30.11.2023 | Barcelona
- Els requisits i les incompatibilitats amb la feina i altres ajuts específics, entre d’altres factors, fan que moltes persones no puguin accedir a la Renda Garantida de Ciutadania ni a l’Ingrés Mínim Vital
- El sistema de garantia d’ingressos aconsegueix que la gent gran passi de ser el segment de població amb més risc de pobresa al que menys en pateix, mentre que les llars amb infants són les menys protegides
L’informe INSOCAT 16 Les fractures internes del sistema de garantia d’ingressos. Propostes de millora, presentat avui, mostra els dèficits del sistema de garantia d’ingressos a l’hora d’assegurar uns mínims a tota la població. De les 293.000 llars en situació de pobresa severa a Catalunya, només el 40% compleixen els requisits que exigeixen l’Ingrés Mínim Vital o la Renda Garantida de Ciutadania. “Les xifres ens mostren que, tot i l’increment de les quanties d’aquestes dues prestacions en els darrers anys, són encara instruments que queden lluny de fer sortir de la pobresa severa una gran majoria de llars”, ha explicat Manuel Aguilar, autor del treball de recerca que ha permès la redacció de l’informe, publicat per ECAS.
Les mancances i debilitats d’aquesta xarxa de protecció, formada per nombroses prestacions i mecanismes gestionats per diferents administracions, “fa que existeixin grans buits per on s’escolen sectors de població que queden descoberts, especialment les persones joves, les dones, la infància i la població migrada”, ha afirmat Teresa Crespo, membre de la vocalia de pobresa d’ECAS i del consell assessor de l’INSOCAT 16.
L’informe apunta que el 42% de les llars amb infants que a Catalunya pateixen pobresa severa, no aconsegueixen sortir-ne, mentre que en les llars amb majors de 65 anys, només un 5% romanen igual després dels ajuts. Aquestes dades posen de manifest com les pensions quasi eliminen la pobresa severa (no la moderada) entre les persones de més de 65 anys, mentre que les llars amb adults (amb i sense infants) no aconsegueixen sortir de la pobresa “degut a la feblesa i fragmentació dels sistemes de garantia d’ingressos mínims”, ha aclarit Manuel Aguilar.
Davant d’aquest sistema de protecció ineficaç que no aconsegueix fer sortir de la pobresa severa a una part important de les llars catalanes, les entitats socials proposen millores que garanteixin els drets socials, començant per la simplificació i modernització del sistema de prestacions. “Demanem un mecanisme d’accés unificat de tipus finestreta única, especialitzat en la informació i tramitació del conjunt de prestacions assistencials, independentment de quina administració les gestioni i les pagui, així com eliminar exigències poc eficaces i molt costoses i avançar cap a la creació d’una agència integrada que eviti que cada administració faci la feina per separat i duplicada”, ha detallat Teresa Crespo.
També cal fer passes cap a un sistema que s’adeqüi millor a les diferents realitats i col·lectius, augmentant les quanties per assegurar una millor protecció, avançant cap a una major integració entre les rendes mínimes (RGC i IMV) i els subsidis d’atur, i fent compatibles la RGC i l’IMV amb la feina o amb ajuts específics per l’habitatge.
Les entitats socials també posen l’accent en la necessitat d’introduir millores en la Renda Garantida de Ciutadania, sobre la qual se n’està debatent una reforma al Parlament de Catalunya. Aquestes millores han d’anar orientades a reduir l’edat mínima per accedir-hi (actualment només hi tenen accés les persones de més de 23 anys) i a no exigir el permís de residència si es pot demostrar que es resideix a Catalunya a través del certificat d’empadronament, així com escurçar els terminis de resposta. També recorden la necessitat d’avançar cap a una coherència entre la prestació de l’IMV i la RGC i tenir un model de gestió integrat que faci que la persona sol·licitant/perceptora la pugui gestionar com una única prestació.
L’actual sistema de garantia d’ingressos presenta fractures internes que cal abordar. Les entitats socials proposen 3 criteris bàsics sobre els quals l’actual sistema d’ingressos hauria de tendir per esdevenir un sistema que garanteixi el dret a una vida digna: la incondicionalitat, la universalitat i la individualització. Hi ha moltes evidències que desaconsellen la condicionalitat, o almenys una condicionalitat excessiva en les prestacions de garantia d’ingressos mínims. Alhora, sembla evident que cal treballar perquè els sistemes de garantia d’ingressos no excloguin segments de població i puguin individualitzar-se, és a dir, que cadascú pugui accedir a un ajut sense restriccions pel tipus de llar o la unitat de convivència.
Informe complet INSOCAT 16 Les fractures internes del sistema de garantia d’ingressos. Propostes de millora
