13.04.2023 | Presentació de l’Estudi-mapeig sobre la situació de l’empadronament a l’Àrea Metropolitana de Barcelona

La Fundació FICAT i la Coordinadora Obrim Fronteres han publicat l’Estudi-Mapeig del dret a l’empadronament dels municipis de l’AMB, i en concret, dels casos d’Hospitalet i Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Badalona, i la proposta de protocol d’empadronament feta arran del projecte.

L’informe, posant d’exemple aquests municipis, exposa que les administracions d’aquestes localitats estan posant dificultats burocràtiques per empadronar a certs col·lectius de persones. Les dues entitats asseguren que la principal problemàtica es dona amb les persones que relloguen habitacions i relacionen aquesta dificultat d’empadronar-se amb el que qualifiquen de “racisme institucional” per part de les administracions.

L’acte de presentació de l’informe va tenir lloc el passat 27 de febrer a la seu de la Lafede.cat. Juntament amb la presentació de l’informe, la Coordinadora Obrim Fronteres i Fundació FICAT han fet una proposta ideal de protocol d’empadronament amb l’objectiu de remoure els obstacles que l’administració local posa a l’empadronament efectiu de les persones que habiten els municipis.

Per a les persones que disposen d’un domicili sense títol d’habitatge, la idea és poder aportar documents que acreditin que viuen al municipi, no al domicili en qüestió. Per fer-ho es proposa poder aportar o bé documents públics com l’escolarització, l’assistència sanitària o el carnet de la biblioteca o bé documents privats com domiciliacions bancàries, d’entitats socials o de centres de formació. En cas de no poder aportar aquests documents, l’ajuntament de torn pot requerir un Informe de Coneixement de Residència, però la proposta de protocol explicita que aquest no hauria de poder ser elaborat únicament per Serveis Socials, sinó que també l’han de poder fer altres agents públics com entitats del tercer sector o dispositius com els Punts d’Assessorament Energètic. Finalment, les persones que no tenen domicili o estan en situació de sensellarisme hauran de presentar un certificat de coneixement de Serveis Socials o l’Informe de Coneixement de Residència expedit per un agent públic.

A la presentació de l’informe han participat entitats locals que fan feina a peu de carrer acompanyant les persones a qui se’ls nega el dret al padró, com Cornellà Sense Fronteres o Badalona Acull, i també la Direcció General per la Promoció i la Defensa dels Drets Humans de la Generalitat i l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

Recommended Posts