13.01.2017 | L’acció comunitària com a espai de confluència de diversos actors des del qual construir cohesió social i impulsar la participació ciutadana s’ha fet palesa avui a la jornada organitzada per La Confederació i ECAS a Barcelona, ‘Acció comunitària als barris: agents implicats i rol del tercer sector social’. La convocatòria ha reunit una vuitantena de persones vinculades a l’àmbit social des de diverses perspectives: tercer sector, administracions locals, entitats veïnals, moviments socials i àmbit acadèmic, entre altres.
La voluntat de transformació social ha estat un dels grans punts de consens i s’ha vinculat a un canvi de model socioeconòmic que trenqui amb el paradigma neoliberal que ha generat i agreujat les desigualtats en els darrers anys. “No es poden resoldre problemes amb les mateixes lògiques que els han creat”, en paraules de Jordi Ribas, de Guinardó Vol Espais.
El rol del tercer sector i la seva complementarietat amb l’activisme de base veïnal i la mobilització política l’ha resumit Montse Tohà, de la Fundació IReS, subratllant la necessitat de tenir cobertes les necessitats bàsiques per poder contribuir a la vida col·lectiva: “fem sobretot acció individual, familiar i grupal perquè, un cop apoderades, les persones siguin agents actius per a la transformació de la seva comunitat”.
La presidenta d’ECAS, Teresa Crespo, ha obert la jornada apel·lant al diàleg, la col·laboració, la participació i el treball en comú com a “eixos que ens mouen”. La coincidència a la taula inaugural d’entitats i administracions “no és una qüestió estètica, sinó l’evidència que intentem aplicar el principi de la corresponsabilitat pública i privada, i que impulsem l’acció innovadora que passa per noves aliances i nous protagonismes on ningú té l’exclusivitat”, ha manifestat.
L’acompanyaven Joan Segarra, president de La Confederació, i Jordi Via, comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum de l’Ajuntament de Barcelona. Segarra ha reclamat “reforçar el paper del tercer sector com a generador d’activitat econòmica i ocupació”, i Via ha assegurat que “convé concretar polítiques de caràcter socioeconòmic” que canviïn el model actual, en lloc de separar la part social de l’econòmica com es fa habitualment.
Impuls públic, continuïtat autogestionada
En relació al paper de l’Administració, Óscar Rebollo, de l’Ajuntament de Barcelona, ha afirmat que “la política pública ha d’incorporar com a objectiu la construcció de comunitat” entesa com a “facilitar projectes col·lectius i l’organització de la gent”. Alhora, però, ha reconegut que perquè l’acció comunitària sigui sostenible cal generar autoorganització. L’estratègia del consistori passa per enfortir la comunitat, millorar les condicions de vida de la gent i construir cohesió social sense renunciar a la diversitat.
Ana Fernández, de la Xarxa d’Economia Solidària, ha corroborat la necessitat de “construir entitats i xarxes sostenibles més enllà del suport que puguin rebre” per part de les institucions públiques en determinat moment, i ha apuntat que l’impacte transformador de l’acció comunitària està no només en el què, sinó també en el com: “el valor afegit de les nostres pràctiques es pot constatar gràcies a eines com el Balanç Social”.
Les experiències de la taula rodona sobre ‘L’acció social i comunitària des de les entitats als barris’ han posat de relleu el potencial del compromís i la participació ciutadana, que es multiplica quan els diferents actors que coexisteixen al territori cooperen per incrementar el seu impacte. Judit Font, de l’Ateneu 9 Barris, ha definit la participació comunitària com “un aprenentatge de participació política i un espai on es guanya poder”. La cultura com a “generadora de vincle, espai de crítica i eina per a la presa de consciència i la intervenció pedagògica i educativa” està en l’origen del projecte, que en la seva aposta per “imaginar models de relacions socials diferents” treballa també en el marc de l’economia social i solidària.
Posicionament ideològic
La tasca de la Fundació Tot Raval com a espai participat en què col·laboren 250 organitzacions del barri és un exemple de construcció d’espai comú des de “la lògica general de treballar per un territori socialment responsable”, segons Òscar Esteban. “Ens deixem de mirar el melic i ens mirem als ulls” –ha afirmat–, si bé un dels reptes de futur és incrementar la participació del veïnat i incorporar més organitzacions i col·lectius, ja que no tots hi són o tenen el pes que els correspon.
Per a la Fundació Els Tres Turons, l’acció comunitària passa per “treure la cartera de serveis del centre, de la institució, i cosir-los en el territori”, tal com ha exposat Anna Tomàs. L’entitat ho entén com un posicionament ideològic que impregna de manera transversal totes les seves actuacions i es troba amb que, en ocasions, els mecanismes de les administracions públiques no només ho faciliten, sinó que gairebé ho penalitzen degut a la rigidesa dels seus paràmetres i procediments.
Properament publicarem un document de conclusions en què es recolliran les reflexions i aportacions fetes durant la jornada.
