30.07.2015 | Article de la Fundació IReS sobre els mites al voltant de les relacions de parella i eines per afrontar-los i construir relacions sanes i satisfactòries. Llegir l’article al web de la Fundació IReS.
Eines per a construir relacions de parella més saludables i conscients
Sovint els professionals de la Fundació IReS que treballem per la promoció de relacions no abusives ni violentes, i que intervenim dia a dia en el marc de l’atenció a les persones que viuen en entorns de conflicte de parella, violència, ens adonem que a nivell personal també hem passat per moments difícils de parella, i ens adonem de que moltes accions, paraules o sentiments que vivim en parella estaven fetes de por, ressentiments, inseguretats, frustracions i imaginaris que s’allunyaven d’una relació sana.
També nosaltres, com a persones a banda de professionals, reflexionem i arribem a la conclusió que algunes d’aquestes situacions conflictives les hem pogut transitar i convertir-les en experiències de creixement i cohesió, però també que amb d’altres encara estem encallats i seguim aprenent i reflexionant.
El que venim a dir, és que totes les persones som susceptibles de viure relacions de parella amb elements poc saludables, i és per això que en primera persona , també nosaltres us compartim algunes eines per desaprendre mites sobre l’amor, i allunyar-nos del smodels amorosos que ens mostren els contes, les pel·lícules infantils o no tan infantils, les sèries, els llibres, etc.
Mite: Al món hi ha una (única) persona predestinada a mi que em farà feliç i l´haig de trobar.
Pensar en trobar la mitja taronja ens fa pensar que som incomplerts, i ens fa buscar aquesta meitat perduda que ens ha de fer feliç i ha d’omplir les nostres carències. Això ens fa viure amb un sentiment de por a l’abandonament, al reclam i a la dependència excessiva de l’altre/a i quan ens sentim infeliços/es, ens resulta molt més fàcil culpar a la nostra parella, perdent una part de responsabilitat del nostre propi benestar.
Eines: Aquest mite ens fa perdre la nostra individualitat, desconnectant-nos de les pròpies necessitats, desitjos, ritmes i voluntats. Quan ens trobem en una situació així, pot ser útil preguntar-se: estic fent el que realment vull? Què necessito en aquest moment? El que em proposa l’altre és el que jo vull realment? Em costa dir que no al que em demana l’altre/a? Atrevir-se a diferenciar-se de la parella pot espantar i resultar difícil al principi, però amb paciència i consciència la relació es torna més autèntica i enriquidora de manera que cada membre de la parella se sent més complet/a i ajuda a crear una xarxa d’interacció, d’ajuda i suport mutu, però que en cap cas fa que l’altra persona es torni imprescindible.
Mite: si estic gelós/a és perquè t’estimo.
Molts/es creiem que la gelosia és una mostra d’amor i preocupació per l’altre/a i això ens legitima a tenir actituds de control que acaben minvant la confiança i el respecte. De fet, la gelosia està molt més relacionada amb la inseguretat, l desconfiança, baixa autoestima i la possessió que amb una mostra d’amor. Si bé existeix i és important acceptar-la, la manera que tenim d’assumir-la i gestionar-la pot marcar la diferència.
Eines: Una comunicació basada més en la responsabilitat del que ens passa i no tant amb la culpabilització de l’altre pot ser un punt de partida interessant. Assumir el que un sent i expressar-ho en primera persona ens porta a l’honestedat, sense haver de recórrer a les amenaces ni al xantatge emocional. Si som capaços de comunicar les emocions que ens sorgeixen i deixar d’apuntar al que fa o deixa de fer la parella, podrem aprofundir més i millor en la confiança i la pròpia seguretat. En qualsevol cas, impedir que l’altre deixi de fer el que ens crea inseguretat no serà una solució òptima, sinó que generarà una escalada de por i insatisfacció inacabable.
Mite: Intensitat + Complicació = Amor de veritat..
Una relació intensa i complicada no significa que hi hagi més amor. De petits/es ens deien “qui es baralla és qui es desitja” i això malauradament sovint està molt lluny de la realitat. Tenir diferències i posar-les sobre la taula és un acte de maduresa, valor i confiança, però viure constantment en un binomi de discussions i reconciliacions intenses, no és un bon indicador de relació sana.
Eines: Les relacions senzilles i fluides tenen com característica bàsica una comunicació clara i directa, empatia i autonomia personal. Les majors discussions solen estar fetes del desig que l’altre/a sigui diferent al que és. Per això pot anar bé de preguntar-se: Quina part de l’altre/a em costa més d’acceptar? Com està aquesta part en mi ?Quins són els meus límits? Fins a on estic disposat/da a aguantar per amor? ? A causa d’aquest mite podem arribar a tolerar situacions i actuacions abusives que ens fan mal, i per tant, la consciència dels límits de cadascú i del que es vol en una relació amorosa és una assegurança de vida que ens estalviarà viure relacions abusives.
Aquests són alguns dels mites amb els que ens hem trobat tant en la nostra vida personal i amb els que convivim dia a dia en la tasca professional que fem des de la Fundació IReS en els serveis d’atenció i suport a les persones que viuen en entorns de conflicte i /o violència.
Com a conclusió: Els mites ens limiten però també són oportunitats per fer revisions profundes i poder així construir relacions més sanes, conscients i satisfactòries. En el cas de relacions en les que això no ha estat possible, des del Projecte Fils de la Fundació IReS, treballem per millorar la situació de totes les persones que es troben en situacions similars, més enllà de quin sigui el seu sexe, edat, característiques,… Perquè en definitiva, vetllem per garantir que cap persona que estigui vivint una situació de violència o conflicte quedi fora dels serveis d’atenció per no complir un estereotip majoritari i ajuntem esforços per construir relacions de parella més saludables i conscients.
Més informació sobre el Projecte Fils
