El risc de pobresa de la població migrada triplica el de les persones nascudes a l’Estat espanyol | INSOCAT 11, ‘Migracions i vulnerabilitat’

Inici / actualitat ECAS / El risc de pobresa de la població migrada triplica el de les persones nascudes a l’Estat espanyol | INSOCAT 11, ‘Migracions i vulnerabilitat’

INSOCAT11_ECAS_RdP_PG_frontal14.01.2020 | Nota de premsa de presentació de l’INSOCAT núm. 11

  • La Llei d’estrangeria genera exclusió i les prestacions socials pràcticament no tenen efecte sobre la població migrada de països extracomunitaris 
  • Gairebé el 40% de les persones procedents de fora de la UE que treballen són pobres malgrat tenir feina i al voltant del 30% cobren menys de 500 euros bruts al mes

La taxa de risc de pobresa o exclusió (AROPE) de les persones migrades procedents de països extracomunitaris és del 54,2%, davant el 18,1% de la població nascuda a l’Estat espanyol i el 19,5% de la nascuda a altres països de la Unió Europea. Ho posa de manifest el darrer informe d’Indicadors Socials a Catalunya, INSOCAT, elaborat per la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) a partir de dades oficials (INE, Idescat i EPA, entre altres). Es tracta d’un monogràfic centrat en les condicions de vida de la població d’origen migrat que evidencia la vulnerabilitat que generen el procés migratori, la Llei d’estrangeria i determinades polítiques públiques excloents i discriminatòries.

Ferran Busquets, vocal de Pobresa d'ECAS.

Ferran Busquets, vocal de Pobresa d’ECAS.

“La pobresa és producte d’una suma de problemàtiques estructurals” –tal com apunta l’informe– i “les persones a qui es condemna a una situació administrativa irregular ho estan també al treball submergit, a una major explotació laboral, a obstacles per accedir al sistema de protecció social o a l’exclusió residencial”. El vocal de Pobresa d’ECAS, Ferran Busquets, ha subratllat a la presentació del document que el sistema públic que hauria d’acollir i facilitar la integració és sovint font de vulnerabilitat i exclusió: “La població immigrada que viu a casa nostra no rep un suport suficient per sortir de la pobresa i tirar endavant. La Llei d’Estrangeria dificulta la integració i les polítiques discriminatòries generen diferències abismals [respecte a la població nascuda a l’Estat espanyol]” .

Les transferències socials, que en la població autòctona redueixen a la meitat el risc de pobresa (d’un 27,3% a un 14,3%), en el cas de les persones de països de fora de la UE pràcticament no tenen impacte: d’un 50,5% de risc es passa a un 47,9%, de manera que s’amplia la bretxa de pobresa entre la població comunitària i l’extracomunitària.

La discriminació es manifesta de manera especialment crua en l’àmbit laboral: malgrat la major disponibilitat laboral (la taxa d’activitat de la població amb nacionalitat estrangera és del 72%, davant el 59,7% de l’espanyola), la taxa d’atur de les persones migrades duplica la de les persones amb nacionalitat espanyola: 20,7% vs 9,5%. La taxa de pobresa en el treball subratlla encara més aquesta diferència: el 39,7% dels treballadors i les treballadores de països extracomunitaris són pobres malgrat tenir feina, davant el 9,7% de les persones nascudes a l’Estat espanyol i l’11,5% de les procedents d’altres països de la UE. Més de la meitat de la població nascuda fora de la UE guanya menys de 1.000 euros i al voltant d’un 30% cobra menys de 500 euros bruts al mes; en el cas de les dones procedents de l’Àfrica, d’Àsia o de Llatinoamèrica, aquest últim percrentatge s’aproxima o supera el 40%.

Charo Sillero (esquerra), de Sant Joan de Déu Serveis Socials, i Gina Marín, autora de l'informe.

Charo Sillero (esquerra), de Sant Joan de Déu Serveis Socials, i Gina Marín, autora de l’informe.

L’informe INSOCAT compta també amb aportacions qualitatives de professionals d’entitats d’ECAS que il·lustren amb situacions concretes les enormes dificultats amb què es troba el col·lectiu. Charo Sillero, responsable del Centre Residencial d’Inclusió Hort de la Vila de Sant Joan de Déu Serveis Socials, denuncia “l’estigma de la població migrada, molt present encara en la nostra societat”. L’accés a l’habitatge, ja complicat per al conjunt de la població, és un dels aspectes que s’agreuja per a les persones d’altres països i les aboca en molts casos a l’exclusió residencial.

Fotos de la roda de premsa | Informe (PDF)

Contacteu-nos

No es llegible? Recarrega-ho captcha txt