Skip to content

14.12.2012 | El diari ElPunt/Avui publica el següent article d’opinió de Teresa Crespo, presidenta d’ECAS, sobre el model d’immersió lingüística com a eina d’integració social.

Atac al model d’acollida de l’escola catalana

Més enllà de les implicacions lingüístiques i culturals de la reforma educativa del ministre Wert, vull aportar la meva petita reflexió al voltant de les greus conseqüències que pot tenir per a la societat catalana amb relació a les polítiques migratòries i d’integració social.

L’objectiu de les modificacions que planteja el ministre respon –en les seves pròpies paraules— a la voluntat d’espanyolitzar els alumnes catalans. I la reforma pretén fer-ho legislant en contra de la voluntat de la ciutadania, ignorant les lleis autonòmiques, la història i la cultura d’un país, i posant en perill la cohesió d’una societat que ha treballat durant molts anys per construir un model d’acollida fonamentat en la immersió lingüística i cultural dels nouvinguts.

Ens trobem davant d’una decisió política que no té res a veure amb criteris tècnics ni educatius, que ha ignorat la realitat de cada territori i que no ha tingut en compte els resultats aconseguits, fruit de la participació, la reflexió i l’experiència. Una decisió política que menysté les greus conseqüències que pot provocar: entre altres, l’afebliment de la cohesió social, la pèrdua de la diversitat i el diàleg interculturals, i l’empobriment lingüístic i cultural del país.

L’escola ha estat un dels instruments que ens ha permès integrar totes les persones d’arreu del món que han arribat a Catalunya buscant treball i un lloc per viure amb la seva família. L’experiència d’integració d’un percentatge molt elevat de població immigrada és un procés referent arreu d’Europa pel grau d’integració assolit, per l’escassa conflictivitat generada, i per la capacitat d’acollida i adaptació de diverses cultures. En conseqüència, no podem acceptar que es destrueixi la valuosa tasca de l’escola catalana, que a pesar de les dificultats ha estat capaç d’integrar noves generacions de fills i filles d’orígens molt diversos. El model d’escola desenvolupat ha treballat per crear espais d’interacció i de construcció de vincles socials; per generar confiança i fomentar el sentiment de pertinença a la llengua i la cultura d’acollida.

Avui ens trobem en un moment crucial i difícil des del punt de vista de la cohesió social, i les accions del ministre Wert no ajuden a mantenir-la. L’atur fa que es qüestioni la presència de població estrangera que ha contribuït al nostre desenvolupament, i posa en perill el treball realitzat durant anys per crear un model de societat plural i multicultural que integri la diversitat en les diferents esferes de la vida. Les nostres institucions, entre aquestes, l’escola, han de vetllar per mantenir la pau i l’harmonia social en totes les circumstàncies, i no al contrari, com sembla que es pretén amb la nova llei.

Cal recordar que el pacte nacional per a la immigració i la llei d’acollida recullen el valor de la diversitat, defensen la voluntat d’acollir totes les persones que arriben a casa nostra, i plantegen el repte de promoure una “cultura pública comuna”, vinculant la política migratòria amb la política lingüística. En aquest sentit, la funció de l’escola com a eina fonamental per a la cohesió i la identificació cultural i lingüística de les noves generacions d’origen immigrant és inqüestionable. Si és evident que el ministre d’Educació no ha tingut en compte aquesta realitat, també ho és que la reforma no ha posat l’accent en les greus mancances que pateix el nostre sistema educatiu. L’índex de fracàs escolar situa Espanya en uns dels pitjors llocs del rànquing europeu, la qual cosa hipoteca les competències i la capacitat dels joves per integrar-se al mercat laboral. L’escola ha de formar ciutadans i persones autònomes socialment i econòmicament, però sembla que això no és el que interessa a aquest ministre.