Skip to content

02.06.2020 | Nota de premsa de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social

  • Valora positivament que, per primera vegada, la garantia d’uns ingressos mínims per cobrir necessitats bàsiques sigui una prioritat per al govern central, però exigeix que els tràmits siguin àgils, accessibles i adaptats i que s’avanci cap a un model de finestra única.
  • Avisa que no es poden afegir més traves burocràtiques que impliquin que les persones hagin de passar per dues gestions diferents: una, per a tramitar l’ingrés mínim vital i, l’altra, per a la renda garantida de ciutadania. “Com més burocràcia hi hagi, més complicat és el procés i més es multiplica el risc que persones en una situació d’emergència social quedin fora.” adverteix la Taula del Tercer Sector, a partir de l’experiència amb la renda garantida a Catalunya.
  • Insta els dos governs, l’espanyol i el català, a accelerar la coordinació entre les dues administracions per aconseguir un bon encaix entre les dues prestacions, però també més coordinació entre els diferents Departaments de la Generalitat perquè l’ingrés mínim vital sigui compatible i complementari amb altres prestacions a Catalunya, com les ajudes a l’habitatge.
  • Defensa que és una oportunitat perquè, amb els recursos que aporti el govern central, la Generalitat augmenti la quantia i ampliï la cobertura de la renda garantida perquè arribi a col·lectius que ara deixa fora, com les persones sense llar, els joves d’entre 18 i 23 anys i les persones en situació administrativa irregular.
  • Reclama al Govern un paper actiu de les entitats del Tercer Sector perquè poden ajudar a l’entrada (garantir l’accés a totes les persones susceptibles de ser-ne beneficiàries) i a la sortida (aconseguir que puguin superar la situació d’emergència social) de la prestació.

Barcelona 29 de maig de 2020.- El Consell de Ministres ha aprovat avui l’esperat ingrés mínim vital, un dret subjectiu que ha de permetre que totes les persones en una situació d’emergència social tinguin assegurats uns ingressos mínims per cobrir les necessitats més bàsiques i que ajuda a combatre l’augment de població en risc de pobresa afectada per la crisi social i econòmica generada per la COVID-19.

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que compta amb 33 federacions que representen i aglutinen més de 3.000 entitats socials catalanes, celebra que, per primera vegada, les polítiques d’ingressos mínims siguin una prioritat per al govern central, però exigeix que els tràmits siguin àgils, accessibles i adaptats i que s’avanci cap a un model de finestra única, que faciliti i promocioni l’autonomia i empoderament de les persones en la gestió de les seves pròpies necessitats. A les entitats socials els preocupa que la nova prestació afegeixi encara més traves burocràtiques a les persones i que aquestes hagin de passar per dues gestions diferents: una, per a tramitar l’ingrés mínim vital i, l’altra, per a la renda garantida de ciutadania.

“Com més burocràcia hi hagi, més complicat és el procés i més es multiplica el risc que persones en una situació d’emergència social quedin fora. Si els tràmits no són àgils, accessibles i adaptats es perdrà tota la seva utilitat i eficàcia per reduir la pobresa” alerta la Taula del Tercer Sector, a partir de l’experiència viscuda amb el desplegament de la renda garantida, que funciona a Catalunya des de fa gairebé tres anys. Per això, la Taula insta els dos governs, l’espanyol i el català, a accelerar la coordinació entre les dues administracions per aconseguir un bon encaix entre les dues prestacions, però també més i millor coordinació entre els diferents Departaments de la Generalitat perquè l’IMV sigui compatible i complementari amb altres prestacions a Catalunya, com les ajudes a l’habitatge.

Actualment, a Catalunya hi ha una multiplicitat de prestacions i ajuts per donar suport a les persones que es troben en una situació d’especial dificultat: ajudes a l’habitatge, ajuts d’urgència social, prestació econòmica d’urgència especial, prestació econòmica d’assistència personal, prestació per atendre a les necessitats bàsiques, ajuts de suport a les persones amb dependència, prestació econòmica per a cures a l’entorn familiar i suport als/els cuidadores/s no professionals, prestació per a joves extutelats/des, etc. Així, a aquesta gran llista ara s’afegeix el nou ingrés mínim vital, a banda de la renda garantida.

Pendent del BOE
La Taula està pendent de la publicació del decret de l’ingrés mínim vital al BOE per conèixer més detalls de l’abast de la mesura. Les entitats socials catalanes esperen que es tingui en compte qüestions com:

  • Si el llindar de pobresa de referència és l’estatal o el territorial.
  • Si el còmput dels ingressos prendrà com a referència el dels últims mesos (emergència social derivada de la COVID-19) o serà l’anterior any fiscal.
  • Si en aquest còmput, es tindrà en compte el sobrecost que comporta tenir una discapacitat i que es calcula que és, com a mínim, de 20.000 €/any a Barcelona.
  • La possibilitat de comptar amb més de dues unitats familiars dins una mateixa llar, sobretot per l’augment dels relloguers que impliquen que diverses famílies visquin en el mateix habitatge.
  • La possibilitat que les persones amb dificultats d’inserció sociolaboral, com les persones amb discapacitat o amb problemes de salut mental, i tinguin més de 23 anys, es considerin subjectes independents de la unitat familiar perquè tinguin autonomia econòmica.
  • L’accés a la prestació de les persones en situació administrativa irregular.
  • L’accés a la prestació de les persones que han sortit de la presó.

Oportunitat: augmentar la quantia i la cobertura de la RGC
La Taula del Tercer Sector defensa que la posada en marxa de l’ingrés mínim vital (entre 462 € – 1.015 €) és una oportunitat per millorar la renda garantida de ciutadania. Defensa que és una oportunitat perquè amb els recursos que aporti el govern central, la Generalitat augmenti la quantia (entre un mínim de 664 €/mes per a una persona adulta sola i un màxim de 1.208 €/mes, segons membres de la unitat familiar) i ampliï la cobertura de la prestació perquè arribi a col·lectius que ara deixa fora, com les persones sense llar, els joves d’entre 18 i 23 anys i les persones migrades sense papers. La Taula recorda que, actualment, la RGC compta amb més de 125.000 persones beneficiàries, tot i això, i segons l’última enquesta de Condicions de Vida de l’IDESCAT (2019), la població en risc de pobresa a Catalunya ascendeix fins a 1.600.000 persones (21%). Per tant, si tenim en compte les 125.000 persones que reben l’ajut, actualment només un 8% de la població catalana en risc de pobresa percep aquesta prestació social.

D’altra banda, la Taula del Tercer Sector reclama al Govern un paper actiu de les entitats del Tercer Sector perquè puguin ajudar a l’entrada (garantir l’accés a totes les persones susceptibles de ser-ne beneficiàries) i a la sortida (aconseguir que puguin superar la situació d’emergència social) de les persones de la prestació.

Dades sobre la pobresa a Catalunya

  • Taxa de risc de pobresa a Catalunya: 21,3% (més d’1 milió i mig de persones). Enquesta de condicions de vida. IDESCAT, 2019.
  • Població amb privació material severa: 6,7% (mig milió de persones). Enquesta de condicions de vida. IDESCAT, 2019.
  • Llars catalanes que no tenen cap ingrés ni reben la prestació de l’atur: 3% (unes 90.000 llars). Informe FOESSA-Càritas Catalunya, 2019.
  • Comparteix: