Les entitats socials asseuen els partits catalans a debatre sobre drets socials
- El debat electoral ha estat organitzat per ECAS amb motiu del 23-J
- ERC, PSC, Junts, Sumar-ECP i CUP han pogut donar a conèixer les seves propostes en l’àmbit social
- Representants de La Confederació, la Taula del Tercer Sector Social, Lafede.cat, CONFAVC i Ficat han interpel·lat les candidates al voltant de les polítiques migratòries, la necessitat de garantir uns ingressos a tota la població i l’empadronament, entre altres
20.07.2023 | Barcelona
Amb motiu de les Eleccions Generals del 23-J, ECAS ha organitzat el debat electoral L’agenda social a debat. Què faran els partits catalans en defensa dels drets socials?, que ha tingut lloc el 19 de juliol al Hub Social (Barcelona) per conèixer les propostes dels partits que hi concorren.
Les representants per les candidatures de les circumscripcions de Catalunya que han participat són: Pilar Vallugera, diputada per Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés i vicepresidenta 2a d’Acció Política de la Federació de Barcelona; Sònia Guerra, diputada i portaveu de Drets Socials al Congrés, Secretaria de Polítiques Feministes del Partit dels Socialistes de Catalunya; Pilar Calvo, diputada per Juntsper Catalunya al Congrés i candidata per Barcelona; Laura Campos, candidata 1 per Sumar En Comú Podem al Senat per Barcelona; i Laure Vega, membre del Secretariat Nacional de la CUP i candidata per Barcelona. La moderació del debat ha estat a càrrec de Sandra Vicente, periodista d’ElDiario.es.
El debat s’ha emmarcat en dos eixos claus per a ECAS: la garantia dels drets perquè la igualtat d’oportunitats sigui real i tothom tingui accés a una vida digna, i l’Estat de Benestar com a model de provisió d’uns mínims per fer-ho possible mitjançant uns sistemes públics de salut, educació i protecció social universals i de qualitat. Per tal de donar context al debat i posar sobre la taula la necessitat –especialment en període de campanya electoral i en la interpel·lació als partits polítics— de combatre els discursos d’odi per erradicar qualsevol tipus de discriminació, ECAS ha fet públic un document de Reflexions des de l’àmbit social per la cohesió i la garantia de drets.
El debat ha posat el focus en l’àmbit de les polítiques socials i ha centrat les preguntes en la lluita contra la pobresa i les desigualtats, l’habitatge, l’ocupació i el treball digne, la garantia d’ingressos, les cures i les migracions i la interculturalitat.
Sobre habitatge, s’ha reconegut la greu crisi habitacional actual i s’ha parlat i debatut sobre com es pot garantir l’accés a aquest dret bàsic i sobre l’aplicació de la Llei d’habitatge estatal. En aquest sentit, Pilar Valluguera, d’ERC, ha manifestat que “s’ha de garantir com sigui l’accés a l’habitatge per a tothom i aturar el seu element de lucre, amb mesures com els topalls dels preus al lloguer”.
En l’àmbit de l’ocupació i el treball digne, s’ha qüestionat el paper que juga la feina en proveir recursos a les persones, ja que tenir-ne no garanteix tenir una vida digna, com explicàvem a l’informe INSOCAT 15 Vides precàries, drets vulnerats. “No és només la gent que viu en situació de risc d’exclusió, és que la majoria de la població no pot arribar a final de mes si de sobte ha de comprar una rentadora”, ha afirmat Laure Vega, representant de la CUP.
També en referència a aquest àmbit, Sònia Guerra, candidata del PSC, ha assenyalat que, gràcies a la reforma laboral aprovada en el darrer mandat, “1 de cada 2 contractes és avui indefinit i el Salari Mínim Interprofessional ha pujat un 47%, fins a 1.080€. Són polítiques estratègiques per als treballadors i treballadores i perquè els joves tinguin un projecte emancipador”.
La garantia de rendes és un altre dels temes clau en la lluita contra l’exclusió social. En aquest eix, s’han tractat qüestions com la millora de la cobertura de les prestacions, que ha de passar per l’harmonització de l’Ingrés Mínim Vital amb la Renda Garantida de Ciutadania, i la necessitat d’apostes més transformadores com la Renda Bàsica Universal. “A Catalunya, només un 14% de persones que demanen l’Ingrés Mínim Vital l’acaben rebent, per això demanem que es faci el traspàs de competències per poder-lo gestionar des de Catalunya, tal com es fa a Navarra o al País Basc”, ha dit Pilar Calvo, de Junts.
Finalment, en el bloc de migracions, s’han qüestionat les polítiques d’acollida i s’han posat sobre la taula les traves i dificultats de l’accés al padró per a persones migrades o el gran escull que representa la Llei d’Estrangeria. “No hem avançat prou, la situació d’irregularitat administrativa és una de les fonts més greus d’exclusió social. S’ha de garantir que les persones migrades puguin exercir el seu dret a vot i ser subjectes polítics”, ha afirmat Laura Campos, de Sumar-En Comú Podem.
ECAS, juntament amb algunes de les integrants de la fila zero del debat —Fundació Ficat, Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) i Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global— han llançat aquesta setmana la campanya “QueNoTenganyin”, desmentint rumors i discursos d’odi, a través d’un vídeo i infografies publicades a les xarxes socials.
Descarrega la nota de premsa
Mira les imatges del debat
