Garantir el padró: una qüestió de drets i qualitat democràtica, no una opció política
- ECAS i la Coordinadora d’ONG Solidàries reivindiquen el padró com un registre de la realitat dels municipis i alerten que les traves afecten especialment les persones en situacions de més vulnerabilitat residencial
- La jornada celebrada a Girona posa de manifest que el problema no és la manca de normativa, sinó la seva aplicació desigual
El padró ha de registrar una realitat: qui viu en un municipi. No pot ser una eina de control migratori ni un instrument polític per donar resposta als problemes d’habitatge o de convivència, i garantir-lo no hauria de dependre de la voluntat de cada ajuntament o del personal municipal. És una obligació legal del consistori i de la persona, una porta d’accés a poder exercir drets com anar al metge, l’escola i serveis socials, i alhora una eina imprescindible perquè les administracions coneguin la població real i puguin planificar els serveis públics.
Aquest ha estat el principal fil conductor de la jornada ‘El padró: registre de població per a la cohesió social als municipis’, celebrada el 2 d’octubre al Centre Cívic Sant Narcís de Girona i organitzada per la Coordinadora d’ONG Solidàries i ECAS. Entitats socials, personal investigador, administracions públiques i representants municipals hi han abordat les barreres que encara existeixen per empadronar-se, el marc legal que regula aquest registre i algunes experiències municipals.
La jornada ha situat, però, el debat més enllà de la gestió d’un tràmit administratiu: parlar de padró és parlar de quin tipus d’administració i de quina qualitat democràtica volem.
El padró registra una realitat que no s’ha de jutjar
En l’obertura, Ramon Puig, copresident de la Coordinadora d’ONG Solidàries, ha demanat “tenir la mirada posada en la reivindicació política i no només en la gestió. Perquè no té sentit que gestionem bé si al final el resultat és que es perpetuen dinàmiques discriminatòries i d’exclusió».Carlos Macías, director general d’ECAS, ha posat el focus en la responsabilitat de les administracions: “Empadronar és una obligació legal, no una opció política”. Garantir el padró significa reconèixer una realitat —que una persona viu efectivament en un municipi— i, per tant, quan aquest mecanisme falla, “falla la bona administració i falla la qualitat democràtica de les nostres institucions. En un context actual de creixement de discursos d’odi que qüestionen els drets fonamentals, és més necessari que mai demanar a les administracions que garanteixin els drets humans i la legalitat”.
Una normativa clara, però una aplicació desigual
Un segon consens de la jornada ha estat que el principal problema no és la manca de normativa, que de s’ha qualificat com «la més clara», sinó la manera desigual com s’interpreta i s’aplica.
Eduard Carrera, professor i investigador de la Universitat de Girona i coautor de l’informe El padró, una porta als drets?, ha alertat d’un enduriment dels criteris en llocs on anteriorment l’accés al padró era més senzill. Joan Roura, investigador a la Universitat de Sevilla i coautor també de l’informe, ha expressat el significat de ‘porta’ del padró: “pot connectar les persones amb l’administració i fer que una residència de fet sigui una residència de dret, o al revés, excloure-les”. Mireia Álvarez, investigadora de KSNET i coautora del sondeig elaborat per a l’informe d’ECAS L’empadronament a Catalunya: traves administratives en el compliment d’una obligació legal, ha assenyalat que les dificultats per garantir l’empadronament constitueixen un problema estructural que s’estén arreu de Catalunya. Les persones que viuen en habitacions rellogades apareixen entre les més afectades i, en alguns casos, es troben davant la disjuntiva entre conservar un sostre o intentar empadronar-se.
La precarietat residencial no pot generar invisibilitat administrativa
Les dificultats, a més, no es distribueixen de manera aleatòria. Afecten especialment persones migrades, en situació administrativa irregular, persones sense llar i persones que viuen en situacions residencials precàries. Com més gran és la vulnerabilitat, més obstacles apareixen sovint durant el procediment.Kautar Loukaini, portaveu de padró a ECAS, ha insistit en la necessitat de separarla situació residencial d’una persona i el seu dret a constar al padró del municipi on viu. “En plena crisi d’habitatge, no tota la població disposa d’un contracte de lloguer o d’una situació residencial convencional. El fet que una persona visqui en condicions precàries o en una situació residencial irregular no implica que no resideixi efectivament al municipi, ni que incompleixi els requisits del padró”.
Els problemes d’habitatge necessiten polítiques d’habitatge, no restriccions al padró
“Si tenim un problema d’habitatge, necessitem polítiques d’habitatge. Si tenim problemes de convivència, necessitem polítiques de convivència”, ha resumit Loukaini. El padró no pot convertir-se en l’espai on les administracions intentin resoldre problemes que corresponen a altres polítiques públiques.
La taula dedicada al marc legislatiu ha reforçat aquesta idea. Marta Alsina, defensora de la ciutadania de Girona, ha assenyalat la contradicció entre disposar d’una normativa clara i trobar pràctiques molt diferents entre ajuntaments. Pere Serrano, del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local de Girona, ha remarcat el contrasentit que d’un simple registre administratiu amb una normativa clara se’n derivi una problemàtica d’interpretació que desvirtua la naturalesa del padró, mentre que Mònica Caldas, del Departament de Drets Socials i Inclusió, ha posat l’accent en les conseqüències especialment importants que té per a les persones estrangeres quedar fora del padró, tant per possibles processos de regularització com en la renovació de la documentació.
Marco Aparicio, president de l’Observatori DESCA, ha defensat la necessitat d’abordar també canvis en les pràctiques institucionals i d’activar els instruments de garantia de la igualtat de tracte i la no-discriminació. Així mateix, ha alertat de la perversió en l’ús del padró com a “frontera interior porosa que s’aplica no per delimitar qui queda dins o fora d’un territori, sinó quina és la inclusió diferencial” que s’ofereix a determinades persones. La darrera taula de la jornada ha traslladat el debat a les experiències municipals, amb la participació de Queralt Vila, regidora de Participació i Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Girona; Pere Serrano, responsable tècnic de Secretaria de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, i l’investigador social Marc Borràs. Borràs ha sintetitzat una de les conseqüències de fons del debat: quan es decideix sobre el padró, també es decideix sobre el veïnatge, sobre qui és reconegut administrativament com a veí o veïna i, per tant, pot accedir als drets vinculats a aquesta condició.