‘Les preposicions de l’acció comunitària: ‘en’, ‘amb’ o ‘per a’ la comunitat?’, article d’Anna Tomàs a Social.cat

Inici / OPINEM des de l'àmbit social / ‘Les preposicions de l’acció comunitària: ‘en’, ‘amb’ o ‘per a’ la comunitat?’, article d’Anna Tomàs a Social.cat

13.01.2017 | Article d’Anna Tomàs, directora assistencial de la Fundació Els Tres Turons, publicat a Social.cat

Quan parlem de treball comunitari, a tots i totes ens costa diferenciar aquestes tres preposicions i tenim certa tendència a confondre-les i/o utilitzar-les com a equivalents. En la major part de les missions descrites en els idearis i plans estratègics de les entitats socials les podem trobar d’una o altra manera. Però a què ens referim quan parlem d’intervenció comunitària? A la intervenció en la comunitat, amb la comunitat o per a la comunitat? Sovint, des de l’àmbit de la salut, s’assimila la pràctica comunitària amb la pràctica extrahospitalària, des d’una perspectiva reduccionista i només vinculada a la ubicació concreta en la que es despleguen aquestes pràctiques. Però la intervenció comunitària, tot i que es desenvolupa en un barri o territori determinat, no es troba supeditada a un espai urbanístic o locatiu sinó que, conceptualment, fa referència a una pràctica conscient que promou les interaccions entre les diferents xarxes socials, formals i informals, d’aquell territori.
Al fil de la jornada sobre ‘Acció comunitària als barris: agents implicats i rol del tercer sector social’ que avui organitzen ECAS i La Confederació, us proposem una aproximació a aquest debat des dels serveis de rehabilitació psicosocial de la Fundació Els Tres Turons que, des de fa més de 30 anys, treballa per la promoció de la salut mental comunitària, especialment, al districte d’Horta Guinardó. Un debat que pretén abordar qüestions com si cal (i, si és així, per què) fer èmfasi en les preposicions amb, en i per a la comunitat quan definim l’acció comunitària i com s’han d’interrelacionar aquestes preposicions de forma activa i dinàmica per a dotar-les de contingut, significat i sentit.
Un dels elements que han definit històricament els moviments de renovació en salut mental comunitària és la defensa de la pràctica en la comunitat com alternativa a la institucionalització i a les pràctiques de segregació. Des d’aquesta premissa, la identificació i implicació en el territori de tota entitat vinculada a l’atenció en salut mental esdevé una finalitat institucional inexcusable. El treball en la comunitat és un posicionament ideològic de transformació social, de posicionament de l’entitat en el seu entorn social immediat i de la necessitat d’intervenir-hi des del compromís social.
Fins aquí, la part més conceptual. Però com es transforma aquest posicionament en eixos de treball i en les pràctiques quotidianes? I com es transita des d’aquest “en la comunitat” fins a arribar a un “amb la comunitat”? I, anant més enllà, com poder assolir el treball “per a” la comunitat?
L’aïllament social, així com la manca d’eines i estratègies personals per afrontar els esdeveniments vitals, és assenyalat reiteradament com un dels factors de risc important per al desenvolupament o empitjorament dels trastorns mentals. Promoure la salut mental comunitària suposa invertir esforços en dissenyar i desenvolupar accions que fomentin l’efecte terapèutic dels llaços comunitaris, de la creació de vincles socials i, en definitiva, de la prescripció social com a eina d’intervenció.
La Fundació Els Tres Turons treballa per la inclusió social de persones amb trastorns de salut mental i per la promoció de la salut mental comunitària des de serveis socials i des de serveis sanitaris de rehabilitació i d’inserció social.
Cada servei es desplega en un pla funcional de programes i activitats que, sense aquesta dimensió comunitària, correria el risc de quedar atrapat en una excessiva tecnificació i d’acabar més enfocat a l’organització administrativa de la intervenció que a les necessitats de les persones. Les inèrcies assistencialistes i els serveis pensats de portes endins poden actuar com un factor que dificulti el treball comunitari.

Aprenentatge personal, servei a la comunitatPer tal de prevenir aquests riscos, des dels serveis de la Fundació s’aplica la metodologia de l’Aprenentatge Servei (ApS) amb l’objectiu de potenciar l’assoliment, la recuperació i el manteniment de les capacitats, competències i hàbits bàsics per tal de facilitar la inserció social, laboral i/o formativa de les persones ateses. L’ApS és una proposta educativa que combina els processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte articulat, en els que els participants es formen a la vegada que treballen sobre necessitats reals de l’entorn. Es tracta d’una proposta que implica una aportació a la comunitat i la realització d’accions conjuntes amb altres col·lectius en els que els participants juguen un rol d’experts. Aquests projectes es desenvolupen mitjançant convenis de col·laboració amb diferents entitats i agents del territori.
El principal tret d’aquesta proposta metodològica, transversal a tots els serveis de la Fundació, és la dimensió de la iniciativa en la que els participants (persones afectades per trastorns mentals) passen de ser individus demandants d’ajuda i suport a agents actius de canvi a nivell comunitari. Aquesta pràctica de proximitat facilita alhora, a través del contacte i el reconeixement, la lluita contra l’estigma i els prejudicis sobre el trastorn mental. L’entitat queda lligada i vinculada al territori quan respon de forma cooperativa a les necessitats reals i és reconeguda pel teixit associatiu del barri generant noves oportunitats de col·laboració i respostes creatives a situacions de necessitat detectades al territori.
Aquest posicionament de treball ens porta a prioritzar els espais associatius (associacions de veïns, escoles, casals, horts urbans..) com a espais d’interacció. Fugint d’un ús estrictament instrumental i buscant els espais per a poder desenvolupar i intercanviar relacions que afavoreixin pràctiques sustentades en la solidaritat i l’ajuda mútua. Implica un coneixement de les xarxes associatives del territori, una pràctica d’interacció quotidiana entre els diferents serveis i també amb l’Administració Local, que ha de jugar una funció facilitadora possibilitant el desenvolupament dels drets de ciutadania. Podríem assenyalar que mitjançant el desenvolupament de projectes basats en el model de l’ApS, a més de treballar en i amb la comunitat, s’aconsegueix promoure accions per a la comunitat.
Per transformar posicionaments ideològics en pràctiques i acció comunitària cal necessàriament treballar amb, en i per a la comunitat.

Contacteu-nos

No es llegible? Recarrega-ho captcha txt
teresa_crespo_ecas