12.12.2012 | Avui s’ha presentat a Barcelona la Coordinadora Mentoria per a la Inclusió, formada per quatre entitats i projectes de mentoria –Punt de Referència, Fundació Servei Solidari, Fundació Èxit i el Projecte Rossinyol de la Universitat de Girona– per “enfortir els programes de mentoria de les entitats perquè esdevinguin una metodologia eficaç per reduir la marginalitat i l’exclusió d’infants i joves en situació de risc social”. L’acte, presidit pel Conseller de Benestar Social i Família, Sr. Josep Lluís Cleries, ha suposat el tret de sortida per a aquesta nova xarxa, que neix coincidint amb el desè aniversari de les primeres experiències de mentoria a Catalunya.
En aquests deu anys, les quatre entitats impulsores d’aquest tipus de programes que formen la Coordinadora Mentoria per a la Inclusió han proporcionat un adult referent a 709 infants i joves de 8 a 23 anys; s’han creat, per tant, 709 parelles infant/jove-mentor que han contribuït a la millora de les oportunitats dels mentorants i a l’enfortiment de la cohesió social gràcies al compromís ciutadà dels mentors. La previsió de la Coordinadora és que els programes creixin un 25% en el proper anys mitjançant la incorporació d’aquesta metodologia en projectes d’altres entitats.
En un context com l’actual, en què la crisi i les retallades en polítiques socials afebleixen els escuts protectors contra la pobresa i l’exclusió social –educació, família i treball—, la mentoria representa una eina de baix cost que obre les portes d’infants i joves cap a l’èxit escolar, l’accés a l’habitatge, la formació i la inserció laboral. Per als mentorants, la relació amb una persona referent suposa un aprenentatge vital i l’accés a un coneixement que, d’altra manera, difícilment tindrien. La relació està basada en la incondicionalitat, l’equilibri entre autonomia i control, i l’exclusivitat: cada adult pot mentorar un sol jove. La relació els aporta estabilitat i millora el seu capital emocional.
La relació mentor-jove es converteix en el punt de partida per a la construcció d’una nova xarxa social informal al marge de la pròpia xarxa d’iguals, que podria perpetuar la situació d’exclusió. Referent i mentorant es converteixen en nòduls d’unió de dues realitats diferenciades, a partir dels quals es teixeixen relacions noves i s’amplia el capital social per ambdues bandes. Els adults voluntaris esdevenen agents de transformació, reforcen el seu compromís amb l’entorn, desenvolupen noves habilitats i fan un exercici d’empatia constant, ampliant així les seves pròpies competències. Des del punt de vista de la construcció de cohesió social, la mentoria allunya pors, prejudicis i desigualtats.
Nota de premsa de la presentació (PDF)
Ensenyar el que la vida ensenya, article sobre mentoria a La Vanguardia (31.12.2012)
