immigració i democràcia.
El posicionament parteix d’una idea central: els discursos d’odi no neixen de la diversitat, sinó de les desigualtats que condicionen la igualtat d’oportunitat i erosionen els drets, i dels relats que les instrumentalitzen per alimentar la desconfiança. “Els discursos que atribueixen els problemes socials a les persones migrades o racialitzades no només són falsos, sinó que debiliten la democràcia perquè desvien l’atenció de les causes estructurals de les desigualtats”, ha advertit Xavier Puig, copresident d’ECAS, durant la presentació del posicionament.
Per això, les entitats socials reivindiquen que les polítiques públiques deixin d’abordar la diversitat des d’una lògica de gestió de les diferències o com una política al marge i incorporin una perspectiva antiracista i intercultural crítica de manera transversal, orientada a garantir drets, combatre les discriminacions i reforçar la igualtat d’oportunitats. ‘Parlar d’antiracisme és parlar de democràcia’, ha afirmat Puig.
Davant d’aquest escenari, ECAS reivindica el tercer sector social com un actor imprescindible per a la qualitat democràtica. Les entitats socials no només garanteixen drets i acompanyen les persones en situació de vulnerabilitat, sinó que també aporten evidències i actuen contra els efectes de les desigualtats. Per tant, assumeixen també un paper actiu en la defensa dels valors democràtics, i han de poder disputar els marcs de debat que presenten la immigració i la diversitat com una amenaça.
Carme Méndez, membre de la Junta Directiva d’ECAS, ha subratllat durant la presentació que «la diversitat és un fet constitutiu de la Catalunya del segle XXI». El document defensa que el racisme no és només una qüestió d’actituds individuals, sinó també una realitat estructural. Per això, reclama que les persones migrades i racialitzades deixin de ser únicament destinatàries de les polítiques públiques i participin també en la seva definició. “La cohesió social no es construeix demanant a les persones que s’integrin millor ni amb més discursos sobre la convivència. Es construeix fent que els drets arribin a tothom”, remarca Méndez.
Per la seva banda, Mohamed Ait Abou Moujane, membre també de la Junta Directiva de la federació, ha presentat les principals propostes del document, centrades en tres àmbits prioritaris d’actuació: l’habitatge, el treball i l’acció comunitària. Entre les mesures plantejades destaquen l’ampliació del parc públic d’habitatge, el reforç dels mecanismes contra la discriminació residencial, el reconeixement efectiu de les competències professionals de les persones migrades, la lluita contra la discriminació en l’accés a l’ocupació i l’impuls d’una acció comunitària que reforci la participació i els vincles socials. Ha remarcat que aquestes mesures no són només polítiques socials, sinó també polítiques de cohesió democràtica capaces de prevenir els discursos d’odi.
La presentació del posicionament s’ha completat amb una taula rodona en què han participat Yousra El Gadari El Mejdoubi, sociòloga i formadora en gestió pública i interculturalitat; Moha Gerehou, periodista antiracista; i Manuela Fernàndez, experta en polítiques socials inclusives; amb moderació per la periodista d’elDiario.es, Sandra Vicente, i emmarcada dins de l’acte de cloenda del cicle del Palau Macaya ‘Diversitat ètnica i cultural i desigualtats socials. Cap a unes polítiques que reforcin la cohesió social a Catalunya’.
En la cloenda de la jornada, la copresidenta d’ECAS, Natàlia Valenzuela, ha remarcat que el document «no neix per ocupar un prestatge, sinó per generar debat, orientar polítiques públiques i construir aliances». D’aquesta manera ECAS fa una crida a les administracions, als agents socials i al conjunt de la ciutadania per assumir “una agenda compartida que situï la lluita contra les desigualtats, el racisme i totes les formes de discriminació al centre”. Per a ECAS, defensar una Catalunya diversa, cohesionada i antiracista és avui una manera de defensar la democràcia. És apostar per un país on ningú no hagi de competir pels drets i on la cohesió social neixi de la igualtat d’oportunitats, no de l’exclusió ni de la por.