Skip to content

11.04.2022 | Article d’opinió de Sandra Tatay, membre del grup motor del Grup de Treball d’Habitatge i Defensa de Drets Energètics d’ECAS, a Xarxanet

Ara ha fet un any de la signatura del conveni entre la Generalitat de Catalunya i Endesa que regula la pobresa energètica i ha tocat fer balanç. El 29 de març, la Taula del Tercer Sector Social i l’APE (Aliança contra la Pobresa Energètica) compartien en roda de premsa quin havia estat el funcionament durant aquest primer any, reclamant que s’aprofiti al màxim el potencial d’aquest instrument.

Des de la comissió d’Habitatge i Defensa de Drets Energètics d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) també posem en valor aquest conveni com a eina necessària per defensar els drets energètics de la ciutadania, però està clar que no és suficient per combatre la situació de vulnerabilitat energètica que pateixen moltes llars. A més, és necessari emmarcar la pobresa energètica en la situació més àmplia d’emergència residencial en la que ens trobem actualment.

Quan parlem de pobresa energètica, ens referim a la situació d’una persona o família que té dificultats per a pagar els subministraments bàsics d’electricitat, aigua o gas del seu habitatge, o que destina una part elevada dels seus ingressos a pagar aquests subministraments. És conseqüència de la suma de múltiples factors que han de ser considerats de manera articulada i interdependent. Els tres principals es consideren: el baix nivell d’ingressos econòmics a la llar; les necessitats energètiques elevades i/o la baixa eficiència energètica de l’habitatge, i l’impacte elevat del cost de l’energia en el pressupost de la unitat de convivència. Segons l’actual Enquesta de Condicions de Vida, el nombre de llars que pateixen pobresa energètica és d’un 5,2% de la població. Aquesta percentatge creix fins el 26,4% entre la població sense nacionalitat espanyola. Actualment ens trobem en una situació en la que es va eixamplant el concepte del que es considera “consumidor vulnerable”, fet que fa evident l’agreujament de la situació social.

Per tant, l’actual situació de pujada desorbitada de preus de l’energia empitjora la situació de moltes famílies, que tenen dificultats per assumir l’elevat cost dels subministraments. I aquest augment té efectes especialment negatius en aquelles famílies que ja es trobaven en situacions més vulnerables.

Una conseqüència afegida és que el risc d’endeutament de moltes llars anirà en augment, amb la pressió i angoixa que això provoca. Queda pendent de resoldre en el conveni signat ara fa un any el que passa amb el deute generat i acumulat a partir de 2021, un moment en què s’han agreujat clarament les situacions d’exclusió i de pobresa com efecte de la crisi social provocada per la COVID-19. En l’informe FOESSA 2021 podem veure, per exemple, que el 13 % de la població es troba en situació d’exclusió social severa i un 11 % en situació de exclusió moderada.

La pobresa és multidimensional i les diferents variables sovint se superposen. Els factors de risc interseccionen i això afegeix complexitat a les situacions d’exclusió. Per aquest motiu, hem d’abordar aquesta realitat amb la implicació de tots els actors: administracions públiques, àmbit privat, agents socials i ciutadania. En el cas de la vulnerabilitat energètica, entesa com una manifestació més de la pobresa, no només s’ha d’actuar amb eines i estratègies que carreguin sobre els pressupostos generals de les administracions públiques, sinó amb estratègies que permetin abordar-la des de la mirada multifactorial, que possibilitin combatre les situacions d’indefensió de la ciutadania i ens dirigeixin cap a la democratització de l’energia com un dels drets bàsics que és.

La nostra actuació des de les entitats socials i com a sector ha d’anar dirigida a combatre la cronificació de les situacions de pobresa i exclusió social, posant la mirada en la defensa de drets i en la transformació social cap a una societat més justa i igualitària.